Clàudia Cunill: “Sóc la Cruella de Vil andorrana”

Clàudia Cunill (el Pas de la Casa, 1996) és, ara mateix, una de les persones més populars d’Andorra. No tan sols acumula gairebé 28.000 seguidors a TikTok i presenta el pòdcast Tertuliand sobre temes d’actualitat, sinó que també és una de les cares que més han cridat l’atenció de les llistes per a les eleccions comunals. Fa poques setmanes es va anunciar que formava part de la candidatura Avancem, del Partit Socialdemòcrata i candidats independents, per a la parròquia d’Encamp. A les xarxes va començar tocant temes més banals i explicant curiositats sobre Andorra, però darrerament ha abordat qüestions més socials i polítiques. Parla i denuncia sense embuts, i diu que això ha fet que l’assenyalessin. Considera que una noia jove té més dificultats per a començar una carrera política lliure de prejudicis, i encara més amb una estètica com la seva, inspirada en la que anomena la “Santa Trinitat”: Karol G, Bad Gyal i Rosalía.

—Com vau començar a fer contingut per a TikTok?
—Estava a Barcelona estudiant un màster, era època de covid i tenia molt de temps lliure. Primer era una hater de TikTok, però un dia vaig fer-ne un sobre els dibuixos mítics de TV3 que no va tenir èxit i la setmana següent en vaig fer una segona part que es va fer molt viral. El vaig fer en català i la gent em deia “parla la llengua del teu país”. Jo vaig contestar que era andorrana i que la llengua oficial era el català. La gent es va quedar molt sorpresa i a partir d’aquí vaig decidir parlar d’Andorra: curiositats, el funcionament del sistema educatiu i sanitari, activitats turístiques…

—Però el vostre contingut ha anat canviant. 
—Vaig tornar a Andorra i amb una carrera, un màster i cinc idiomes no aconseguia feina i no tenia diners per a pagar el lloguer. Em vaig adonar que estava blanquejant moltíssim la imatge d’Andorra i vaig començar una segona etapa centrada en l’activisme: l’avortament, l’habitatge, la mala gestió del govern… I vaig impulsar el pòdcast d’actualitat Tertuliand. Per exemple, vaig recollir el testimoni d’un home peruà que havia vingut a treballar en la construcció, a l’empresa CMT, i l’havien enganyat i explotat. Quan va alçar la veu, el van fer fora i va passar quatre mesos amb el salari retingut. Entre tots el vam ajudar i l’han indemnitzat. Sembla que l’estranger o el turista queda molt desemparat, que fem molta pinya entre andorrans, però Andorra som tots i hem crescut gràcies a ells.

—També heu dedicat espai a les conseqüències de la penalització de l’avortament.  
—El cas d’una dona que, embarassada de vuit mesos, havia d’avortar perquè hi havia risc per a la seva vida. A Andorra li van dir que s’espavilés i va haver d’avortar a corre-cuita a Barcelona, amb 6.000 euros de despeses. A sobre el nadó està en una fosa comuna a Montjuïc: a Andorra no l’han deixat entrar perquè no és andorrà.

—Per què creieu que costa tant que es legalitzi l’avortament? 
—No té cap explicació, perquè si realment la raó fos el que demana el bisbat, com pot ser que tinguem matrimoni igualitari? Doncs perquè l’homosexualitat és una cosa que recau en els dos sexes, però l’avortament només recau en les dones. I no caldria perdre l’estatut de coprincipalitat. Ara aquest tema l’encapçala Vanessa Mendoza, però hi ha una guerra entre ella i Xavier Espot i crec que no ens centrem en el tema principal. No pot ser que no pugui avortar al meu país. Aquí hi ha nens que han nascut fruit d’una violació, no entenc com la gent no surt al carrer. Sembla que sigui un tema de segona i primer vingui l’habitatge, els salaris… Però quan aconseguim la llibertat individual s’aconseguiran, per defecte, moltes altres coses. Suposo que la meva implicació en aquests temes ha fet que m’hagin trucat per anar a les llistes.

—Com ha estat el procés de passar de TikTok a la política?  
—Quan de petita em preguntaven què volia ser de gran, jo deia cap de govern, la primera dona cap de govern. Sempre he estat una flipada, ho reconec… La meva idea quan vaig començar a fer activisme a TikTok era que els partits es fixessin en mi, i cada vegada que un mitjà em donava veu feia la meva campanya. Però una dona de vint-i-set anys no té cap mena de credibilitat, i menys si ve de les xarxes, encara que tingui estudis i experiència laboral. Jo ja havia estat afiliada al PS i també tenia familiars que hi havien estat. Encara que em diguin nena pija, sóc molt d’esquerres. Vaig fer l’ESO a les Borges del Camp i tenia companys que no tenien ni menjar a la nevera. A Andorra aquesta realitat llavors no la vèiem i allò em va fer adonar que no tothom té les mateixes oportunitats. Crec en l’Andorra dels andorrans, la gent que ha fet créixer el país, no només qui té un passaport. A les eleccions comunals els residents haurien de poder votar. Si paguen impostos, per què no poden decidir on va un enllumenat?

