Carles de Sants: “Fa quatre mesos va néixer la meva filla, la repressió no canviarà el nostre projecte de vida”

Sobre una de les taules de la Bauxa, la taverna d’en Carles de Sants, hi ha la llibreta vermella que els represaliats es passen per deixar-se missatges de suport. Que la tingui ell vol dir que falta ben poc per al seu judici, que es farà dimarts a les 12.00 a l’Audiència de Barcelona. El seu arrelament al barri de Sants ha fet que el seu cas sigui un dels més coneguts de les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel, el febrer del 2021. Acusat de formar barricades a la Via Laietana, va estar gairebé una setmana en presó preventiva. Ara la fiscalia l’acusa de desordres públics i li demana tres anys i sis mesos de presó. Ell no solament defensa que no va fer res del que diuen, també denuncia que l’única prova que es posarà sobre la taula és el testimoni d’agents dels Mossos d’Esquadra. Un any després d’haver-nos explicat la seva història, parlem amb ell sobre com ha portat aquests darrers mesos d’espera i incertesa i també sobre com encara el judici.

—Dimarts teniu el judici. Com heu viscut aquesta darrera etapa i com l’encareu?
—Primer vaig quedar afectat per haver estat en presó preventiva, i podria haver estat dos anys i mig amb l’ai al cor, però ha estat el contrari, he tingut unes mostres tan grans de suport que he tirat endavant amb empenta i energia, orgullós de la gent i content. Visc un contrast d’emocions sorprenent: hauria d’estar amb por i ràbia, però el suport rebut és impressionant i anima molt, estic content i agraït. En una situació de merda, la gent s’uneix i ajuda de manera altruista. Em paren pel carrer desconeguts i em donen ànims. Preferiria que em coneguessin per la meva truita o pop a la brasa, però ara em coneixen per això!

—Darrerament, heu estat protagonista de moltes mostres de suport. Al concert de l’Elèctrica Dharma, per exemple.
—Sí, van posar la il·lustració del grup de suport en una pantalla gegant al Palau Sant Jordi i van cridar “Carles absolució”. També m’han donat suport molts músics, actors, mags, escriptors… El grup el Mal Menor m’ha fet una cançó i els Castellers de Sants van aixecar la imatge en un dels seus pilars. I l’ànim ho és tot! Avui faig una ponència curta a les 20.00 a la Palangana, a la concentració independentista setmanal, i dimarts convoquem davant l’Audiència de Barcelona a les 12.00.

La lluita continua! molta força @CarlesLlibertat pels dies que vindran#CarlesAbsolucio https://t.co/VO2Ac7nnIA

— Elèctrica Dharma (@ElectricaDharma) April 25, 2023

—Heu tingut alguna novetat judicial aquests darrers mesos?
—Cap ni una per part seva. Només el canvi del codi penal, que em pot afavorir de cara al judici. Hi ha la possibilitat que aprofitin que hi ha vaga de jutges i jutgesses per ajornar-lo, i a més no ho comunicarien fins aquell mateix matí. Si ho fan, haurà estat expressament. Però si s’allarga més no em minaran pas l’ànim. No estic nerviós perquè no he fet res. Sóc un cap de turc i el que em ve al damunt és una brutalitat, una bajanada. Les úniques proves que tenen són els testimonis de dos mossos.

—No tenen cap vídeo ni fotografia?
—No. Diuen que vaig muntar barricades i que vaig llançar objectes, però alhora també diuen que no poden assegurar que ho he fet perquè no em van veure directament. I amb això et jutgen i et demanen tres anys i mig! Si realment ho hagués fet, demanar tres anys i mig a algú per haver mogut una tanca és surrealista. Però no ho vaig fer. En patins, amb una jaqueta vermella i una cervesa a la mà no podia muntar barricades. Quan va començar el rebombori a la concentració en suport de Hasel vaig voler tornar cap a casa i em van detenir. Vaig al·lucinar, jo tan sols havia saludat gent. I quan em van dir que em posaven a la presó gairebé m’explota el cervell. Hi havia protocol covid i em van tenir aïllat, en una habitació amb un ull de bou.

—Vau compartir alguns dies de presó amb William Aitken, condemnat a cinc anys per aquestes mateixes protestes.
—Sí, ell és skater i jo patinador. El seu cas també és una bajanada. No el vaig tornar a veure fins al cap d’un temps, que estava decaigut per la condemna de cinc anys. Els mitjans de comunicació no van ajudar amb el relat que van fer de la gent que hi havia a les protestes: deien que eren italians anarquistes perillosos. Ser anarquista és un delicte? Sembla que el fet de cridar en una manifestació o organitzar-se sigui un delicte.

—Tenint en compte que podríeu entrar a la presó, heu descartat del tot un pacte amb la fiscalia?
—De moment anem a buscar l’absolució, no hi ha un altre camí. Si no he fet res, per què he d’acceptar que ho he fet? Mentiria. Fa quatre mesos va néixer la meva filla, i molta gent diu que per aquest fet m’ho hauria de pensar, però precisament per això ho veig molt clar: com li explico d’aquí a uns anys que la mentida d’un agent em va fer acceptar una cosa que no vaig fer per deslliurar-me de la repressió?

—Dieu que la situació no us ha impedit de tirar endavant projectes vitals, com ara la paternitat.
—Aturar-te la vida és una de les estratègies de la repressió. També el desgast, dividir per a vèncer… Ho saben fer molt bé, però no venceran. Han aconseguit l’efecte contrari i ens han encoratjat encara més. Amb la meva companya vam tenir clar des del principi que no poden vèncer-nos d’aquesta manera. En cap moment no vam pensar de tirar enrere, va ser buscada. La repressió no canviarà el nostre projecte de vida, és sagrat.

—Fa un any explicàveu que teníeu por d’anar a manifestacions a causa del vostre cas. Aquesta por continua?
—Al principi parlava de por. Ara no és que tingui por, però també és veritat que tinc quaranta anys i puc fer tasques a la rereguarda de difusió i suport. No estic per a ser a primera fila. Ara mateix no aniria a manifestacions i desnonaments perquè em poden buscar la volta, sobretot si no m’absolen. No és por, és que no els donaré el plaer que tornin a construir una mentida i la pilota es faci més grossa.

—Com a encausat, com veieu la situació política actual?
—Ara mateix la gent no surt al carrer per a res, tot i la inflació i el preu de la llum i el gas. Realment han desmembrat l’independentisme, però a escala antirepressiva, de mobilitzacions i suport, continuem en marxa. El problema és que ara, en comptes d’invertir energia real en coses constructives, fem un pas enrere per donar suport als represaliats. En el meu cas s’ha d’invertir temps, diners i energia que es podria destinar a unes altres coses. Malauradament és així… I respecte de Pablo Hasel, és una bajanada això que fan amb ell. No hi haurà res que compensi aquest greuge, el seu cas fa molta por.