‘Els va molestar que els marroquins defenséssim la independència’

El 3 d’octubre, una manifestació contra la presència de la Guàrdia Civil va recórrer Calella. Aquest era el tercer any que es feia la marxa, que va néixer l’octubre del 2017 contra la presència, en hotels de la vila, de policies que havien reprimit el referèndum del Primer d’Octubre. Però aquesta vegada un grup d’ultres va irrompre al poble amb una furgoneta guarnida amb banderes espanyoles. Després de voltar per Calella, van anar fins a la plaça de Catalunya i van arrencar una bandera estelada que hi havia al centre de la plaça, cosa que va generar moments de tensió amb els veïns que ho van voler evitar.

Entre els veïns que van sortir a plantar cara als ultres, hi havia dos joves d’origen marroquí, fet que va fer enfurismar especialment els ultres. Una vegada vençut el temor per les conseqüències que podia tenir aparèixer a la premsa, VilaWeb ha pogut parlar amb un d’ells, en Jauad (1998), a la mateixa plaça on va passar tot. Amb veu clara, explica que el seu cosí i ell van plantar cara als ultres en veure que s’enfrontaven a gent gran de Calella. D’aleshores ençà, viuen inquiets per les amenaces rebudes per les xarxes socials.

—Per què no heu volgut aparèixer de cara a les fotografies?
—Perquè em pot portar problemes. A vosaltres no us diran res, però a mi em poden venir a buscar amb un cotxe, donar-me la pallissa de la meva vida i deixar-me tirat on sigui. M’han avisat que ho poden fer. Jo també podria fer-ho, però no vull. N’he parlat amb l’advocat i m’ha recomanat que no ensenyi la cara. He seguit els seus consells.

—Què us va fer anar a la manifestació contra la Guàrdia Civil?
—No hi vaig anar, jo era amb el meu cosí, que treballa en un locutori aquí al costat. La manifestació anava cap a la caserna de la Guàrdia Civil, aquí no hi havia ningú. Van venir aquelles persones de Mataró en una furgoneta i amb un pal de tres metres van agafar la bandera i la van estripar. Nosaltres vam sortir a veure què passava i ens hi vam ficar. Forcejaven amb la gent gran i la insultaven, vam anar a ajudar-la. Nosaltres som d’aquí, catalans, vam sortir a defensar el nostre poble. Res més. Van acabar empenyent-nos, insultant-nos i faltant-nos al respecte. Nosaltres també els el vam faltar, però ells ens havien estat faltant al respecte sense que diguéssim ni piu. La gent només deia que els tornessin la bandera i ells anaven insultant.

—No els va agradar que vosaltres dos sortíssiu a defensar l’estelada.
—Els va molestar que els marroquins defenséssim la independència. Quan vaig dir ‘sóc marroquí i català, Catalunya independent!’ em van fer mala cara. Cadascú és lliure de pensar com vulgui.

—Abans de l’entrevista m’explicàveu que han denunciat el vostre cosí.
—Sí, els de la camioneta l’han denunciat per amenaces. I jo els he denunciat per racisme, perquè ens van faltar al respecte. Van ser molt racistes, tota l’estona ens deien ‘moros de merda’. Sóc marroquí, fa mal. I a ningú dels qui érem allà els agradava aquella paraula, tothom anava a favor nostre.

—Com van reaccionar els veïns?
—Amb nosaltres molt bé. Ells ens coneixen, som com ells. Tinc amics que no volen la independència, però no són racistes i ens avenim. Però això depèn de la mentalitat que tingui la gent.

—Esteu inquiet des d’aleshores?
—A vegades estic més tranquil, però unes altres no. Pot ser que vagis passejant i vingui algun fatxa i comenci a insultar-te al mig del carrer. Al meu cosí el provoquen a les xarxes socials. L’amenacen, li diuen que l’aniran a buscar i que el mataran. Les amenaces són coses de nens: si ho has de fer, vine i fes-ho. Però això no sé per què ho fan, busquen merder on no n’hi ha. A ells ningú no els diu res. Van treure la bandera, molt bé. Són ells els qui busquen merder, nosaltres no els diem ‘fatxes de merda’. El vídeo aquell l’ha vist moltíssima gent, però ningú no els ha amenaçat. Per què han d’amenaçar el meu cosí, si no els ha fet res? Diuen que els marroquins són dolents, però som els marroquins els qui tenim dos dits de front.

