Cristina Royo: ‘Andorra seria el primer país del món a fer un estudi amb tota la població’

Dilluns Andorra començarà un procés de cribratge a tota la població amb l’objectiu de calcular-ne el grau d’immunitat contra el coronavirus 2019. L’objectiu és que els 78.000 ciutadans es facin si més no dues vegades el test d’anticossos, un pla atrevit i que encara no ha dut a terme cap estat del món. La doctora Cristina Royo forma part de l’equip que s’encarrega de pilotar aquest estudi amb el ministeri de Salut i atén a VilaWeb per explicar-ne alguns detalls.

Amb els 150.000 tests comprats a la Xina podran saber en quin punt d’immunitat es troba la població i calcular millor les polítiques de desconfinament. Per això Royo no descarta la implementació del polèmic passaport d’immunitat –el govern ja el té damunt la taula– i que el seu equip prefereix d’anomenar-lo ‘targeta immunitària’. També ens parla del pla de desconfinament que va dirigir Oriol Mitjà per al govern de Catalunya i en el qual ella va participar. Aquest document l’ha tapat el pla Sánchez, però Royo demana que no es passi per alt: ‘És un document que no crec que hagi d’anar a la paperera’.

—Com sorgeix la idea de fer una fotografia immunitària de tota la població?
—Doncs a partir de les d’alguns països que havien anat fent fotos en municipis concrets, com per exemple Alemanya. I en una de les nits en què no dormíem vàrem dir-nos: ‘I si féssim una foto de tota Andorra per saber quina prevalença real tenim en el país?’ Així ens podríem basar en dades reals i no en hipòtesis. La idea era una mica boja. Vàrem començar a redactar el projecte amb tot el grup i quan ho vàrem tenir tot escrit ho vàrem ensenyar a Oriol Mitjà, amb el qual tenim una molt bona relació. A ell li va semblar una idea fantàstica i va dir que ho havíem de presentar al govern. I hem tingut la sort que tenim un govern que escolta molt aquestes propostes i és molt proactiu. Això ha estat una sort. A partir d’aquí ja hi ha entrat el ministeri i ha començat el projecte.

—Per tant, sereu el primer país del món en disposició de testar la població.
—Sí, sí. Som el primer país. N’hi ha alguns que s’hi han acostat. Islàndia, per exemple, ha fet un estudi bastant extens, però crec que ha arribat al 6%, segons les últimes dades que tinc. Però sí, seríem el primer país del món a fer un estudi amb tota la població completa.

—Com controlareu que no s’escapi ningú? Perquè entenc que no s’hi pot obligar a participar.
—No es pot obligar. De fet, remarquem que és un test voluntari, en què no s’obliga. Però és altament recomanable i el ministre ho ha recomanat diverses vegades perquè, com més persones hi participin, més real serà la fotografia. De moment tenim gairebé uns 60.000 inscrits a la plataforma per a fer el test i som una població de 78.000 habitants. No hi ha límit per a apuntar-s’hi, no tanquem portes, perquè és un treball continu. Esperem que els pròxims dies puguem arribar al màxim de la població. Primer hem testat tots els voluntaris que faran tota l’operativa, per estar segurs que cap no sigui portador de la infecció. Així també hem après la dinàmica i a corregir l’operativa. I el personal sanitari de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell també l’hem testat.

—Llavors, com procedireu? Què fareu amb qui no presenti immunoglobines i que, per tant, voldrà dir que no està immunitzat, encara que no sigui 100% fiable?
—Qui no presenti immunitat (de la qual cosa, com molt bé has dit, no s’estarà segur al 100% tot i tenir una seguretat molt alta) no caldrà aïllar-lo. Es podrà reincorporar a l’activitat normal amb les indicacions que vagi donant el govern en cada moment. D’aquestes persones en farem un monitoratge clínic. Amb una plataforma la gent es podrà fer una autoavaluació i amb el resultat la web directament donarà unes recomanacions, que sempre diran que quan hi ha simptomatologia clínica s’avisi el metge referent, que ja té les indicacions i en funció dels criteris que vegi farà una PCR o no i seguirà el protocol.

