20.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 21.06.2022 - 19:41
El Comitè Olímpic Espanyol ha oficialitzat que desarà en un calaix la candidatura olímpica del 2030, després de setmanes i setmanes d’enganxades i retrets entre els governs de Catalunya i l’Aragó. Les desavinences polítiques i institucionals són un factor clau que explica l’enfonsament del projecte, però també ho és l’aparició, al Pirineu, de grups en contra dels jocs, com ara Stop JJOO.
Per analitzar el panorama que deixa la mort de la candidatura, parlem amb Bernat Lavaquiol i Colell (Andorra, 1994), portaveu d’aquesta plataforma, que destaca el grau d’organització i d’apoderament aconseguit a les comarques pirinenques arran de l’oposició als jocs. Així mateix, lamenta que el govern no tingui un pla alternatiu per a tota aquesta zona, més enllà dels grans esdeveniments. “Cal fer autocrítica perquè no pot ser que el govern s’arrossegui i faci constantment el ridícul, mentre les nostres comarques queden abandonades i a la deriva”, declara. Està convençut que la Generalitat farà mans i mànigues per ressuscitar el fantasma olímpic amb una candidatura per al 2034.
—Com valora Stop JJOO el fracàs de la candidatura olímpica del 2030?
—Avui és un bon dia [riu]. Era un projecte que havia nascut mort, però avui s’ha consumat de manera definitiva. Que la candidatura olímpica s’hagi estimbat té molt a veure amb la mobilització que hi ha hagut de manera permanent i sostinguda al Pirineu i a les comarques de muntanya. N’és un gran exemple la manifestació del 15 de maig a Puigcerdà, la més gran que s’ha fet mai en contra d’uns jocs olímpics. El fracàs de la candidatura és una cosa que cal celebrar i hem de felicitar tots els qui s’han organitzat i han treballat per aturar-la, fent xerrades, muntant parades en mercats, tallant carreteres, participant en assemblees, etc.
—Sense Stop JJOO això no hauria estat possible?
—El Comitè Olímpic Espanyol, com el Comitè Olímpic Internacional, a l’hora d’impulsar una candidatura, miren que hi hagi consens polític i suport entre la població que ha d’acollir els jocs. Amb aquesta candidatura no hi havia consens polític, però sobretot no hi havia pau social al territori. Stop JJOO ha estat un dels factors determinants per a canalitzar la voluntat de la gent del Pirineu i aturar els peus al govern. Però no hem estat només nosaltres que hem alçat la veu. Aquesta és una victòria de l’organització popular.
—ERC i Junts per Catalunya, per boca de Marta Vilalta i Josep Rius, no han tardat ni un segon a culpar Javier Lambán i el govern espanyol del fracàs de la candidatura.
—El govern tenia observadors repartits pel territori per a palpar el xup-xup, és a dir, l’ebullició social, que s’ha forjat en contra dels jocs. Ara, amb les ruïnes de la candidatura entre les mans, al govern l’interessa vendre el relat que els jocs no es faran per manca d’acord polític i per l’anticatalanisme de Lambán. D’aquesta manera, no haurà de posar el focus en les àmplies capes de la societat pirinenca que fa temps que reclamaven d’aturar aquesta bogeria. La Generalitat dedicarà tots els esforços a culpar Lambán i Espanya, però aquí continuarem exigint un full de ruta de deu i vint anys per al Pirineu. Aquest capital polític, aquest apoderament, que hem guanyat els darrers mesos no s’aturarà. Al Pirineu ningú no se’n va cap a casa, ara és el moment de posar sobre la taula una alternativa per a millorar la vida de la gent.
—Per què creieu que el govern s’estima més el victimisme en lloc d’admetre el fracàs i retre comptes?
—És la seva feina, viuen d’això [riu]. El govern és conscient de les mancances estructurals que té el Pirineu, però no té cap full de ruta per a revertir-ho. Al govern, però la consellera Vilagrà en particular, li van caure els jocs sobre la taula, un macroprojecte especulatiu, i els va xutar cap endavant com si fossin una pilota. Els ha importat entre poc i gens que els jocs fossin la bandera de la temporalitat, la feina mal pagada i la destrucció del territori i la biodiversitat. Sense cap mena de planificació per a ajudar els veïns, treballadors, pagesos, joves i gent gran del Pirineu, és més fàcil plorar i assenyalar Lambán com a gran culpable. El govern hauria de fer autocrítica, però ja sabem que això en política és demanar la lluna. Cal fer autocrítica perquè no pot ser que el govern s’arrossegui i faci el ridícul constantment, mentre les nostres comarques queden abandonades i a la deriva.
—Esteu preparats per si d’aquí a quatre dies apareix la cantarella de Barcelona-Pirineu 2034?
