13.10.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.10.2022 - 08:07
Berta Aroca (Mataró, Maresme, 2001) ha demostrat com ningú que és mentida que el contingut en català no doni visites a internet. Els seus vídeos, variats i amb tocs d’humor, no van trigar gaire a aplegar els més de 194.000 seguidors que té a TikTok. Però ja fa un temps que, més enllà de les xarxes, també és present als mitjans de comunicació. Primer, a Adolescents XL i a El món a RAC1, i ara a Loft, un programa d’iCat presentat per ella i Xènia Casado i que parla de música, moda, tecnologia i noves tendències.
Com a creadora de contingut a TikTok, dissabte participarà en la Troca, una trobada de joves que fan contingut digital en català que es farà al teatre municipal Xesc Forteza, a Palma. Parlem amb ella sobre l’estat del català a les xarxes, com va començar a fer vídeos i com viu ara l’èxit i la popularitat que ha assolit en pocs anys.
@bertaarocach cosa seria📚 ig: berta.aroca #estiktokat
—Com vau començar a penjar vídeos a internet?
—Vaig començar quan tenia onze anys, primer en castellà, perquè els vídeos que consumia eren de noies fent vídeos en castellà, i les volia imitar. Al principi ho feia com a afecció, ho enregistrava amb la webcam tota sola, però quan vaig descobrir YouTube, els vaig començar a penjar allà perquè algú em veiés, més enllà dels meus amics. Recordo molt el primer comentari. Se’n reia de mi, però em va fer il·lusió que el vídeo arribés a algú! Em vaig anar fent gran i ja no m’inspirava, no em sentia jo mateixa, no sabia què fer… Fins que el març o el febrer del 2021 vaig entrar a TikTok i vaig veure que hi havia gent que feia coses en català. Vaig decidir canviar i fer un vídeo en català, va ser un èxit, i des de llavors faig coses en català perquè em sento més còmoda i perquè és la meva llengua.
—Era un vídeo molt diferent dels que havíeu fet fins llavors?
—Sí. Em feien molt de riure els vídeos en què s’imitaven professors i alumnes i vaig veure que ningú feia allò en català a TikTok. El vaig fer de qualsevol manera, des de ca la iaia. Ara el miro i em fa vergonya…
—Ara teniu més de 194.000 seguidors a TikTok. És infinitament més del que teníeu abans de fer vídeos en català.
—Sí, abans no era viral. Tenia uns 70.000 seguidors a YouTube, però això en l’àmbit d’Espanya i Llatinoamèrica no és res.
—Què diríeu a la gent que vol començar a fer vídeos i que pensa que en castellà arribarà a més gent?
—Hi ha molta gent que busca només fer-se viral, i és un error, perquè si vas amb aquest objectiu, dubto que ho aconsegueixis. Si hi ha molts milions de persones que parlen castellà, ets només una persona coneguda més, és molt difícil fer-te un espai on hi ha tantíssima oferta i tanta gent que et pot seguir. Però gairebé ningú fa coses en català, només que destaquin dues persones gairebé es converteixen en referents.
“Gairebé ningú fa coses en català, només que destaquin dues persones gairebé es converteixen en referents”
—A la Troca parlareu especialment de TikTok. Què té aquesta xarxa social que permet de viralitzar-se amb tanta facilitat?
—Primer, que són vídeos curts que et creen addicció perquè és molt fàcil anar baixant i baixant, no hi ha final. Segon, que l’algoritme és extremadament aleatori i els meus vídeos poden aparèixer a algú de La Rioja. I tercer, que a YouTube has de buscar un tema i triar el vídeo segons la portada i allò que et crida l’atenció, mentre que a TikTok et surt, literalment, qualsevol cosa, no cal que treballis la portada ni res.
—Dieu que arribeu a gent de La Rioja. Trobeu gaires comentaris de castellanoparlants?
—Sí, moltíssima gent que no parla català em diu que a vegades no acaba d’entendre què dic, però que li fan gràcia les expressions i veure algú que parla català. O gent que el vol aprendre i que es posa els meus vídeos de fons. Les dues coses em fan il·lusió…
—Ara no acceptaríeu cap oferta per a fer contingut en castellà?
