Oriol Sales: “Si volem un canvi, necessitem mobilització i desobediència civil no-violenta”

Els anuncis d’avaries, incidents causats per la pluja o problemes d’ocupació als trens de rodalia ja no sorprenen els viatgers habituals, que es veuen obligats a arribar tard o allargar més del compte la tornada a casa. Uns inconvenients que tenen una causa molt concreta i que s’haurien d’acabar, segons les promeses del govern espanyol de torn, però que fa anys que persisteixen sense remei. Per trencar amb la inèrcia i pressionar perquè hi hagi canvis, uns joves, sota el nom de Batec, es van presentar dimecres a Barcelona, van obrir les portes de les estacions de rodalia i van proposar una vaga de pagaments a partir de l’11 de maig. Entrevistem el portaveu del moviment, Oriol Sales, que ens explica l’aposta que han fet per la desobediència civil davant la inacció del govern espanyol i diu que la vaga de tramvies del 1957 i les protestes socials de Xile són els seus referents històrics.

—D’on neix Batec?
—De l’experiència compartida d’un grup de joves d’arreu de Catalunya que ens hem trobat al llarg d’anys: ens coneixem dels caus i esplais, del món casteller, d’aturar desnonaments, de les assemblees de la facultat i d’Universitats per la República, de defensar junts les escoles durant el referèndum del Primer d’Octubre… Som gent de diferents llocs disposada a mobilitzar-se gràcies a la qual pot sorgir aquesta iniciativa.

—Hi ha alguna entitat o associació darrere?
—No, orgànicament, no. Evidentment, de tota la gent que pot donar suport al moviment –no som una organització–, hi pot haver gent que militi, participi o sigui simpatitzant d’unes altres associacions. Però no hi ha cap organització, partit o joventut de cap partit polític darrere.

—Quin abast geogràfic té, la reivindicació?
—La mobilització és en l’àmbit del Principat. Ara, els problemes concrets de Renfe també són arreu dels Països Catalans. A la conferència de premsa parlàvem d’aquest 24% d’inversió al Principat, però si parlem del País Valencià, les xifres són molt pitjors.

—Com quines?
—Parlem que entre el 2010 i el 2020 s’executa menys d’un 0,01% dels diners pressupostats en inversions i de situacions surrealistes com que ara per ara no pots anar en un tren de rodalia d’Alacant a València o que les locomotores amb què operen a Alacant són les mateixes que ara fa quaranta anys. I si parlem a les Illes… Directament no hi ha Renfe. Batec decideix d’estructurar la reivindicació a Catalunya perquè ja hi ha la xarxa organitzada, però és extrapolable a tot el país. L’abandonament de Catalunya en termes d’inversió també el pateix la resta dels Països Catalans.

—Molta gent que viu fora de Barcelona té molt més difícil d’arribar-hi en transport públic que no pas en cotxe. Aquest dèficit d’infrastructures perjudica la gent que té menys recursos i no pot permetre’s de venir en vehicle privat?
—Aquesta és la qüestió. Batec decideix de presentar-se perquè els perjudicis en matèria de transport públic tenen uns efectes molt concrets en les nostres vides. La gent de Lleida, si no vol trigar quatre hores per anar a Barcelona, ha de pagar un AVE, que costa de 30 € a 50 € tan sols l’anada. I això s’intensifica quan la gent s’ha de desplaçar per anar a la feina.

—Una incidència et pot canviar el dia…
—Totalment, les avaries constants, els retards i les afectacions són una trava directa a la conciliació de la vida personal amb la laboral, estudiantil o de lleure. I amb l’afegit de la qüestió ambiental, que no deixa de ser una altra cara de la mateixa moneda. Amb els preus de la gasolina ja no hi ha opció: no puc pagar omplir el dipòsit i, si pago el bitllet de Renfe, arribaré tard a treballar. Ens posen en una situació molt perjudicial i moltes vegades no ens n’adonem, però en depenem molt.

—Dieu que les inversions fa molts anys que no arriben, per què comenceu ara, la campanya?
—S’ajunten dos factors. El primer és que hem estat dos anys amb una pandèmia en què el moviment juvenil i la desobediència pacífica del país han estat en repòs. Ara arriba un moment en què es veu que s’ha de tornar a sortir al carrer perquè vulneren els nostres drets. I un d’aquests drets és el de la mobilitat, moure’s en transport públic de qualitat.