—La setmana passada, la consellera Vilagrà, quan ja havia estat informada pel COE que no es farien els jocs, va assegurar que Catalunya estava preparada per a tirar endavant una candidatura tota sola el 2030 o el 2034. Aquesta cantarella encara no se sent gaire, però ja la tenen fent xup-xup per si de cas. Fins ara, al Pirineu s’han intentat de fer set candidatures olímpiques, totes s’han estimbat…
—Els jocs segurament són l’excusa…
—Els interessa bastir i preparar una candidatura, tant si s’acaba formalitzant com si no, perquè això és una menjadora pública. Són centenars de milers d’euros que omplen moltes boques. No cal ni arribar al final del procés. Engegar la maquinària, tal com ha passat ara, ha servit per a pagar a tota mena d’assessors i persones ben connectades amb el govern que han fet poca cosa més que redactar informes. Això deixant de banda les campanyes de màrqueting, la consulta i altres històries. La candidatura olímpica és una menjadora per als càrrecs i per als amics dels partits polítics que lideren el país. Ens cal que deixin de malbaratar els nostres diners i es posin a treballar per fer una planificació econòmica de les comarques de muntanya.
—Potser, tal com dèieu, no tenen cap idea per al Pirineu.
—Si no tenen cap idea per al Pirineu, els convidem a venir i a parlar amb la gent. La gent sap molt bé què necessita i quin ha de ser el model socioeconòmic per a fer possible el desenvolupament de les nostres comarques. No pot continuar passant com la setmana passada, que el país cremava de dalt a baix, però el govern continuava capficat que la prioritat era formalitzar la candidatura olímpica. Economia i clima no són dos sistemes separats. Ens calen idees clares perquè l’emergència climàtica tan sols empitjorarà la debilitat del Pirineu.
—Abans heu esmentat la consellera Vilagrà, amb qui us heu trobat unes quantes vegades. Què us ha semblat el seu paper?
—A nosaltres, la consellera Vilagrà, però també la resta del govern, ens han transmès sempre un desconeixement profund de les polítiques públiques i les problemàtiques que afecten el Pirineu. Han actuat sempre sota el dictat de la improvisació, com si el projecte dels jocs no fos cosa seva. Sincerament, crec que ni ells mateixos no hi creien gaire. Tan sols cal veure com l’han intentat de vendre fent una campanya esperpèntica de greenwashing (ecoemblanquiment). S’ha arribat a dir que es farien servir canons de neu ecològics [riu].
—Què en penseu del paper del diputat Joan Canadell, segurament la persona que ha estat més vehement en la defensa dels jocs. “Fer un hub tecnològic a la Cerdanya tindrà molt més èxit si es fan els jocs, que si no es fan. Generar nous polígons industrials, fer valer el romànic, els esports de riu, el turisme rural, els formatges i altres productes”, va piular el dia de la manifestació a Puigcerdà.
—Ho vaig llegir… Per evitar entrar en la polèmica, crec que és urgent elevar el nivell de la política catalana. No pot ser que el nivell discursiu, que el nivell de debat, sigui aquesta demagògia barata i incendiària. De fet, durant la campanya, nosaltres teníem previst de fer una colla de debats amb la gent del sí per confrontar idees i projectes. La majoria de debats programats eren amb gent del govern i alts càrrecs, però s’han anat anul·lant tots. La gent del sí no ha volgut confrontar propostes amb nosaltres.
—Quin serà el futur de Stop JJOO?
—Ara ens agafem unes hores de celebració amb la gent que ha lluitat intensament en contra d’aquesta candidatura, però ja posem fil a l’agulla. Aquesta nit mateix farem la primera reunió per veure cap a on dirigim la plataforma. Una cosa és clara: la plataforma ha aconseguit de teixir una organització popular que no s’havia vist mai al Pirineu. Ningú no se’n va a casa, tant si hi ha candidatura el 2034 com si no. Nosaltres continuarem treballant i ara ho farem d’una manera més agradable. Ja no serem els del no, com ens han volgut etiquetar tota aquesta temporada, i començarem a treballar, a ser propositius i proactius, per millorar la nostra societat.
—Ara fa poques setmanes, Javier Lambán, vestint-se d’estadista, va assegurar que la candidatura olímpica era una operació d’estat per tornar Catalunya i l’independentisme a la cleda constitucional. Creieu, que malgrat el fracàs de la candidatura, s’ha aconseguit amansir encara més al govern?
—Sobre això, nosaltres no tenim contactes, no ens arriben informacions. No sabem realment quina voluntat hi havia rere d’això que va comentar Lambán. Seria interessant que ERC i Junts per Catalunya expliquessin, ara que el projecte s’ha enfonsat, per què hi havia tant d’interès a fer aquests jocs. Si era per la pressió dels lobbies de la construcció i el turisme, com ens han apuntat alguns alts càrrecs del govern, o era per l’agenda del retrobament i la taula de diàleg. Estaria bé que el govern fes aquest exercici de transparència. La ciutadania agrairia saber quins eren els interessos de la candidatura i quines pressions ha rebut la Generalitat per estirar el xiclet fins al final.
