Carles Heredia: “L’estat ha alliberat els presos VIP, però aviat la gent podria entrar a la presó de deu en deu”

Ahir els Mossos d’Esquadra van detenir Carles Heredia a Montblanc, quan era a punt d’entrar al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, on treballa com a promotor econòmic. Però Heredia és també periodista autònom i fa piulets que tenen força ressò a les xarxes. Per això la seva detenció va despertar una ràpida onada de solidaritat que va perdurar fins que no va ser alliberat, hores després. Els Mossos l’acusen de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat i lesions lleus durant una protesta contra un acte del partit d’extrema dreta Vox a Valls. Ell nega els fets i assenyala directament la Generalitat d’actuar de “corretja de transmissió de la repressió de l’estat”.

—Com ha estat la detenció?
—Ja me l’esperava perquè a mitjan juny vaig rebre una trucada d’un número ocult. La vaig agafar de casualitat; normalment no les agafo perquè penso que són de propaganda. El cas és que la vaig agafar i es van presentar com un grup d’investigació de delictes d’ordre públic de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra. Em van dir que havia estat denunciat per delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions, i que m’havia de presentar a la comissaria dels Mossos a Valls al cap de dos dies.

—I no hi vàreu anar.
—No. Jo al principi em pensava que era una broma d’un amic. Però hi vaig donar més veracitat quan vaig saber que hi havia una altra persona de Valls que també havia estat citada per aquell mateix dia. Vàrem convocar una conferència de premsa per denunciar aquesta cacera, perquè l’altre company sí que va anar a declarar, no volia mediatitzar el seu cas. Jo vaig decidir que ho havia d’explicar. Primer, perquè aquesta forma de citació no es pot legitimar, i perquè es tracta d’un muntatge policíac amb el qual no penso col·laborar. No vull col·laborar amb la repressió.

—Com ha estat la detenció?
—Doncs abans d’entrar a la feina han vingut tres mossos d’incògnit, que venien de Barcelona, i m’han detingut.

—Us han emmanillat?
—Sí. Per sort hi havia uns treballadors que ho ha vist, ha fet una fotografia de la detenció i s’ha pogut iniciar una xarxa de solidaritat de suport. A la comissaria m’he acollit al dret de no declarar.

—Us cita a declarar el Grup d’Investigació de Delictes d’Ordre Públic de la BRIMO. Qui són?
—Jo els vaig conèixer arran de la trucada. Va néixer fa uns mesos i és un grup lligat directament a la BRIMO que de visualitzar vídeos i imatges enregistrades pels Mossos, i que entenc que, igual que la BRIMO, tenen unes directrius polítiques marcades. És sabut que és un cos format per col·lectius espanyolistes i d’extrema dreta. De fet, jo havia escrit força publicacions i piulets denunciant la brutalitat policíaca de la BRIMO. Fins i tot després de les protestes per l’empresonament de Pablo Hasel vaig rebre algun missatge privat a Twitter de perfils que s’identificaven amb la BRIMO i els antiavalots dels Mossos i en els quals m’assenyalaven.

—Creieu que us la portaven votada?
—Jo crec que sí. Crec que hi ha una intencionalitat per enganxar-me per haver airejat la brutalitat policial i les dures intervencions on han incomplert el seu protocol. Si no, no s’entén, perquè va ser una manifestació on no va passar res i on no hi va haver cap resistència. Només unes càrregues sense que hi hagués resposta de la gent. Bàsicament va ser la gent que va rebre, però en cap moment no hi va haver cap policia lesionat ni ferit tal com m’acusen. I potser la causa que han obert contra l’altra persona és per a dissimular una mica.

—Us acusen d’una agressió.
—Sí. Normalment els delictes de desordres públics els acompanyen d’atemptat contra l’autoritat que inclou un delicte de lesions. Ahir la Generalitat va dir que els advocats dels Mossos passarien a dependre de Presidència i només es personaran en cas de lesió. Doncs au, ja veuràs com acusen de lesió a tothom. Feta la llei feta la trampa i la BRIMO continuarà tenint carta blanca. Hi ha una màfia dins el cos que supera la mateixa Generalitat.

—Quines penes us poden demanar?
—Poden sumar penes de més de cinc anys de presó. És un cas com el d’en Marcel Vivet. Sóc un més dels més de tres mil represaliats que hi ha. Potser tinc la sort, entre cometes, de poder tenir més ressò per la meva activitat a les xarxes o pel fet de ser periodista, però com el meu cas n’hi ha centenars més. Hi ha molts joves que per les protestes arran de la sentència s’enfronten, per delictes similars fabricats amb muntatges policials, a cinc anys de presó o sis. L’estat ha alliberat els presos VIP, fet que des de la percepció espanyola es llegeix com un avenç de cara a Europa, però alhora, d’aquí a pocs mesos la gent pot començar a entrar a la presó de deu en deu. I això és repressió, tan dura, o més, que la que pateixen els presos polítics. La gent del poble també mereix el suport i el ressò mediàtic que han tingut els polítics.

—Quin efecte té tot plegat sobre el moviment independentista?
—Al final això fa que hi hagi divisions en el moviment. És una tàctica repressiva que sempre han utilitzat els estats i consisteix a donar peixet a uns i bastonades als altres. Això és una estratègia de l’estat i alguns donen cobertura i legitimitat a aquesta estratègia. Tot depèn dels jutges, sí, però qui inicia aquests procediments no són els jutges. Són els Mossos d’Esquadra a les ordres d’un govern teòricament independentista. Això és inacceptable, perquè veiem un govern que reprimeix la seva gent. El govern col·labora amb la repressió de l’estat espanyol fent de corretja de transmissió. Haurien de renunciar a la competència d’ordre públic, si tenen els Mossos descontrolats. I això debilita el moviment independentista, especialment els més joves.