—Una persona pot no donar positiu ni en la primera ni en la segona prova. Entenc llavors que en continuareu fent fins que no es tingui la seguretat que un alt percentatge de la població no està immunitzada.
—Sí, correcte. Això no s’acabarà amb aquesta fase i fins que no tinguem un tractament efectiu o una vacunació creiem que haurem de continuar testant a la població. És a dir, que aquesta primera proposta ens ajudarà molt a tenir la fotografia, i després haurem de continuar fent tests, evidentment.

—El país ha comprat 150.000 tests d’anticossos. Però l’OMS ha dit que les proves immunodiagnòstiques no són del tot fiables. Com us assegureu que ho són al 100%?
—Bona pregunta. Els nostres testos vénen de la Xina. Cap test no és 100% fiable perquè actualment cap de les proves que tenim per a detectar el coronavirus ho és. Però sí que n’hi ha unes quantes que són revistades i avaluades i que tenen una fiabilitat més alta. Figuren en una llista i els recomanen diferents agències sanitàries. El nostre hi apareix i, una vegada obtingut, vàrem fer una validació interna amb els nostres pacients i amb gens sana d’Andorra. És a dir, que hem testat aquests tests abans d’utilitzar-los per a confirmar-ne la fiabilitat. I són fiables.

—Però si no han passat prou dies perquè el sistema immunitari reaccioni davant la malaltia, els resultats no ho poden ser.
—Sí, per això en farem en dues tandes. Bé, per dos motius. Un, per augmentar la sensibilitat, perquè aquestes proves no són el 100% sensibles, tot i que s’acosten gairebé al 90%. I si fem una segona volta, n’augmentem la sensibilitat. I en segon lloc, com bé expliques, per evitar els anomenats ‘períodes finestra’, és a dir, aquests dies en els quals el cos encara no ha generat immunitat i, per tant, encara no és capaç de detectar-la. Aquests dies, que són els set primer després d’haver estat en contacte amb el virus, intentarem d’evitar-los fent una segona volta al cap de catorze.

—Dèieu que els resultats serviran per a decidir sobre les polítiques a curt termini. Heu valorat la implementació del passaport d’immunitat?
—Sí. ‘Passaport immunitari’ és una paraula que no ens agrada. Nosaltres tenim la idea d’una targeta immunitària o d’immunitat i hem desenvolupat una aplicació que ho planteja.

—És a dir, que hi treballeu.
—Sí, sí, la tenim gairebé acabada. De moment és una proposta pendent de poder-se implementar. El govern ho té damunt la taula i ho estudia; per tant no és segur. Però l’aplicació hi és i ja s’ha desenvolupat.

—Per què es va originar tant de debat al voltant del passaport immunitari?
—El passaport immunitari crea controvèrsia sobretot per la protecció de dades. El debat ve per aquí i pel concepte de segregació que pot semblar implicar, i no és així. L’equip que hem desenvolupat la targeta i l’aplicació creiem que no ha de ser una eina restrictiva, sinó segura. Que amb aquesta aplicació puguis saber si has entrat en una zona on hi ha hagut algú que ha estat diagnosticat. És una eina de seguretat, no de discriminació.

—Quina és la saturació ara mateix a l’hospital?
—Ara mateix està molt bé. Ens mantenim amb una incidència de casos a la baixa, l’UCI no és plena i estem en una situació de tranquil·litat.

—El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va dir que administreu als pacients hidroxicloroquina i azitromicina. Es noten els efectes?
—Bé, estem a l’expectativa que surtin els estudis definitius, com el del doctor Mitjà, que donarà unes dades sobre quins efectes té la hidroxicloroquina. I també hi ha l’equip de Marsell del doctor Raoult que treballa amb un estudi que barreja la hidroxicloraquina i l’azitromicina. Nosaltres només ens basem en dades observacionals, no hem fet cap estudi clínic a l’hospital. I les observacions tenen molts biaixos. Llavors és molt difícil de dir si va bé o no.

—Què creieu?
—Jo crec que potser en estadis inicials, quan en donem ja de bon començament, sí que és veritat que el pacient pot presentar menys càrrega viral i empitjora menys. Però això és una opinió personal. I hi ha pacients que tenen molta càrrega viral quan arriben, i encara que comencis el tractament amb aquests medicaments de manera precoç, la part inflamatòria avança igualment i acaben empitjorant.

—El remdesivir l’heu provat? Sembla que hi ha resultats contradictoris.
—M’encantaria opinar, però només és en assaig clínic. L’han provat els companys de Catalunya, però aquí no l’hem provat i no en puc opinar.

—Per què Andorra és el tercer país del món amb una taxa d’infeccions i de morts més alta per milió d’habitants. A què es deu aquest impacte tan alt?
—Per dos motius. Un, perquè hem fet molts testos. Com que és una població petita i en tenim disponibilitat, n’hem fet molts. I, si en fas molts, és normal que la incidència sigui més alta.

—I l’alt percentatge de morts? A què es deu?
—La veritat és que hem tingut brots en centres sociosanitaris en els quals els pacients que presentaven la infecció eren pacients d’edat avançada i que presentaven moltes patologies de base, amb la qual cosa el coronavirus hi ha causat una mortalitat molt alta. Hem reportat i hem declarat tots els casos encara que aquesta no fos la causa definitiva de la mort. És a dir, que hi ha molta gent que tenia patologies cròniques, que eren molt grans i que potser s’haurien mort d’una pneumònia o una infecció, però ha estat el coronavirus que ha desembocat en la mort d’aquests pacients. I és clar, els hem comptat com a morts de coronavirus.

—No creieu que es fa així a tot arreu?
—Bé, no puc opinar sobre la manera de comptar als altres països. Però vull remarcar que hem estat molt transparents i el ministre en les conferències de premsa ho ha demostrat a l’hora de donar les dades.

—Vàreu participar en l’elaboració de les eines de desconfinament del govern català. Aquest pla creieu que ha perdut el sentit després de la proposta del govern espanyol?
—A veure, la proposta del doctor Mitjà crec que és una revisió excel·lent, un gran resum de tot allò que s’ha escrit fins ara de les mesures d’aïllament, com s’han de fer els tests, sobre l’estratègia a seguir, com fer la desescalada… És una revisió molt extensa i un document que no crec que hagi d’anar a la paperera. És clar, ara el govern català malauradament depèn del govern central, però en cap cas no és un document que s’hagi de passar per alt.

—El pla Sánchez preveu un retorn a la normalitat cap a final de juny. Ho veieu realista?
—Espanya té una situació molt més complicada que Andorra. Jo ho veig una mica complex, sobretot perquè han passat pocs dies de la reobertura d’algunes activitats i a mi m’agradaria veure quines conseqüències hi haurà a escala epidemiològica i sanitària. Per això cal esperar pel cap baix uns catorze dies, que és el període d’incubació del virus, per la qual cosa jo seria molt prudent i no m’atreviria a dir encara que al juny tornarà la normalitat…

—I a Andorra?
—A Andorra estem més a prop de la normalitat. Hem baixat molt el nombre de casos i fa catorze dies que vam permetre els passeigs i de moment això no ha tingut cap efecte en el sistema sanitari. Tot això ens dóna una certa tranquil·litat. Si amb els tests podem relaxar les normes de confinament sabent la immunitat de la població, això ens donarà un plus de seguretat.

—Marcar terminis és agosarat? Podríem parlar de tornada a la normalitat a final d’estiu?
—Bé, és una data que no em sembla forassenyada. El problema és que probablement a final d’estiu tornarem a tenir un altre brot, com indiquen alguns estudis, quan torni a caure la temperatura i torni el fred. I a l’octubre no crec que hi hagi cap vacuna… Però bé, a final d’estiu és possible que puguem tenir unes mesures relaxades i estar en una situació més normal, però ens haurem de preparar per si tornarem a tenir un brot.

—I entenc que s’haurà de limitar el turisme.
—Andorra rep un bon gruix de turistes, de fet en passen vuit milions cada any. Això és moltíssim per a un país tan petit i de 78.000 habitants. És clar, és una part important de l’economia i s’haurà de reobrir. Per això el govern ja estudia mesures per a tornar a tenir turistes, però d’una forma segura. Tenim unes quantes propostes molt interessants que ja estudia.