—Ell està més espantat?
—Sí, està espantat perquè no vol problemes.

—Els qui l’amenacen són només els qui eren aquí o s’hi ha afegit més gent?
—Segurament són també amics d’aquella gent o fatxes d’altres pobles. Són anònims, no ho sé.

—Van agredir un menor, ho vau veure?
—Sí, van pegar un nen de 15 anys no sé per què. Un d’ells el va agafar pel coll des del darrere i el va estampar de boca contra el terra. Després va córrer cap al camió per agafar un bastó per pegar-nos a tots.

—Vau avisar la policia?
—La policia era aquí, va parlar amb ells però no van fer-hi res. Van dir que tenien un altre problema més greu i se’n van anar. Més clar, l’aigua. I això no ho dic només jo, ho diu tothom que era aquí.

—De debò? Com és la policia de Calella?
—Realment es comporta bé, però des que van començar els merders amb els MENA no fan res. Durant la manifestació no hi va haver cap policia. Nosaltres els demanàvem que els agafessin la documentació, i els va haver d’aturar la policia de Pineda. Va venir la policia de l’altre poble per aturar el camió, quan ho hauria d’haver fet la de Calella.

—Tots els ultres tenien la mateixa actitud?
—La gent que era dalt el camió era qui feia més merder. Semblava que tenien dos dits de front, però eren ells els qui es ficaven amb els nens. No sé si als vídeos es veu, però hi ha molta gent gran que no feia res i els de dalt els anaven provocant. Després, aquell anava amb el bastó i estiraven la bandera. Què passa si arriben a fer un cop al cap a algú gran? Quan van tirar a terra el nen, el podien haver matat, de poc que no es va fer un cop al cap amb una vorera. El meu cosí va recriminar-li que anés contra un nen de 15 anys. I això que ell en té 19, és més petit que jo. Ells només buscaven sarau amb els més dèbils que ells: gent gran i nens.

—Els havíeu vist abans?
—Jo no, però uns amics em van dir que els coneixen i que eren esvalotadors. Sempre busquen merder, ja ho han fet a altres pobles.

—Què us van dir d’ells?
—Un amic em va dir que havia vist el vídeo i em va preguntar si eren els mateixos que havien anat a Sant Pol de Mar. Em va explicar que tenien un problema amb ells, que els havien denunciat i que tenien el judici aviat. Jo mai no els havia vist.

—A Calella heu tingut altres problemes amb gent d’extrema dreta?
—No. A vegades hi ha gent que ho busca, però la gent del poble, sigui racista o no, tanca la boca i continua endavant. Qui crea problemes és la gent de fora que ve al poble a tocar les pilotes. Aquí hi ha fatxes i gent que no ho és, racistes i no racistes, però respecten. Potser acoten el cap i no et miren, però ni t’insulten ni et falten al respecte ni res de res.

—I que apartin la mirada no us molesta?
—Jo no m’ho prenc malament. Cadascú té la seva vida i pensa com pensa. Jo sóc català i podria ser racista amb els espanyols, però no ho sóc. Depèn de cadascú i de l’educació que ha rebut dels pares. També depèn com l’hagin tractat a ell a l’escola i a casa. Si et tracten amb respecte, sempre aniràs amb respecte. Si et tracten a hòsties, sempre aniràs a hòsties. Si de petit només t’han ensenyat a robar, tu de gran només robaràs. Si t’ensenyen a respectar la gent que et respecta, de gran seràs respectuós.

—Heu nascut aquí o vau venir de petit?
—Jo sóc nascut aquí. Els meus pares, que són de Tànger, fa quaranta anys que viuen aquí. Van venir a buscar-se la vida, com tots. Primer va venir el meu pare, va trobar feina i va portar la meva mare. Jo em sento d’aquí i d’allà. Tinc la nacionalitat marroquina també, però em sento un més d’aquí.

—Participeu en alguna organització política?
—No, jo no participo en cap organització ni res.

—Quins motius us van fer independentista?
—Hi ha molts motius per ser-ho. A mi els fatxes no m’agraden, i on més fatxes hi ha és a Espanya. Entre els catalans, potser de vint n’hi deu haver dos que són fatxes. Però tots els altres no són racistes, et tracten com un més.