Carles Hurtado: ‘Foment del Treball és un braç més de l’asfíxia de l’estat espanyol’

El sindicat Intersindical-CSC va convocar el 8 de novembre de 2017, enmig del 155, una vaga general que recolzava en tres motius: els decrets del govern espanyol del PP que permetien la fugida d’empreses; el fet que el Tribunal Constitucional tombés lleis socials aprovades al Parlament de Catalunya; i la degradació de les condicions laborals dels treballadors. La patronal Foment del Treball, presidida per Josep Sánchez Llibre, ha intentat tres vegades que la justícia la declarés il·legal, aquella vaga, per política, i cobrar una indemnització de 100.000 euros. El Tribunal Suprem acaba de sentenciar contra Foment: la vaga era legal i es podia convocar. És la tercera vegada que el sindicat guanya la partida a Foment. VilaWeb entrevista l’advocat que ha portat el cas. Un cas que trenca el tòpic que els sindicats només poden convocar vagues estrictament laborals. No és cert.

—Què diu la sentència del Tribunal Suprem espanyol?
—Recull allò que ja deia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: la vaga del 8-N va ser mixta. És a dir, era convocada per motius laborals i polítics. Però aquests darrers tenien incidència en la classe treballadora i per tant es podia convocar. Foment deia que era una vaga política. Podem fer una reflexió prèvia: què no és política avui dia? Quan ens apuntem, o no, a una entitat, equip de futbol, no fem un acte polític? Tota posició té un aspecte polític. Aquí és Foment qui feia política presentant la demanda. Això sí que era fer política. El TSJC, i ara el Suprem, ja va reconèixer que la convocatòria de la vaga tenia punts de convocatòria estrictament laborals i uns altres de caràcter polític. I que pots protestar contra una decisió del poder judicial, legislatiu o executiu. Els motius d’una vaga no cal que siguin estrictament laborals.

—Això marca un abans i un després?
—Les sentències mantenen el dret de vaga com a dret fonamental. L’ha blindat. Ha consolidat allò que diu la llei: el dret de vaga és fonamental. Ara, pot haver-hi un abans i un després de la sentència? Penso que sí. Un exemple: d’aquí a pocs dies es convocarà la vaga feminista del 8-M. Una sentència que hagués declarat il·legal el 8-N hauria convidat a declarar il·legal la vaga del 8-M. Ara, en canvi, serà més difícil.

—Foment hi pot recórrer en contra?
—No. Ni podrien anar a Europa, perquè no són subjecte passiu de vulneració de drets fonamentals.

—Hi ha més vagues generals mixtes que recordeu?
—La vaga general contra la guerra de l’Irac.

—Per què Foment va a judici? Què els mou?
—El context polític que es vivia en aquell moment. Recordem que el 8-N hi ha en vigor l’aplicació del 155 després del Primer d’Octubre, i molta pressió sobre el moviment de l’àmbit independentista. Era brutal. Foment és un braç més de l’asfíxia de l’estat espanyol contra tota iniciativa per exercir la llibertat d’expressió, el dret de protesta, el d’autodeterminació o reivindicacions laborals. Foment incidia en aquesta asfíxia promoguda per l’estat espanyol.

—Al judici s’ha parlat de qui va impulsar el decret per a facilitar que les empreses marxessin?
—No se’n va parlar al tribunal. La meva impressió és que va ser una pressió de Madrid amb el poder d’aquí. Es va parlar fins i tot de pressions per part de la corona amb determinades empreses. Tot això formava part del joc. Aquesta demanda de Foment del Treball era una eina més que l’estat utilitzava. I avui dia les empreses que havien canviat les seus no han tornat.

—Moments clau del judici?
—Un de molt significatiu. Una de les proves documentals que va intentar aportar Foment va ser el famós àudio de Tamara Carrasco, en què ella parlava de possibles accions reivindicatives o de protesta. Tamara no parlava en absolut de la vaga general. Foment va provar de fer-ho passar com a prova i es va començar a reproduir. Però a protestes de la nostra defensa, i a criteri del tribunal, la prova no es va admetre. Foment volia aprofitar la repressió penal contra determinats moviments i estendre la repressió contra la  vaga. Foment es va presentar al judici amb informació de diaris, un àudio del membre del sindicat Marc Sallas al 3/24, el de Tamara i un pèrit que, amb dades no oficials, pretenia justificar una indemnització de cent mil euros contra el comitè d’empresa. El tribunal no li va donar validesa.

—Per part vostra, quin testimoni va ser clau?
—El del representant de la USTEC, sindicat d’ensenyament, va ser clau per a demostrar que totes les vagues tenen un component polític. Li van demanar com incidia el 155 en el sindicat i els interessos que defensen. Quina conseqüència tenia que tot el govern de la Generalitat desaparegués. I ho va explicar molt bé: ‘Si suprimeixen tot el govern amb el qual he de tractar constantment, això incideix en el sector.’ Va poder explicar que el 155 va repercutir en els interessos laborals.

—La constitució espanyola diu que no es poden convocar vagues polítiques.
—Cert. És prohibit expressament. És una normativa internacional consolidada. Les vagues que tenen, per exemple, la finalitat d’atacar un partit, no són legals. El TEDH té un paràgraf molt interessant, en una sentencia del 2002. I l’Organització Internacional del Treball ho recull: la declaració d’il·legalitat d’una vaga nacional en protesta per les conseqüències socials i laborals de la política economia del govern, i la seva prohibició, constitueixen una greu violació de la llibertat sindical. És a dir, pots convocar una vaga general pensant en les conseqüències negatives de les condicions socials i laborals d’un decret, per exemple. En canvi, una vaga política seria convocar-la contra un partit. Això no ho pots fer.

—Quin paper hi van tenir CCOO i UGT, en aquella vaga?
—Nul. No van donar suport a la vaga general. No han posat bastons a les rodes des d’un punt de vista administratiu, però sí que van criticar la convocatòria.

—Res a afegir?
—Crec que la vaga és una eina que utilitzem poc. Un dels punts de la convocatòria que va fer la Intersindical era posar en relleu que les polítiques neoliberals dels darrers anys, amb les reformes laborals, afecten molt durament en la precarietat laboral. Gent que té feina i és pobra. Amb els problemes que hi ha en l’àmbit laboral, o de l’habitatge, utilitzem poc la vaga general per defensar interessos socials i laborals. I més en els temps que corren del punt de vista social i nacional. Animo la gent. En l’àmbit penal, hi ha és una retallada de drets (el de protesta, expressió) i el dret penal de l’enemic és una eina molt forta. I en el dret laboral no retallen drets, ja molt restringits pel legislatiu, però amb aquestes sentències sí que hem vist que un dret fonamental com el dret de vaga no ha quedat tocat de mort.