Clara Prats: “Els rumors i les especulacions que tenim ara no ens serveixen”

La Xina retirarà la setmana vinent les quarantenes obligatòries i s’obrirà definitivament al món després de tres anys de pandèmia. Aquest canvi de política, abans de l’any nou xinès i en ple esclat de contagis –sobre els quals no facilita informació actualitzada–, ha causat molts recels en l’àmbit internacional. En aquest sentit, la Unió Europea, tot i l’oposició dels experts, ha reclamat als estats membres que imposin restriccions als viatgers procedents de la Xina.

Per entendre la situació i els possibles efectes a Catalunya, parlem amb Clara Prats, investigadora del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC) i membre del grup assessor científic de la covid, que dilluns es va reunir amb el conseller de Salut, Manel Balcells, per analitzar la situació.

—Aquesta setmana s’ha tornat a reunir el comitè científic assessor de la covid-19, després d’uns quants mesos. Com ha anat?
—El conseller ens va convocar arran de les informacions que arribaven de la Xina, però també perquè es començaven a prendre mesures. En aquest sentit, es va valorar la situació i es va avaluar si la reobertura de la Xina podia significar alguna mena de risc per a Catalunya. No va ser en cap cas una reunió executiva. No es van proposar mesures proactives.

—Quin fou el parer dels experts?
—Crec que tots estem força d’acord que Catalunya, amb el nivell d’immunitat que té, per l’exposició prèvia al virus, però sobretot per l’alta cobertura vacunal, no és en una situació de gaire risc, tenint en compte què passa a la Xina. El nostre context no implica que s’hagin de prendre mesures com havia passat abans.

—I sobre els controls que s’imposen als viatgers provinents de la Xina?
—Hi ha consens a dir que no són efectius. No són mesures que vagin encaminades a frenar la transmissió del virus, entre més coses, perquè el coronavirus corre obertament per casa nostra. No som una població naïf davant el virus. Ara la qüestió més important és mantenir la vigilància i el seguiment de les variants, tant les que circulen al nostre país com les que poden entrar de fora. Per això, ens cal seqüenciar i fer controls d’aigües residuals, per exemple. De moment, tot indica que a la Xina circulen les mateixes subvariants de l’òmicron que aquí. Dit això, també és molt important reforçar la vacunació amb la quarta dosi, sobretot entre els col·lectius més vulnerables.

—Hi haurà més reunions del comitè?
—No hem actuat mai de manera periòdica o sistemàtica, per dir-ho d’alguna manera. Sempre ens hem reunit quan la situació ho requeria. Podia ser a petició del conseller o dels membres del comitè mateixos. Una reunió com la dels dilluns no és sorprenent, és a dir, entra dins la dinàmica habitual de l’organisme. Per tant, si cal, ens tornarem a trobar.

—S’ha notat el canvi en la direcció del departament, ara en mans de Manel Balcells?
—No, cap canvi. Ara fa uns mesos ens vam reunir, quan va entrar el nou conseller, per conèixer-nos i valorar la situació de la pandèmia. I aquesta setmana hem fet una segona reunió derivada de l’obertura de la Xina. El funcionament és el normal, no hi ha hagut res fora del guió.

—Heu comentat que a Catalunya no hi ha un risc gaire alt ara mateix. Quina és la situació de la pandèmia?
—A la tardor hi havia la possibilitat que hi hagués una nova onada de la covid, però finalment no va ser gaire gran. Durant unes setmanes hi va haver un augment de casos, però després van disminuir. També és cert que gran part de l’espai viral, si ho vols dir així, ha estat ocupat, primer, per l’onada de bronquiolitis i, en acabat, per la de la grip. En general, els virus tendeixen a desplaçar-se els uns als altres. Ara que fa uns dies que la grip va fer el pic, hem de veure què passa. La covid tindrà més comoditat per a circular i és possible que hi hagi una onada a final de gener, tot i que pot no passar.

