28.07.2020 - 21:50
El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1957), cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i director de l’IrsiCaixa, demana d’extremar les mesures arran de l’augment de brots i contagis per la covid-19. En aquest sentit, considera necessari que es facin més proves diagnòstiques per a identificar tots els casos, especialment els asimptomàtics. ‘Si deixem que el virus s’expandeixi, tornarà a originar una crisi sanitària i, de retruc, agreujarà l’econòmica’, avisa. Així mateix, diu que el vaccí no serà accessible fins d’ací a un any i mig o dos.
—Com veieu la situació al Principat, amb els brots del Segrià, de Barcelona i l’àrea metropolitana i de Figueres?
—La situació és preocupant, com va dir l’altre dia el president. Crec que s’ha de ser molt rigorós i extremar les mesures i la precaució. Ens cal fer un bon seguiment dels casos i dels seus contactes, però també provar de confinar els barris o les zones on s’identifiqui un augment clar de les infeccions. En aquest sentit, també és importat de reduir la mobilitat. Si no, el virus s’anirà propagant i tornarem una altra vegada al confinament total.
—Molts experts demanen de fer més proves PCR per a fer una detecció més precoç de les infeccions.
—La situació ideal seria fer proves PCR als 7,5 milions de catalans i, d’aquesta manera, identificar qui té la malaltia, quants d’aquests contagiats són asimptomàtics i, per tant, establir les quarantenes pertinents per a interrompre les cadenes de contagi. Dit això, cal augmentar la quantitat de proves diagnòstiques que es fan cada dia, sobretot a les zones on es detecten repunts de contagis, tot i que em consta que ja es fa.
—Aplicaríeu les restriccions que afecten algunes zones, com ara limitar les trobades a deu persones, a tot el Principat?
—No em sembla una mala idea. Ara mateix els sopars, les reunions, les trobades i les festes són l’origen de la majoria de brots. Són entorns complicats perquè la confiança fa que ens relaxem. Hi anem amb màscara, però al cap d’una estona ens la traiem i acabem parlant cara a cara amb els amics sense respectar les distàncies de seguretat. A més, moltes vegades són en ambients tancats, on la nebulització del virus persisteix i s’acaba inhalant. Seria ideal que existís una versió ràpida de la PCR que et donés el resultat en quinze minuts. Així tothom sabria si està infectat abans d’anar de festa, a sopar o a treballar.
—Sona molt bé, però és factible?
—Es treballa per desenvolupar aquestes tècniques. Espero que en disposem en algun moment.
—Tenint en compte el repunt de casos, com veieu la situació als hospitals?
—La majoria de casos presenten un quadre lleu. Es donen altes i s’ha aconseguit de reduir la mortalitat, però la malaltia és la mateixa. Si deixem que s’expandeixi, tornarà a originar una crisi sanitària important, amb hospitals blocats incapaços d’atendre el tractament i el diagnòstic d’altres patologies. I de retruc, tota aquesta paràlisi, no farà sinó agreujar encara més la crisi econòmica.
—Què en penseu, de les quarantenes que han imposat el Regne Unit i Noruega?
—Em semblen totalment incorrectes. Al Regne Unit, per exemple, el risc de contagi és el mateix que aquí. Crec que és una exageració. Les mesures que s’han pres, com ara l’obligatorietat de portar màscara, permeten l’arribada de turisme sense aplicar quarantenes. El turisme salva l’economia en el curt termini, i ara mateix està en caiguda lliure, perquè no hi ha turistes.
—Creieu que la Generalitat ha actuat correctament davant els brots?
—Jo estic molt content que el doctor Josep Maria Argimon sigui el nou director de Salut Pública. És una persona molt vàlida i competent. Estic convençut que ho farà molt bé.
—Però què us ha semblat la reacció del govern?
—Ara no diré res més.
—Veieu factible el retorn a les escoles en la situació actual?
—Crec que l’inici del curs escolar pot requerir fer tests regulars a tots els alumnes i professor. Em sembla sensat fer una PCR a tothom abans d’incorporar-se a les aules. També se’n podria fer una de setmanal durant el primer mes, de manera que es puguin identificar tots els possibles casos per evitar més infeccions. Fent proves regularment es podrien fer classes presencials. Però si això no és factible, ho veig més complicat, tenint en compte que sembla que els brots ens acompanyaran fins que aconseguim una vacuna o un tractament que bloqui la infecció.
—El vaccí serà accessible aviat?
—Ara mateix hi ha diverses vacunes en fase d’assaig amb humans, però fins d’aquí a un any i mig o dos no seran accessibles a tothom i eficients en cas d’un nou rebrot.
—És a dir, el 2022.
—Sí.
—S’ha estat massa optimista amb els avenços científics?
—Jo crec que no. Sigui com sigui, el problema ha estat la transmissió de les notícies o alguns titulars, que han fet pensar a la gent que la vacuna era al cap del carrer. Per determinar si una vacuna és efectiva, ha de passar unes quantes fases d’assaig, i això vol dir mesos i mesos de feina. Superats els assaigs amb animals, s’ha de veure si la vacuna és segura en humans i, en plena zona de brot, veure si és efectiva blocant la infecció. I si ho és, cal estudiar quina mena de protecció ofereix i quina durabilitat té. I això no es fa d’un dia per l’altre. A més a més, cal garantir-ne una producció suficient per a fer-la arribar a tothom que la necessiti. Per tant, ens plantem al 2022.
—Tindrem un 2021 de màscara i distància de seguretat?
—Si es mantenen les condicions actuals, em temo que sí. Ara bé, com he dit abans, crec que es milloraran les tècniques de les PCR i seran molt senzilles i ràpides. Això ens ha de permetre de fer proves regulars a la població, de manera que es puguin garantir entorns segurs.
—Què me’n podeu dir de l’estudi sobre la hidroxicloroquina?
—L’estudi ha estat molt important perquè hem pogut demostrar que la hidroxicloroquina no té activitat per a prevenir la progressió de la malaltia ni per a evitar els contagis dels contactes del cas índex. Per què és important? Doncs perquè ens permet descartar una via dins la recerca i el tractament de la covid, de manera que ara podem centrar els nostres esforços en altres medicaments.
—Amb què treballeu ara a l’IrsiCaixa?
—Al laboratori hem identificat diverses substàncies que tenen activitat, però cal veure si in vivo són eficaces per a inhibir el virus, tal com sembla in vitro. Per això, cap al setembre dissenyarem nous estudis amb noves combinacions de fàrmacs. A més, també desenvolupem diversos models de vacuna, que ara assagem amb animals, i també treballem amb anticossos monoclonals i anticossos via específics, que serien molt potents encara que el virus muti. Tot això ho fem dins el consorci entre l’IrsiCaixa, l’IRTA-CRESA i el Barcelona Supercomputing Center, que rep el suport de la farmacèutica Grífols.
