Carl Zimmer: ‘Hi ha cent mil trossos d’ADN viral al nostre genoma’

Carl Zimmer (New Haven, 1966) és un divulgador científic de rellevància mundial. A la seva carrera s’ha especialitzat en diverses matèries com l’evolució, els paràsits, els virus i l’herència genètica. Els seus treballs han aparegut a National Geographic, Discover, Science, Wired i d’ençà de 2013 és columnista del diari The New York Times. Amb ell parlem sobre el seu llibre Un planeta de virus (Capitán Swing) i l’actual pandèmia del coronavirus 2019.

—Vivim en un planeta de virus, és evident, però com de limitat n’és el nostre coneixement?
—No sabem pràcticament res dels virus des que els vam descobrir ara fa cent vint anys. Una imatge perfecta de la nostra ignorància és el fet que els viròlegs només han posat nom a unes sis mil espècies de virus. Grans estudis sobre virus a terra i mar suggereixen que n’hi pot haver un bilió d’espècies.

—Ens hauria d’espantar aquest desconeixement?
—Ampliar el nostre coneixement sobre els virus ens pot ajudar de moltes maneres. Ens ajudarà a preparar-nos per la pròxima pandèmia, però també ens permetrà d’entendre el paper que juguen els virus en els ecosistemes.

—De quina manera han afectat els virus el nostre genoma?
—Els virus ha tingut un gran impacte en l’evolució de l’ésser humà. Bàsicament perquè han matat milions de persones. De totes maneres, com a resposta, hem generat moltes defenses contra diversos virus. Però alguns virus incorporen el seu ADN al nostre genoma. Hi ha 100.000 trossos d’ADN viral al genoma humà, segons que han identificat els científics.

—El coronavirus 2019 pot deixar la seva empremta?
—Només alguns virus tenen aquest efecte, que té a veure amb el seu funcionament. I els coronavirus no tenen aquest comportament, no insereixen l’ADN. Per tant, no adquirirem els seus gens.

—Heu comentat que els virus han matat moltes persones, però també han tingut un paper cabdal en la nostra evolució, no?
—Algunes parts de virus en el nostre genoma han evolucionat en parts vitals de la nostra biologia. Per exemple, les placentes humanes només es poden formar de manera adequada gràcies a una proteïna que ha evolucionat d’un virus que va infectar els nostres avantpassats. Si algú hagués extret aquest gen del teu genoma, quan encara eres un embrió, no hauries nascut.

—Quina és la primera referència que es té d’una infecció viral en un ésser humà?
—Hi ha registres escrits molt antics que detallen malalties que molt probablement van ser causades per virus com la verola. Així mateix, científics han trobat trossets de gens virals preservats en ossos de persones de l’edat de bronze.

—Em podríeu explicar què són els virus gegants?
—Ens hem familiaritzat amb virus que generalment tenen pocs gens i són extremadament petits, centenars de vegades més petits que un bacteri. Però la dècada dels noranta, els científics van descobrir que hi ha virus tan grans com un bacteri i que poden tenir dos mil gens o més. A més, sembla que els virus gegants són força comuns i es poden trobar als oceans, la terra i en els cossos d’animals.

—Els científics resoldran l’etern debat sobre si els virus són vius?
—Depèn de què consideris ser viu. El meu pròxim llibre, Life’s Edge: The Search for What It Means to Be Alive (El límit de la vida: la cerca de què significa ser viu), tracta directament aquest tema. Personalment, penso que els virus són part de la vida.

—Existeixen virus fora del nostre planeta?
—Si hi ha més planetes amb vida cel·lular com al nostre, crec que hi haurà virus. Tenen un funcionament molt reeixit.

—Hauríem de ser més escèptics sobre els desenvolupaments immediats de vaccins i tractaments contra la covid-19?
—Els científics no diuen que podran eradicar la covid-19. La seva esperança és convertir-la en una malaltia minoritària i fàcilment tractable. No sabem si ho aconseguiran, però hi ha motius per a tenir esperança.

—Què us semblen les prediccions que han fet la Gran Bretanya i Rússia, que diuen que poden tenir un vaccí abans que no s’acabi el 2020?
—Podria ser, però caldrà esperar i veure quina eficàcia tenen aquests vaccins. Són 100% efectius? Un 60%? Un 30%? I quant durarà la protecció? Aquestes són preguntes crucials que encara no podem contestar.

—Què ha fallat en la resposta a la pandèmia del coronavirus 2019, especialment als Estats Units?
—S’ha decidit de no fer servir moltes eines útils en aquesta pandèmia. No hem construït un sistema efectiu de proves com ha fet Corea del Sud. Tampoc no hem fet un seguiment de contactes a gran escala. Dit això, hi ha aspectes del virus que han costat d’aclarir, i això ha condicionat i afectat la manera com hem fet front a la malaltia. Si s’hagués entès abans la capacitat infecciosa dels asimptomàtics, potser hauríem emprès accions més agressives i ràpides.

—Les pandèmies són cícliques. És possible que en un futur ens enfrontem a virus tan infecciós com el coronavirus 2019 però amb la mortalitat de l’Ebola?
—Hi ha molts coronavirus escapats entre els animals salvatges que potencialment poden infectar-nos. És difícil de dir si algun d’aquests té el potencial de ser més mortífer que l’actual, però és possible.