—L’explosió de casos a la Xina pot causar una nova onada d’infeccions?
—És una possibilitat. De tota manera, allà, de moment, les infeccions van relacionades amb subvariants de l’òmicron per a les quals ja tenim bona protecció, perquè el nostre sistema immunitari hi ha tingut contacte. Segons quines subvariants arribin, hi haurà més espai o menys perquè circulin a casa nostra i, per tant, perquè hi hagi una onada o no. Ara, el nostre historial durant la pandèmia no ens fa plenament immunes. Per això, cal reforçar la vacunació, sobretot entre els col·lectius a qui potencialment se’ls pot complicar la malaltia. És molt important que mantinguem i reforcem aquesta barrera. Si ho fem, evitarem que hi hagi efectes complicats derivats d’una possible onada les setmanes vinents.

—Què us sembla la descoordinació de la Unió Europea a l’hora d’analitzar la situació de la Xina i després imposar restriccions als viatgers?
—Això s’escapa una mica del meu àmbit de treball, que són els models matemàtics i les dades. Prefereixo no entrar a valorar qüestions polítiques.

—Organitzacions de fora de la Xina fan càlculs i estimacions sobre els efectes de la pandèmia, tot i que a vegades semblen més aviat especulacions que no pas informació. Us preocupa la poca transparència amb les dades de la covid?
—Les dades són fonamentals, perquè són allò que ens permet de saber quin és l’estat de la qüestió. Són els nostres ulls. Sigui a la Xina o a qualsevol altre país. Aquí ho vam veure al principi de la pandèmia. Un dels problemes que vam tenir va ser, precisament, que per manca de capacitat diagnòstica i per manca de preparació dels sistemes d’informació, no teníem prou dades per a saber quina era la situació de la pandèmia a Catalunya. Les dades són l’únic element fiable que tenim. Els rumors i les especulacions que tenim ara no ens serveixen. Ens calen dades per a objectivar la situació, que ens permetin de descriure-la i entendre-la, de manera que es puguin prendre decisions i fer els passos necessaris. Tenir bona informació és el primer pas de la cadena. Ara parlem de la Xina, però molt probablement hi ha més països que no n’ofereixen de transparent, oberta i fiable.

—Es parla de milions d’infeccions i milers de morts el dia…
—Les xifres globals no es poden comparar amb les de Catalunya, però la Xina experimenta l’efecte de les subvariants de l’òmicron, que són molt transmissibles i que aquí també es van fer notar. La diferència és que allà la cobertura vacunal és molt més baixa i s’ha sortit de les restriccions de cop i volta. No sé si en sabrem la implicació real. Tanmateix, no crec que puguem parlar d’una situació inesperada o sorprenent. Sabem molt bé com es comporta l’òmicron.

—I a l’altra banda de l’Atlàntic, concretament als Estats Units, pren força una nova subvariant, coneguda com a XBB.1.5. Què se’n sap?
—No és el nostre àmbit d’expertesa, però sí que anem seguint una mica les informacions que van sortint. No és la primera subvariant que surt i tampoc no serà l’última. Encara necessitem unes setmanes per a veure quina capacitat de transmissió té; si pot posar en dificultats la immunitat que hem generat fins ara; i si pot causar més casos greus. Aquesta informació necessita temps, però insisteixo que per això és important mantenir la vigilància sobre totes les variants que circulen i com es comporten. A casa nostra, però també a fora. Ens encantaria saber-ho tot de bon principi, però aquesta informació necessita temps.

—Els mitjans nord-americans diuen que en poques setmanes la nova subvariant ja representa el 40% de les noves infeccions.
—La recepta ha de ser la mateixa. Continuar vigilant i analitzar la informació que ens arriba de fora, de manera que ens puguem adaptar. Per exemple, si un protocol de fàrmacs deixa de servir perquè entra una nova subvariant, doncs s’ha de revisar i canviar. Les mesures, més que restriccions a l’engròs, han de cercar la protecció individual. Per això, com deia, és important incentivar les quartes dosis. Dit això, crec que no som en una situació diferent de la que hem vist aquests darrers mesos.