—Ni de broma. A vegades em pregunten si no ho faria ni per 10.000 euros o em diuen “això ho dius perquè no t’hi has trobat”. Doncs no! Ho dic molt seriosament, no cal vendre’s tan fàcilment. És com fer un vídeo sabent que et faràs viral perquè faràs una ximpleria, doncs a mi no m’agradaria fer-me viral a qualsevol preu, m’agrada que la gent em segueixi per qui sóc i perquè faig coses que m’agraden. Prefereixo fer una col·laboració sense ànim de lucre amb una empresa en què crec i penso que puc ajudar que no amb una empresa amb qui no comparteixo els ideals, com ara de criptomonedes, a canvi de 10.000 euros si faig un vídeo en castellà. No ho faré mai!
—Amb tants seguidors teniu certa influència. Hi penseu gaire, en aquesta responsabilitat?
—Sí que penso que, tenint tants seguidors que són persones molt petitones, hi ha coses que em puc estalviar. Si surto de festa i fumo una cigarreta, m’estalvio fer el vídeo perquè tampoc aportaré res. Col·laborar amb una empresa amb uns valors extremadament capitalistes molt en contra dels meus també m’ho puc estalviar. La gent em coneix i els sobtaria veure una publicitat que es nota que només l’he feta per diners. La gent també em pregunta si tinc responsabilitat amb la llengua, si hauria de parlar millor el català. Crec que no és la meva responsabilitat, no ensenyo ningú a parlar català, jo faig vídeos en català, no sobre el català. No em veureu mai fumant ni bevent a internet, però tampoc deixant de parlar com parlo i deixant de dir hermano, joder i jambo.
“Faig vídeos en català, no sobre el català. No em veureu mai fumant ni bevent a internet, però tampoc deixant de parlar com parlo”
—Dieu que feu vídeos en català, no sobre el català. L’objectiu és que en català es parli de tot.
—Completament! No fem vídeos en català com a activisme, fem vídeos en català perquè és la nostra llengua. Els vídeos de “un día conmigo” els fem igualment, “un dia amb mi”, o els hauls. No cal que tots els vídeos tractin sobre com és d’important fer vídeos en català. No, normalitzem-ho. I el primer pas per a normalitzar-ho és fer el mateix que faries en castellà, en anglès o en basc, però en català.
—També dieu que falta safareig en català…
—Totalment! No podem parlar de coses com ara que dos influencers s’emboliquen, però en català? Seria tan divertit! I tot això es normalitzaria, seria una utopia.
@bertaarocach un dia amb mi una mica fail😅🥹 ig @berta.aroca #estiktokat
—Loft, el programa que presenteu, podria ser un exemple de contingut en català fet per joves a la ràdio pública. Per a infants i adolescents ara també s’ha llançat el SX3, el nou Super3. Com ho veieu?
—Crec que van tardíssim, però sempre és millor tard que mai i està molt bé igualment, res en contra. Crec que el David Its Me és el millor fitxatge que podia fer el Super3, és el nen més Super3 que he vist, i també el més eficient, un crac. I amb el fet de portar joves a la ràdio, igual. Els primers van ser Adolescents i veig que la resta veuen que els joves també tenen coses a dir, i en català, i s’hi animen.
—Ha passat unes quantes vegades que creadors de contingut amb molts seguidors en català han acabat fitxats pels mitjans convencionals, i a vegades no tenen temps de continuar fent vídeos a internet. En el vostre cas, heu estat a Adolescents XL, a El món a RAC1, ara sou a Loft… Com veieu aquest fenomen?
—Adolescents a mi em va donar molta projecció perquè fan el mateix contingut que faria jo. És un exemple a Catalunya, jo els segueixo de fa anys i estic molt agraïda al Roger Carandell. I RAC1 també em va donar molts seguidors i un públic diferent, més gran. Ara amb el Loft presento un programa, he de fer els meus vídeos a TikTok per no perdre seguidors i alhora també vull penjar vídeos a YouTube. Em resta molt de temps de fer els meus vídeos, que és el motiu pel qual m’han agafat, i penso que hi ha més gent que no fa vídeos que també pot fer-ho bé.
—Si els creadors de contingut deixeu de fer contingut a internet per fer-lo als mitjans, potser hi ha el risc que aquest espai en català quedi buit, com a mínim durant un temps. Com evitar-ho?
