Camil Ros: ‘Si ens tornem “puretes”, ningú és d’esquerres’

Camil Ros (1972) és el secretari general del sindicat UGT a Catalunya. Ros va entrar-hi mentre militava al partit independentista ERC, el qual va acabar deixant per centrar-se únicament en la seva activitat sindical. Ros és independentista i sindicalista a la vegada, i aquí ens parla sobre la manifestació d’avui amb motiu del Primer de Maig, d’actualitat política i del judici als presos que afecta, entre més, la militant d’UGT Dolors Bassa.

—La campanya del Primer de Maig d’UGT demana: ‘i tu, per què et manifestes?’. Per què us manifesteu?
—Perquè volem treballar millor, treballar menys, guanyar més i viure millor.

—Serveix de res, la manifestació del Primer de Maig?
—Crec que sí. Totes les manifestacions serveixen. Els qui critiquen que les manifestacions no serveixen, ni les vagues, després fan lleis com la llei mordassa per a prohibir-les. Sempre tenen vigència. Enguany, per exemple, commemorem el centenari de la vaga de la Canadenca, que va aconseguir les vuit hores de jornada laboral. Per tant, hi ha la part de futur, però també hi ha la part de memòria històrica. No hem de renunciar als Onze de Setembre, ni els 8 de març, ni els 23 d’abril.

—Com valoreu els resultats de les eleccions espanyoles?
—A Catalunya, dels 48 diputats escollits, 34 són d’organitzacions d’esquerres. Crec que això ja és un missatge molt clar. I n’hi ha un altre: com que són unes eleccions espanyoles, la xifra absoluta de vot independentista és, més o menys, com la del 21-D. Per tant, aquí hi ha una realitat tossuda. Voldria que aquest 28 d’abril signifiqués polítiques d’esquerres i obrir un procés de diàleg i negociació per a trobar una sortida al conflicte polític.

—Trenta-quatre diputats d’esquerres. Hi incloeu el PSC, doncs?
—Sí, és clar. Esquerra ho és, quan pacta amb la dreta de Convergència? Si ens tornem ‘puretes’, ningú és d’esquerres. Són organitzacions d’esquerres, oi? Una altra cosa és que en alguns moments hagin fet unes polítiques o unes altres. Però és important que hi hagi un govern d’esquerres per a recuperar els drets.

—Per exemple, què reclamaríeu al PSOE, que segurament serà al govern?
—La primera cosa que ha de fer, des d’un punt de vista social, és revertir la reforma laboral, i en política, obrir el diàleg. Són els dos elements clau. La gent ha demanat això, majoritàriament, ja siguin els qui han votat per frenar el trifachito o els qui han votat per tenir polítiques d’esquerres.

—Quin és el gran drama de l’actual reforma laboral?
—És tot un drama. Abans de la crisi podies treballar i arribar a final de mes. Ara ja no. Ara tenim treballadors pobres. La reforma laboral permet que les empreses multiservei et paguin un 30% o un 40% menys del salari que et tocaria per conveni de sector. Sense aquesta reforma laboral, empreses multinacionals, i en tenim exemples, no presentarien els ERO que presenten. No els podrien fer. Ha desregulat el mercat de treball. Ha estat la barra lliure de la patronal.

—Camil Ros fa públic què va votar?
—No es pot dir.

—Hem vist com José Maria Fidalgo, ex–secretari general de CCOO, donava suport a Cayetana Álvarez de Toledo. Em va impressionar.
—No és la primera vegada que Fidalgo s’acosta a l’entorn d’Aznar. No representa el que representa les Comissions Obreres.

—Com valoreu la humil entrada del sindicat Intersindical?
—Tot allò que impliqui més delegats sindicals, i sindicalisme, és bo. I la qüestió important és que es faci sindicalisme, i no que es faci servir per a fer altres coses. Era una organització amb dos-cents delegats i escaig, i ara en tenen quatre-cents i escaig. Nosaltres en tenim vint mil. Sindicats com la CGT, USO, en tenen més. Forma part de la pluralitat sindical.

—El sindicalisme a Catalunya pot anar cap al model basc, amb sindicats propis i no estatals?
—No. La dada que donava és molt evident. Ells es presenten, principalment, en algunes parts del sector públic. Al sector privat, a molt pocs llocs. Crec que queda molt lluny. Històricament, el sindicalisme ha optat per una altra mena de sindicalisme. El nostre, i d’altres, és clarament arrelat a les empreses i al país. Si no, no tindríem els nivells d’afiliació que tenim. I a Catalunya la gent escull el sindicat per la feina sindical i no pel posicionament polític.

—El judici, l‘heu anat seguint?
—L’he seguit. No puc anar-hi i veure’l en directe perquè sóc testimoni de Dolors Bassa i de Jordi Cuixart i no puc entrar a la sala fins que hi hagi anat de testimoni.

—Amb Dolors Bassa, hi teniu una relació d’amistat més enllà del sindicat, diuen.
—Sí. La vaig anar veure a Alcalà Meco el 9 de març. Ens escrivim cartes setmanalment, quinzenalment. Depèn del moment. En la darrera carta, m’explicava que havien superat una mica els testimonis dels policies nacionals, aquests senyors tan alts i tan grossos que s’espantaven perquè els deien coses. I ara esperen que amb el relat dels testimonis de la defensa es pugui equilibrar. I, sobretot, diu que està cansada. Perquè és molt dura la presó, i molt dur el judici.

—Podria ser que la sentència fos dura. Els sindicats i la classe obrera, quina reacció haurien de tenir-hi?
—Nosaltres hem de crear els consensos per a tenir la resposta més àmplia possible. Treballarem en aquest sentit. No què fem, sinó quants som. És en això, que hem de poder ajudar. Durant el procés hi ha hagut vegades que ho hem fet, i unes altres vegades que no. Nosaltres, ara, hem de mirar de teixir consensos per a tenir una resposta àmplia.

—Visiteu l’estat per feina?
—Potser una vegada al mes vaig a la reunió federal, sí.

—I en ambients sindicals us situen com l’independentista?
—Dins la UGT, sóc el secretari general de la UGT Catalunya i, per tant, represento això. Ara, saben que sóc independentista, sí. A mi em respecten molt, i entenen perfectament la pluralitat de la UGT de Catalunya.

—I com viu el món sindical estatal el judici, per exemple?
—Va haver-hi uns moments que la cosa potser estava més tensa. Però la moció de censura va ajudar a rebaixar-la. I cada vegada hi ha més gent que vol una solució política. Que hi hagi una solució negociada. Des de l’òptica d’esquerres, nosaltres tenim des del 2012 més de tres-centes persones encausades per haver participat en piquets a tot l’estat. Nosaltres, la judicialització de la protesta ja l’havíem patida abans. Hi ha aquest punt de solidaritat, de rebuig a la presó preventiva.

—Res a afegir?
—No.