Bernat Pèlach: “Anem cap a un punt en què la majoria de professors començaran a petar”

La comunitat educativa torna a fer vaga, avui. Si bé els sindicats són conscients que tindrà menys seguiment que les vagues que hi va haver al març perquè s’acosta el final de curs, volen que sigui una mostra unitària de pressió contra el Departament d’Educació. En parlem amb Bernat Pèlach, portaveu nacional de la Intersindical. Diu que la situació és crítica i que, si no s’augmenta la plantilla de professors i no s’endarrereixen els nous currículums, el curs vinent pot ser un “caos absolut”.

—Les negociacions amb el Departament d’Educació s’han trencat?
—Estan aturades d’ençà que van fer l’última proposta. Nosaltres els hem dit que esperem que presentin una nova proposta per tornar a negociar, però no han fet cap moviment.

—Però el 26 d’abril, el departament va dir que donava per trencades les negociacions.
—Suposo que forma part de l’amenaça. Ahir vam tenir una reunió amb el departament, però que no tenia res a veure amb la vaga, sinó que era per parlar de l’estabilització del personal interí. Sí que vam dir-los que els esperàvem per tornar a negociar, i ells ens van dir que estaven encantats de parlar. Però de moment no han fet cap moviment.

—La conselleria ja ha publicat el calendari del curs vinent, que començarà el 5 i el 7 de setembre, i les plantilles tindran un nombre similar de professors. No hi haurà una reducció de l’hora lectiva, tal com demanàveu. Si no han cedit en res fins ara, creieu que ho faran ara?
—De fet, les plantilles tindran menys professors que enguany perquè s’acaben els reforços de docents que havien arribat amb els fons covid. Nosaltres creiem que hi ha marge per a modificar les plantilles. Si bé és cert que al juny no es podrien fer tots els nomenaments, sí que hi ha marge per a fer-los a l’agost i, per tant, encara hi ha marge per a modificar les plantilles. Creiem que hi haurà algun moviment, i l’objectiu de la vaga de demà és forçar aquest moviment. No entendríem que el departament, en una situació nova com la del curs vinent –tant pel que fa als currículums com pel que fa al calendari– es plantegi de sortir amb una plantilla inferior. Seria posar tots els ingredients perquè el curs vinent hi hagi un fracàs.

—Ahir, tres-cents directors de centres públics alertaven Gonzàlez-Cambray d’un “col·lapse real” en el sistema educatiu. Per què és tan crítica la situació?
—És indispensable que el govern incorpori més professors perquè el curs vinent no sigui un caos absolut. En una situació cada vegada més tensa, el departament planteja de reduir el professorat. És una bestiesa. Si aquest curs ja ha estat crític pel volum d’alumnes que té cada professor i per la complexitat de la gestió, ara anem cap a una situació encara més greu. Ja ha costat prou que el professorat no agafés baixes per estrès i depressió, que ara anem cap a un punt en què la majoria de professors començaran a petar. I quan això passi, serà una reacció en cadena. Hi ha molta tensió, i si les vagues han estat històriques, en un col·lectiu que feia temps que carregava a l’esquena les retallades sense mobilitzar-se gaire, és perquè estan en una situació límit.

—El departament oferia de reduir una hora lectiva a primària i incorporar 1.400 professors. Per què no es va acceptar aquesta proposta?
—No es va acceptar que fos una solució partida entre primària i secundària perquè és una retallada que en el seu moment es va fer conjuntament a tot el col·lectiu i no enteníem que ara es plantegés una recuperació partida.

—Però era un principi de recuperació.
—Com a sindicat, no volem dividir la comunitat docent en dos blocs, perquè no ho hem treballat mai així i no creiem que s’hagi de fer ara. A més, pensem que hi ha marge econòmic per a fer-ho de manera conjunta i no entenem per què el departament ho vol fer separadament. Com a mínim, com a sindicat, no podem acceptar que es faci d’aquesta manera. Si el departament realment creu que és l’única manera que té a l’abast, doncs que ho tiri endavant sense que els sindicats ho avalem. Però al final no ho ha fet.

—En el cas del calendari, creieu que es pot canviar, si ja s’ha publicat al DOGC?
—No sé si l’ordre de calendari s’arribarà a canviar, perquè han tirat pel dret i no creiem que hi hagi marge per a canviar-ho, però sí que pot canviar com es gestiona la preparació del curs vinent. Tal com s’ha plantejat, al juliol no crec que es pugui preparar gairebé res. Per això no entenem com els nous currículums no s’han endarrerit com a mínim un any, perquè no hi ha res desenvolupat. Amb cinc dies de juliol no es pot preparar un nou curs que implica nous projectes. És inviable. Són coses que es treballen amb temps i cal marge.

—Si amb aquesta tanda de vagues no s’aconsegueix de reiniciar la negociació, què fareu?
—Dependrà de les mobilitzacions. Si ara veiem que comencen a baixar, no ens plantejarem més mobilitzacions aquest curs i seran el curs vinent, quan hi torni a haver una situació límit i s’evidenciï el fracàs de la gestió del departament. No sé si la vaga serà massiva, el cansament de tot aquest curs potser influirà en el fet que no ho sigui tant com l’altra. Però això no voldrà dir que s’hagi solucionat el problema.

—Heu detectat una pèrdua de suport social per la repetició de les vagues?
—Superficialment diria que no. Sí que puc entendre que la gent digui “ho estem pagant nosaltres”. Però en cap cas la gent creu que no tinguis la raó. Som conscients que això tensa les famílies, i com a sindicat de classe que som nosaltres, no és la intenció. Sabem que les vagues, en el cas de la funció pública, no afecten l’empresa, sinó la població. Per això no ens agrada abusar-ne, però creiem que són indispensables per a millorar la qualitat educativa.

—Ara que fa un any d’aquest govern, com valoreu l’etapa de Gonzàlez-Cambray?
—Crec que Josep Bargalló va intentar de passar sense tocar res i no solucionar res. Cambray, en canvi, em fa la sensació que vol deixar la seva empremta, independentment de si millora o empitjora la situació. Vol quedar per a la posteritat com la persona que va implantar el canvi de calendari, i tant li fa si el professorat en pateix les conseqüències. Al departament, hi ha hagut dimissions i cessaments, amb la qual cosa fa la sensació que el conseller tampoc no tolera gaire les crítiques internes.