Carles Puigdemont, sobre Aliança Catalana: “No negociaré mai amb cap formació d’ultradreta”

El president Carles Puigdemont, candidat de Junts a les eleccions a Catalunya, ha estat entrevistat al programa Més 324, amb Xavier Graset, sobre les eleccions a Catalunya del 12 de maig. Hi ha parlat de l’exili, de l’estratègia independentista i dels pactes postelectorals.

Graset li ha demanat per Aliança Catalana, la formació ultradretana encapçalada per Sílvia Orriols, i li ha recordat les demandes dels altres candidats, com ara el socialista Salvador Illa, que deixi clar que no hi arribarà a acords. Puigdemont ha estat contundent: “Jo no negociaré mai amb cap formació de dreta extrema o ultradreta.” Ha assegurat que hi ha un interès a maximitzar aquest partit, que és extraparlamentari, i que, en canvi, el PSC sí que va anar de bracet de Vox, per exemple, quan va votar contra la seva immunitat al Parlament Europeu.

📺 President @KRLS Puigdemont al @Mes_324: “No negociaré mai amb cap formació de dreta extrema ni d’ultradreta. En parlem per damunt de les nostres possibilitats. A França van intentar debilitar-se amb el fenomen Le Pen i mireu on són avui els socialistes i on és el Front… pic.twitter.com/xzdSus5yMx

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) April 15, 2024

Sobre l’estratègia independentista, ha reconegut que el 52% de vot independentista que hi havia en aquesta legislatura “s’ha malbaratat”, i que les eleccions, segons ell, poden ajudar a “sortir d’aquest embolic”. Es referia al fet que es desfaci l’empat tècnic que hi ha de fa anys a l’independentisme, que, a parer seu, ha blocat la situació. No obstant això, ha dit que si prova de formar govern s’haurà d’entendre amb ERC i a qui trucarà primer serà al president Pere Aragonès. Per ell, hi ha molts elements comuns que han de permetre d’arribar a acords. “Avui no hi ha les condicions que hi havia el 2017”, ha dit, però hi ha possibilitat de refer-les i tornar a seure tots els partits independentistes per veure com poden culminar la independència.

Sobre Alhora, el partit de Clara Ponsatí, ha dit que no li agrada la fragmentació, però que la considera legítima, i ha recordat el cas del PDECat ara fa tres anys, que va aconseguir setanta mil vots i cap escó, cosa que, a parer seu, va debilitar la majoria independentista.

Puigdemont: “Estava disposat a passar tota la vida a l’exili”

En referència a l’exili, Puigdemont ha assegurat que estava disposat a passar tota la vida a l’exili. “El preu que no podia pagar, a canvi d’un benestar personal, era sacrificar una institució.” Sobre la restitució de la presidència, ha dit que no es refereix a la restitució del govern, sinó que fa referència a un “fil conductor”. “Amb la llei d’amnistia es tanca l’etapa de l’exili; és una manera de cloure l’etapa de l’exili i que torni al lloc d’on no hauria d’haver marxat.” Sobre això, ha dit que va ser destituït “d’una manera il·lícita i il·legal”, però que per restituir la institució no cal en cap cas que ell sigui triat novament, sinó que el president serà el que els catalans vulguin.

Ha dit que quan se’n va anar a l’exili ho va fer per a fer política i eixamplar el coneixement del conflicte. “Quan hi ha qualsevol fet que porta cap a la carpeta catalana, l’oficialitat de la llengua catalana o ara que hi ha eleccions, torna a estar ben present. El coneixement que hi ha sobre Catalunya, el conflicte que viu Catalunya, és molt més sofisticat a Europa.”

Parlant dels qui dubten del seu retorn, ha dit que ara hi ha una diferència important respecte del 2018, que és la llei d’amnistia i que abans no s’esqueien les circumstàncies. De fet, diu que el 30 de gener de 2018 hauria entrat a Catalunya si hagués estat investit: “No és igual detenir un ciutadà corrent que si el parlament, amb majoria absoluta, m’hagués investit.”

“Aquesta repressió té els dies comptats”

Puigdemont ha explicat que, en nom del PSOE, li van oferir tres vegades l’indult, i que ell va posar com a condició necessària, però no suficient, l’amnistia. I aleshores va ser rebutjada frontalment. Adreçant-se als qui posen en dubte el seu exili, ha assegurat que hi ha un qüestionament de la figura, de la reputació, per veure si això mina la credibilitat no pas de la persona, sinó de la institució i de la lluita: “Els exilis no es poden comparar, però l’arrel és la mateixa: una persecució política que t’empeny a sortir de casa per poder defensar els teus drets.”

Puigdemont ha dit que va anar a l’exili a defensar els drets. “Amb jutges neutrals i sense que surti condemnat al camp, cosa que no ens podia garantir cap jutjat espanyol, hem litigat en igualtat de condicions, i els hem guanyat.” Per acabar, sobre els nous exiliats de la causa del Tsunami, ha dit que l’amnistia tancarà també aquest exili. “Aquest tipus de repressió té els dies comptats quan entri en vigor la llei d’amnistia”, ha conclòs.