—No ho sé. Crec que si em donessin un programa a la televisió, seria la meva mort absoluta. La gent em tindria molt vista, els avorriria i només de veure’m la cara canviarien de canal, no tindria temps de fer els meus vídeos i el meu públic també canviaria, hauria de canviar el contingut a internet… Però amb la ràdio és diferent. Vaig descobrir-la gràcies a Jordi Basté i em va agradar tant que no vaig poder dir que no. Només et senten la veu i tant a Adolescents com a Loft també fem molt de contingut a internet. Però la televisió és molt diferent. Mai no estic tancada a dir que no, a qui no li agradaria sortir a la televisió? Però t’ho has de pensar molt bé i no dir que sí sempre a la primera.
“Crec que si em donessin un programa a la televisió seria la meva mort absoluta. La gent em tindria molt vista, els avorriria”
—En una entrevista a VilaWeb fa uns anys, Juliana Canet comentava que tenia certa por que el públic s’afartés d’ella perquè, havent-hi pocs joves fent contingut en català, els mitjans sempre hi recorrien quan buscaven una noia. Teniu una por similar?
—Sí que la tinc, perquè ara som més dones, però no gaires més. Si penso en tres noms, penso en Juliana Canet, Laura Grau i Berta Aroca. La gent et veu una vegada i es queda amb la primera sensació que els dónes. Imagina’t que un dia surto a la tele, dic un disbarat que potser ni penso i un altre dia em veuen i pensen “que no hi ha més persones que facin coses en català?”. Al principi dius que sí a tot perquè mai no havies guanyat tants diners, però quan comences a veure’n la magnitud, aprens a diferenciar i posar-te tu primer. A vegades no cal vendre’t tan ràpid, prefereixo continuar essent com sóc que no sortir a tot arreu.
—Encaixeu malament l’exposició pública?
—Fatal… En algunes èpoques ha estat pitjor, fins al punt que em feia cosa passejar per Mataró i que la gent em conegués. No sé per què, perquè sempre estic molt agraïda i m’encanta llegir els comentaris, però llavors em causava molta ansietat que la gent em parés, no sabia com reaccionar. I una cosa que crec que he fet malament és presentar-me amb el personatge de nena bleda. La meva manera de fer riure és fer veure que sóc bleda i que no entenc certes coses. Molta gent m’ha encasellat en això i pensa que no tinc res a dir. A vegades rebo comentaris que em diuen, “que malament que em caus!” Però si no em coneixes, i a més només ensenyo una part molt petita de mi…
—Feu vídeos d’humor o amb tocs d’humor. Creieu que és més difícil fer-los essent dona?
—Completament. Jo sé que no puc fer les mateixes bromes que fa un home. Si les fa un home, sempre fan gràcia, si les faig jo, m’humilien i m’intenten deixar en ridícul dient-me, “què et penses, que fas gràcia? Fas pena”. Jo faig un vídeo tirant-me un pet i em faig viral perquè ningú no ha vist mai una noia tirant-se un pet. Si ho fa un home, és un vídeo més… I a mi em diuen que quin fàstic i a un home tothom li riu les gràcies…
“Sé que no puc fer les mateixes bromes que fa un home”
—Acabo preguntant-vos pel futur. Quin camí professional us agradaria seguir?
—Jo vaig deixar economia perquè no hi pintava res, era molt dolenta en matemàtiques i no era el camí que volia seguir. Ara estudio comunicació perquè és realment el que em fa feliç i perquè sé que sóc on sóc pels seguidors i m’agradaria millorar. Crec que també hi influeix que tinc la síndrome de la impostora i que penso que no comunico gaire bé. Sé que en un futur ningú m’agafarà pel fet de ser la Berta Aroca. M’agradaria que m’agafessin perquè ho faig bé, perquè tinc coses interessants a dir, perquè sóc bona. La Xènia Casado i tot l’equip del Loft m’ensenyen molt cada dia perquè en un futur m’hi pugui dedicar i no sigui més la tiktoker col·locada. Molta gent m’ho diu i ho accepto, però el meu objectiu és continuar aprenent.
@bertaarocach es humoorrr🤣🤣🥹 (ànims als no pijos aquesta nit🫶🏼) ig @berta.aroca #estiktokat
