Clara Ponsatí: “García-Margallo em va fer entrar en política”

En l’entrevista a la consellera Clara Ponsatí, candidata d’Alhora a les eleccions a Catalunya del 12 de maig vinent, hem inclòs un qüestionari de quinze respostes breus.

—Quins són els tres problemes principals que té el país?
—La llengua, l’educació i la qualitat de la política. És a dir, els recursos humans que hi ha en política i el seu nivell i els seus incentius. I, per tant, en resum, la llei electoral catalana.

—Quin president de la Generalitat ho ha fet més bé?
—Pau Claris, Enric Prat de la Riba… Aquests valen?

—Prat de la Riba…
—Jo posaria Prat de la Riba i Macià.

—I d’ençà de Jordi Pujol?
—Després del president Pujol, no. El president Pujol, bé, va fer coses molt importants.

—Heu votat sempre el mateix partit?
—No.

—El nom de la persona que us va fer entrar en política?
—Dues, perquè jo havia estat en política en dues fases de la meva vida. Una, quan era molt jove, que va durar poc. I fou Vera Sacristán. Vaig estar en política dels quinze o setze anys fins als divuit o dinou. I suposo que també hauria de dir García-Margallo. Perquè quan em van apartar de la càtedra de Georgetown va ser quan se’m van obrir els ulls. I després d’això, vaig participar en l’Assemblea Nacional Catalana. I després, vaig acabar al govern Puigdemont.

—A quina ciutat dels altres Països Catalans us agradaria viure?
—A Perpinyà.

—Un consell per a algú a qui s’acaba el contracte de lloguer i cerca habitatge?
—Que es calci, perquè no en trobarà, i que el pugui pagar.

—Què feu quan us trobeu un sense-sostre?
—No porto efectiu. Abans, de tant en tant en donava, però una quantitat notable. Però ara, la veritat, a part d’angoixar-me, no faig res més.

—L’última vegada que vau plorar?
—Això m’estimo més mantenir-ho en la intimitat.

—De què teniu por?
—Tots tenim por. Però com que això és un qüestionari polític, jo crec que hem de témer la por i la mentida. I, per tant, a mi em fan molta por els polítics que trafiquen amb la por i que trafiquen amb la mentida.

—Què és la cosa que més us relaxa?
—Ah, hi ha moltes coses, eh? Sóc bastant fàcil de relaxar. Caminar per la muntanya… Nedar al mar, escoltar música… No fer res.

—Si porteu efectiu ja m’ho heu dit.
—Ja ho he contestat, sí. No en porto mai.

—Quines són les millors vacances de la vostra vida?
—Quan tenia catorze anys, a iniciativa del meu pare, vam anar a Menorca per primera vegada a la meva vida i vam passar-hi un mes. Després, he fet moltes vacances al mar i a la muntanya amb els meus fills, que també en tinc molt bons records.

—Quin és el vostre restaurant preferit?
—La Martina de Gràcia.

—Alguna cosa que us hagi fet enfadar darrerament i que es pugui explicar?
—No, m’estimo més no explicar-ho.