—I l’altre factor?
—Que les promeses encara no es compleixen i arriba el “gobierno más progresista” i tampoc. Ens vendran que és l’any en què es fan més inversions en infrastructures, però també és l’any en què més se n’han pressupostat i la tendència s’ha mantingut. No compleixen les promeses electorals ni l’agenda 2030. No se soluciona.

—Justament fa deu anys, el “No vull pagar” va ser un èxit tot i les multes a què la gent s’arriscava. Creieu que ho podreu repetir?
—Crec que sí. Tota acció de desobediència comporta un perill individual, però si l’acció és multitudinària, es relativitza. No demanarem a ningú que faci un esforç que no pot assumir. Ara, direm a tothom que si bé no totes les accions de desobediència originen canvis, tots els canvis són precedits d’accions de desobediència. Un exemple clar és la vaga dels tramvies del 1957 a Barcelona, que es feia contra l’augment del preu del bitllet i les condicions de vida de la població i va fer caure l’alcalde de la ciutat. I a Xile, fa poc, també: van començar no pagant els bitllets de tren i han començat un procés constituent i un canvi presidencial. La gent que dóna suport a Batec ha decidit d’assumir els costos individuals perquè si han de posar mil multes, no ho podran fer i, a més, tenim unes condicions de vida molt pitjors que les multes administratives que ens puguin posar.

—Hi ha una caixa de resistència per pagar les multes de la gent que segueixi el moviment?
—Ara per ara, no. Encara no ens hem plantejat que n’hi pugui haver en algun moment, acabem de presentar-nos públicament. Proposem a la gent que faci la vaga de pagaments i serà la gent qui decidirà si la fa i quan l’acabarà. Nosaltres assenyalem un problema i diem “ja n’hi ha prou”. Si la gent s’hi afegeix, serà més gros i molt millor.

—De fet, Renfe ja ha anunciat que us denunciarà per l’acció de dimecres. Com ho afrontareu?
—Si em denuncia Renfe i em jugo una multa administrativa, ja miraré si hi faig front d’una manera o d’una altra. Em preocupa poquíssim. Parlen de frau a la ciutadania i els ho repeteixo, el frau el comet l’estat espanyol quan no executa les inversions promeses. No és una acció contra Renfe, no volem que s’entengui així, perquè demanem que els treballadors de la institució tinguin les condicions que han de tenir i la ciutadania tingui el transport que es mereix. Qui ha d’executar les inversions no és ningú més que el govern de l’estat espanyol. A Renfe li diríem que no és en contra seva, tot això.

—L’empresa diu que entén que es reclamin millores en el servei, però demanen que es faci d’unes altres maneres. Sempre que hi ha protestes d’aquesta mena, la resposta és la mateixa?
—Exacte. Que algú m’expliqui quina és l’altra manera si ja hi ha hagut quatre governs espanyols que han incomplert les promeses. Si algú sap la manera, que vingui, ens ho digui i a veure si ho soluciona. De moment, em tornaré a referir a la vaga dels tramvies del 57 o Xile per dir que si volem un canvi, necessitem mobilització i desobediència civil no-violenta.

—La comparació amb Madrid és molt impactant…
—És molt fort. Ja no sorprèn ningú el centralisme en infrastructures que hi ha a l’estat espanyol i l’abandonament polític i econòmic d’alguns territoris. I aquí és molt clar.

Des de l'any 2008 l'Estat espanyol ha executat menys del 14% de les inversions d'Adif i Renfe a Catalunya. Retards i avaries diàries patrocinades pels diferents governs espanyols que reiteradament han incomplert els acords amb Catalunya. pic.twitter.com/FOKrx4HGX4

— BATEC (@batec_cat) May 4, 2022

—Al govern català, li demaneu res?
—Li diem el mateix, que les competències que té perquè la situació de rodalia i el transport públic millori, les ha d’executar. I també li diem a l’Ajuntament de Barcelona i a qualsevol autoritat que tingui competències en matèria de mobilitat i transport, perquè és una qüestió que afecta transversalment les nostres vides.

—La protesta és solament a Renfe…
—Per un càlcul de capacitats i greuge comparatiu, però no fem una proposta de vaga de pagaments només a Rodalia perquè no sabem veure-hi més enllà i li fem el joc al govern català, no. El govern també té responsabilitats i les ha de complir.

—Pot ser que per a resoldre aquesta situació calgui un canvi de marc polític?
—Sí, n’estic convençut i a Batec ho tenim molt clar.

—L’única manera de solucionar-ho…
—És la independència, sí. Hi ha un abandonament de l’estat. I no és només Renfe, són moltes coses, atacs constants a la sobirania: en l’escola, la regulació del preu del lloguer…