Chris Bambery: ‘Molts britànics comencen a descobrir les mancances de la democràcia i del poder judicial d’Espanya’

Pocs homes poden dir que han entrat al palau de la Generalitat abillats amb un kilt i, encara menys, en tenen una prova gràfica al costat del president català. Ell sí. Chris Bambery, independentista escocès, fa molts anys que segueix el procés català. Activista d’esquerres, escriptor, periodista i presentador de televisió, Bambery va ser un dels impulsors del grup sobre Catalunya al parlament britànic (APPG on Catalonia), creat el març de 2017, quan treballava d’assistent de George Kerevan, diputat de l’SNP a Westminster. Ara n’és el secretari. Juntament amb Kerevan, Bambery va publicar el llibre Catalonia Reborn el març de 2018.

—Fa unes setmanes vau visitar alguns dels presoners polítics catalans. Quina impressió us en vau endur?
—Vaig visitar Jordi Cuixart i Carme Forcadell. La parella de Cuixart, Txell Bonet, va venir a Westminster per parlar amb diputats i altres persones interessades en la situació dels presoners catalans i la seva, amb el fill petit que tenen, i em va colpir molt. Carme Forcadell també havia estat a Westminster al juliol. Es va reunir amb parlamentaris i amb el president de la Cambra dels comuns, que després la va saludar des de la presidència quan el parlament va iniciar la sessió i ella era entre els convidats. És molt fort pensar que persegueixen Forcadell per haver permès un debat sobre la independència, tal com volien la majoria de diputats.

—Com els vau trobar d’estat d’ànim?
—Jordi Cuixart està plenament implicat en la lluita i vol que comenci el judici, perquè sap que anirà acompanyat d’una campanya internacional de suport que pot ajudar a avançar cap a la República catalana. Sap que el condemnaran, però accepta el seu destí. És un home fantàstic. Carme Forcadell està sola i crec que això fa que trobi la vida a la presó més difícil.

—Efectivament, el judici és a punt de començar. Creieu que serà un judici just?
—No. El tribunal inclou nombrosos jutges marcats políticament i simpatitzants del Partit Popular. El nacionalisme espanyol va creixent, com vam poder comprovar a les eleccions andaluses, amb el PP, Ciutadans i ara, fins i tot, els feixistes competint per veure qui era el més dur contra Catalunya. El govern socialista de Pedro Sánchez podria haver intervingut per frenar la persecució, però no. Fa de policia bo, i deixa el paper de policia dolent al PP i Ciutadans. El problema és que després dels resultats a Andalusia tindran por de ser massa suaus…

—Quina importància té el suport internacional en aquest procés?
—Molta. Jo sentia la necessitat de fer-los arribar no tan sols el meu suport, sinó dir-los que hi havia una solidaritat creixent a tot Gran Bretanya. Això és particularment cert a Escòcia i a Gal·les, però les coses també es mouen a Anglaterra, perquè molts britànics comencen a descobrir les mancances i imperfeccions de la democràcia espanyola i la manca d’independència del seu poder judicial.

—Seguireu el judici de prop?
—És clar. El grup sobre Catalunya del parlament britànic continuarà programant visites i ens assegurarem que diputats de Westminster assisteixin al judici com a observadors internacionals.

—Creieu que hi haurà alguna mena de reacció de la Unió Europea o d’algun govern europeu si els dirigents catalans són condemnats?
—La Unió Europea no farà ni dirà res, no. Espanya és massa gran i important. A més, la transició espanyola de la dictadura a la democràcia es considera una gran història d’èxit de la Unió Europea i no volen acceptar que tant l’estat franquista com l’elit romanen al seu lloc. Ara bé, és evident que més enllà dels governs escocès i flamenc hi ha un gran malestar entre moltes de les nacions europees més petites sobre aquest silenci. La Unió Europea no tracta bé les nacions petites, només cal recordar el cas de Grècia. I en algun moment hem de propiciar el debat sobre la manera com podem crear una Europa on les nacions petites siguin respectades i tractades com a iguals.

—A final de novembre de l’any passat, vau ser a Brussel·les per assistir a una reunió de grups parlamentaris sobre Catalunya. Heu començat a treballar de manera coordinada?
—Sí, l’inici d’aquesta coordinació europea àmplia és molt important. Ara hem de treballar per aconseguir el suport dels parlamentaris alemanys, francesos i italians. No els demanem que donin suport a la independència, sinó que defensin els drets humans i la democràcia.

—Alguna vegada heu denunciat interferències del govern espanyol i concretament del ministre Josep Borrell en la vostra activitat…
—Qualsevol intent d’interferir en els processos parlamentaris de Westminster és una qüestió molt seriosa. Estem molt contents que cap polític britànic hagi sucumbit a aquests intents. Ens preocupa el silenci del govern de Theresa May sobre els esdeveniments a Catalunya, però també el del cap de l’oposició, Jeremy Corbyn, que en canvi té molta facilitat per a defensar els drets humans i donar suport a l’autodeterminació del Kurdistan i altres llocs del món.

—Per acabar, com va el vostre llibre, Catalonia Reborn?
—Molt bé! A Gran Bretanya encara en fem presentacions amb molt bona acollida i la veritat és que m’agradaria fer-ne alguna a Catalunya, tot i que com que és un llibre en anglès sé que és complicat.

—Voleu afegir alguna cosa?
—Com a escocès, veig els nostres destins entrellaçats. Qui obtingui primer la independència, el seguirà ràpidament per l’altre. Caminem plegats cap a un destí comú.