Antònia Jover: ‘El cas Villarejo no és un atac a Podem. És un atac a la democràcia’

  • Entrevista a la candidata d'Unides Podem a les Illes Balears el 28-A

VilaWeb

Josep Verger

21.04.2019 - 21:50

Podem va ser la segona força més votada en les darreres eleccions espanyoles a les Illes Balears, el 2016, amb més de 117.000 vots, només superada pel PP, que en va aconseguir 162.000. En aquells comicis va formar coalició amb els ecosobiranistes de Més per Mallorca. Una experiència que ara no es reeditarà al congrés espanyol (en canvi, al senat, Podem i Veus Progressistes hi aniran junts) tot i que el partit de Pablo Iglesias els ho havia tornat a oferir. Antònia Jover substitueix el jutge Juan Pedro Yllanes com a cap de llista al congrés espanyol, mentre que Yllanes serà el candidat al parlament en les eleccions del maig vinent. Jover afronta uns comicis marcats per les enquestes desfavorables al seu partit en benefici del PSOE. Parla del referèndum pactat al Principat i analitza també el cas Villarejo: ‘No és un atac a Podem. És un atac a la democràcia’, diu.

Com valoreu la situació política a l’estat espanyol?
—Abans de la convocatòria electoral hi havia un govern del PSOE sostingut per Podem que va aconseguir fer fora Mariano Rajoy. Es van fer alguns avenços socials, es va augmentar el salari mínim interprofessional i s’havia aconseguit el pressupost més social de tota la història. Les eleccions anticipades no són un acte de valentia per part del PSOE. Ho han fet per partidisme, sense tenir present l’interès general.

Donareu suport a una investidura de Pedro Sánchez?
—No hi haurà cap govern que no sigui de consens i nosaltres aspiram a governar. L’escenari és molt obert. En funció dels resultats, ho decidirem. Sabem que serà necessari un govern de coalició i nosaltres volem un front de forces progressistes.

Les enquestes diuen que Podem i PSOE, sols, no seran prou.
—No és clar res, ara mateix. Nosaltres estam convençuts que tindrem uns resultats molt bons.

Quines condicions posareu per a investir Pedro Sánchez?
—Fins que no es jugui el partit no sabrem quin resultat hi haurà. Nosaltres aspiram a governar.

Amb una vice-presidència per a Pablo Iglesias, per exemple, n’hi hauria prou?
—Tornam a allà mateix. Acabat el partit, decidirem què farem.

Ho demano perquè dieu que aspireu a governar
—Nosaltres aspiram a governar perquè és l’única manera de poder millorar la vida de la gent. Però primer hem d’esperar que les urnes parlin. I les urnes poden donar moltes sorpreses.

Pedro Sánchez ja ha dit que, si cal, tornarà a aplicar el 155. Què us sembla?
—Nosaltres no creiem que un 155 perpetu sigui allò que necessita Catalunya. Consideram que a Catalunya hi ha un problema polític. Ho hem dit sempre. I s’ha de resoldre amb diàleg i consens. Consideram que Catalunya necessita un altre encaix, que sigui acordat per les forces polítiques i en el qual participi tota la ciutadania.

Però el PSOE es va aixecar de la taula i va deixar de dialogar.
—Això ho hauríeu de demanar al PSOE, per què es va aixecar de la taula.

Vós per què creieu que va abandonar el diàleg, el PSOE?
—No ho sé. Vós per què ho creieu? No podem ser dins el cap d’aquelles persones.

La pressió de la dreta i l’extrema dreta, la pressió de l’opinió publicada a Madrid i una oportunitat política per a convocar eleccions. Tal vegada van abandonar per això?
—Sí, però jo no us puc dir què fa un altre partit. Nosaltres som clars amb què proposam.

Podem continuarà negociant?
—Nosaltres continuarem negociant fins que trobem una solució al problema. Amb consens dels partits polítics i la participació de la ciutadania.

La de Vox és una amenaça real? O PP, Cs i l’extrema dreta són les tres potes d’Aznar?
—El trifachito [la coalició d’aquests tres partits espanyols, de dreta i d’extrema dreta] són els fills de n’Aznar.

Per què no aneu junts amb Veus Progressistes al congrés espanyol i sí al senat?
—La nostra política és de coalicions. Al senat ho hem aconseguit però al congrés no ha estat possible. Vam oferir de formar coalició també al congrés.

I la relació de Podem amb els partits independentistes, quina ha de ser?
—Volem ser més amb totes les forces progressistes. Creiem que tothom ha de poder expressar lliurement les seves idees, encara que no som independentistes.

La vostra proposta és un referèndum pactat, però amb qui el pactareu, a Espanya?
—S’ha d’obrir una taula de diàleg, duri què duri. Si hi ha consens es farà un referèndum pactat i amb garanties. Negociar és cedir. Tothom ha de cedir. Volem parlar fins que no quedi saliva.

Quan dieu un referèndum amb garanties a què us referiu?
—Que la ciutadania podrà votar amb totes les garanties i no com l’1-O. Amb totes les garanties d’un procés democràtic.