—Com encaixeu l’exposició pública i l’odi a xarxes, especialment des que sou en política? 
—Sóc la Cruella de Vil andorrana, la més odiada i la més estimada. Han arribat a atacar el meu cotxe i a arrencar els cartells de la candidatura, però pel carrer només rebo comentaris bonics i abraçades. Com que vaig amb ungles XL, brillants a la boca i amb un Mercedes-Benz groc, hi ha molta gent que pensa “quina credibilitat té aquesta choni, aquesta grassa?”. No poden atacar el meu intel·lecte perquè estic molt formada, i ataquen el meu cos, perquè no és normatiu. Però jo hi estic molt a gust, i el que els molesta és veure una grassa a gust, que vesteix com vol i res no l’afecta. A l’escola em van fer bullying, m’arrossegaven pels cabells perquè era la grassa. I a TikTok em ve molt de hate d’andorrans; el públic que més m’estima són els catalans. Molesto perquè no dono una imatge blanquejada del país.

—Dels temes que toqueu, quins creieu que són polèmics o tabú? 
—La televisió d’Andorra no havia fet mai un especial de l’avortament fins un mes després del dia que vaig publicar el meu. També hi ha el tema dels suïcidis. El Pas de la Casa, el meu poble, és el poble amb més suïcidis d’Andorra. Hi ha molta soledat de la gent que ve a treballar; els andorrans són molt freds i tancats. I fem el modern, però si a ton pare li dius que ets gai segurament et girarà la cara. Quan li van demanar per això a Xavier Espot va explicar que no ho havia dit perquè no li ho havien preguntat abans. I m’ho crec, no preguntem les coses. Hi ha gent que denuncia, però de manera anònima. Jo sóc una figura polèmica perquè no tinc vergonya de dir què penso, i els fills de famílies riques que tenen gasolineres, hotels o supermercats saben que no els seguiré el joc.

—Heu esmentat la precarietat de molts treballadors. De fet, una de les coses que més critiqueu als vostres vídeos és aquest tòpic d’Andorra com un país de rics. Què és allò que més us preocupa, de les coses que es diuen sobre Andorra i que no són certes? 
—Andorra és un país molt blanquejat. La part que veuen els turistes sempre queda immaculada, impecable. És un país molt segur i net, però cobro 1.500 euros, que no serveixen per a pagar els preus altíssims del lloguer. M’he hagut de comprar una casa a França…

—De fet, darrerament la qüestió de l’habitatge és una de les més espinoses, amb manifestacions multitudinàries. 
—Andorra, fiscalment, és un país molt atractiu, tot i que des del 2010 no som un paradís fiscal. Pagant una casa o 50.000 euros, pots aconseguir una residència fiscal, no cal residir al país, però t’has de comprar un pis. Això ha fet que hi hagi molts pisos i empreses fantasma. Això s’ha d’acabar, els pisos han de ser per a la gent que realment viu al país. Abans la situació era diferent, però ara la meva generació volem ser pares i ens preguntem com, perquè tenir un fill a Andorra implica molts diners. Cada dia rebo missatges de gent demanant ajuda.

—Volia acabar demanant-vos pel català. Defenseu molt la llengua a les xarxes i heu comentat que la darrera proposta del govern per a garantir el nivell de català entre els nouvinguts és insuficient. Per què? 
—Han posat una petita clàusula que diu que, si no treballes de cara al públic, no cal. Esportistes d’elit, criptobros, youtubers i tota aquesta gent se suposa que no treballen de cara al públic. Per tant, la gent que ens interessa, que són els qui fan promoció del país, no han d’estudiar català. En canvi, als qui treballen vuit hores drets en una botiga amb un salari precari sí que els faran estudiar. Hauria de ser per a tothom, perquè és veritat que a les botigues no t’atenen en català perquè la majoria de persones que hi treballen no són andorranes.

—Alguna vegada heu comentat que heu rebut atacs catalanòfobs. Com els viviu? 
—Fins i tot si faig un vídeo de les eleccions andorranes em posen banderetes d’Espanya. El problema que hi ha a Catalunya i a Espanya és que el català està polititzat. En canvi, a Andorra és el nostre idioma i punt. M’ha passat alguna vegada que he anat amb la meva família a Andalusia, hem parlat català i ens han mirat malament fins que hem comentat que érem d’Andorra. Llavors et diuen: “Sou d’Andorra!” El problema crec que és més l’odi als catalans que al català. Tot i que segurament també és perquè pensen que els andorrans estem carregats de diners…

—Però sí que us ha portat maldecaps fer vídeos en català… 
—Tinc els directes de TikTok bloquejats des de fa un any. Vaig fer un directe en català que es va fer molt viral i la gent va denunciar-lo. He intentat que TikTok me’n deixi tornar a fer, però em diu que he infringit les normes d’ús per “odi a la comunitat i separatisme”, en el sentit de racisme. Tot per haver parlat català…

—Com veieu la qüestió dels referents? Sovint s’associa Andorra amb els youtubers espanyols que hi van per pagar menys imposts. 
—Et pots trobar tots aquests referents a la taula del costat en un restaurant, són tangibles i els nens andorrans volen ser com ells. Així perdem una mica la nostra identitat i és important donar valor a la llengua, que determina moltes coses, fins i tot el nostre caràcter, la manera d’expressar les emocions. Entenc que hi ha qui ho fa en castellà pensant que així arribarà a més gent, però si aquest fos el meu objectiu no faria un contingut tan polèmic pel qual molta gent a Andorra m’odia. Jo, si no ho fes en català, no seria on sóc. La gent ha de saber que, si ho fas en català, tens una comunitat més petita, però més sincera, real i unida.