Aquestes garanties de què parleu no les va trencar el govern de Rajoy enviant els policies espanyols a pegar als ciutadans?
—Ni un 155 permanent, ni cops, ni porres són la solució per a Catalunya. La solució és diàleg i més diàleg.

Quin impacte pot tenir el judici contra el procés en la campanya?
—Hi ha partits molt interessats a fer de Catalunya el seu programa electoral. Nosaltres no volem utilitzar cap bandera per dividir. Fem feina per augmentar el salari mínim, les ajudes a la dependència o implementar les mesures contra les violències de gènere.

Com expliqueu que a les espanyoles del 2015 sols vau fer els mateixos resultats que el 2016 amb Més per Mallorca?
—La ciutadania és lliure de votar què vulgui. Si hi va haver una part de gent que va decidir una abstenció o un canvi de vot, no ho podem criticar. De la cosa que sí que estam segurs és que el 28-A tornarem a ser la força progressista més votada a les Balears i tornarem a superar el PSIB-PSOE.

D’on provenia aquesta abstenció? Dels vostres votants o dels de Més?
—Han passat tres anys. No té res a veure amb la situació actual.

Com valoreu l’actuació de les clavegueres de l’estat espanyol que ha afectat el secretari general del vostre partit?
—És sota secret judicial. En tot cas, tota aquesta operació s’ha muntat amb policies corruptes amb l’objectiu d’evitar que un partit arribés al poder. Però el cas Villarejo no és un atac contra Podem. És un atac contra la democràcia. I la cosa més greu de tot és que no han sortit tots els partits polítics a demanar-ne explicacions. Això no pot tornar a passar.

En el programa electoral proposeu un sistema de finançament federal. Quina és la vostra proposta per a les Illes Balears?
—Hem defensat el Règim Especial de les Illes Balears i allò que s’ha aprovat s’ha de millorar perquè, per exemple, no recull la qüestió de l’habitatge. S’han de concretar les propostes també en mobilitat, en el preu dels viatges o en energies. Volem una empresa pública d’energia.

El programa també recull un impost a la banca. Per què no l’heu impulsat a les Illes Balears si doneu suport al govern?
—No hem governat. Com que no teníem força suficient hem optat per estirar el govern perquè fes lleis més socials. És com ho hem pogut fer. Volem fer una banca pública. I volem construir habitatge públic, però necessitam finançament.

Tornant al referèndum. Si les Illes Balears en reclama un, també hi donareu suport?
—Ara mateix la ciutadania no en reclama cap. Quan passi, ja en parlarem.

Al Principat sí i a les Illes Balears ja en parlarem?
—És que ara no existeix aquest debat.

La crisi amb Errejón u pot influir negativament o és un afer de Madrid?
—En democràcia qualsevol persona pot muntar el seu projecte. Nosaltres hem fet autocrítica amb això que ha passat. Però és un afer de la Comunitat de Madrid.

Què en resta de l’esperit del 15-M?
—La societat civil s’ha apoderat a partir del 15-M. Hem fet un programa electoral social. El 8-M les dones vam reclamar una societat feminista. Encara hi ha aquest esperit.

És coherent de defensar aquests postulats i que després Pablo Iglesias es compri un xalet de luxe?
—Que un matrimoni jove s’hagi hipotecat trenta anys per comprar una casa no crec que sigui el problema principal de la ciutadania. Els problemes reals és que moltes persones no arriben a final de mes o que no poden pagar els rebuts…

Creieu que la gent jove treballadora pot adquirir una casa d’aquestes característiques?
—Qualsevol persona que tingui una feina més o manco estable i que guanyi uns quants diners es pot hipotecar a trenta anys pagant nou-cents euros d’hipoteca, i més si són dues persones que fan feina. Això ho pot fer qualsevol matrimoni jove. Els principals problemes dels ciutadans són l’atur, no arribar a final de mes o fer front a un lloguer que no poden pagar. I de tot això, nosaltres fem propostes.

Podem ja és un partit institucional, forma part de la casta?
—Insistesc que les clavegueres de l’estat han fet molta feina aquests anys. Però no crec que Podem sigui casta. Ens hem limitat els salaris per acostar-los als de la ciutadania. Hem limitat més ingressos del congrés espanyol. Casta és demanar trenta milions als bancs per fer una campanya electoral. Nosaltres no ens financem dels bancs. Ho fem amb la ciutadania. Ja tenim un milió d’euros en microcrèdits. A posta tenim les mans lliures per poder negociar amb qualsevol empresa. Podem seure amb les elèctriques i dir-los que volem rebaixar els rebuts de llum un 50%. No tenim ningú dins cap consell d’administració.

Per a qui no us conegui, qui és Antònia Jover?
—És una ciutadana més que considera que els polítics han de deixar de ser professionals. Fa cinc anys que milit en aquest projecte. I ara he decidit de fer una passa més i passar de fer política al carrer a fer-ne a les institucions.

Quina és la vostra professió?
—Durant trenta anys he fet feina en la indústria hotelera. Som diplomada en empresarials i m’he dedicat a la comptabilitat i el departament administratiu.

Quin marge tindreu per a defensar els interessos dels ciutadans de les Illes Balears formant part d’una força estatal?
—Defensaré els interessos de tota la ciutadania, també de la ciutadania de les Illes Balears.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor