Antonio Baños: ‘La idea és anar a Madrid a fer blocatge’

Antonio Baños (1967) fa dies que recull avals per tal que Front Republicà, la coalició de Poble Lliure, Pirates de Catalunya i Som Alternativa, es pugui presentar a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. ‘En una hora i mitja n’hem recollit cent cinquanta’, afirma. El periodista i escriptor, ex-diputat del parlament català, explica en aquesta entrevista per què creu que és una bona idea de presentar-se a Madrid i d’aquesta manera respon a la pregunta de si serà un dels candidats: ‘No en tinc ni idea.’ Baños va rebre VilaWeb abans-d’ahir a la seva segona oficina, el bar La Pubilla de Fabra i Puig, a Barcelona i té temps de parlar de la negativa a respondre a Vox i de l’actualitat política, que porta a la sang.

—Per què és una bona idea anar a Madrid?
—Crec que en termes generals l’esquerra independentista no s’hi hauria de presentar, a Madrid. Però dic en termes generals. D’entrada perquè el seu àmbit nacional són els Països Catalans, i no Espanya. I dos, presentar-se a unes eleccions fa que dins les organitzacions pesi més l’aparell electoral i institucional. Més recursos per a la campanya, assessors i equip per als diputats. I en una organització que té el municipi com a centre, i la mobilització en el centre… Per això a mi m’agradava que ens presentéssim a les eleccions necessàries i prou. Però…

—Però…
—Però l’hora és greu. L’hora és greu i crec que és un moment en què, si hi ha cap forat, qualsevol forat, com per exemple el de fer servir les institucions, doncs s’ha d’aprofitar. Ho crec així. Pensa que el trifachito [aliança dels partits de dreta i d’extrema dreta espanyols] ho té clar. Si ells guanyen, entrem en una deriva que puja molts graus. Molta repressió. I si guanya Sánchez, una mica també, perquè ja ha dit que d’autodeterminació ni parlar-ne. Hi hauria laminació. Si a Madrid s’hi va amb l’única intenció de fer blocatge i en la línia d’explicar l’autodeterminació com a línia vermella, doncs escolta’m, tot esforç és útil.

—Antonio Baños serà el candidat de Front Republicà a Madrid?
—No en tinc ni idea. Les llistes no són fetes. Aquests dies jo m’ocupo dels avals. Ara imagina’t que et dic sí, sí, i no tenim els avals. El ridícul és espantós. Anem a pams. Primer, avals. I després, ho vull deixar clar: Jo no sóc militant de Poble Lliure ni militant de la CUP. Ni ara ni mai, n’he estat. Passa que sí que en aquest moment sóc molt pròxim a què fa Poble Lliure en aquesta jugada d’anar a Madrid. Però de militant, no en sóc. Amb la qual cosa no estic als òrgans de decisió ni tinc ni idea de com es prendran les decisions. No et puc ajudar.

—Suposem que el Front Republicà entra al congrés. La coalició hauria de votar Sánchez per evitar l’entrada de Vox a les decisions de govern?
—No. Ho han dit també el PDECat i ERC. Més ERC que no el PDECat. Aquesta és la teoria del mal menor: volem la independència, però abans que guanyi la dreta, ens conformen amb l’autonomia. Tot per a salvar Espanya de la dreta. Escolta: les coses que passin a Espanya amb la seva ultradreta, són el seu problema. La dreta que hi hagi a Catalunya, ja ens encarregarem nosaltres de limitar-la. Jo no donaria el vot a Sánchez. La idea és anar a Madrid a fer blocatge. L’autodeterminació com a línia vermella. La idea no és d’anar a salvar Espanya dels seus pecats, que és que la ultradreta, que és dins el seu sistema de partits, hi entri o no… Aquest és un problema que ha de resoldre el poble espanyol. Però no els independentistes catalans.

—La CUP al final no s’hi presentarà. Però molts dels seus votants sí que hi votaran. I a les espanyoles fins ara es passaven a ERC i Comuns.
—Trobo molt bé que la CUP, lliurement, hagi decidit de no presentar-s’hi. Però sí que és cert que hem detectat això: que el votant que anys enrere a les espanyoles podia passar de la CUP a ERC, aquest automatisme, ara ja no era tan clar. Ara n’hi havia que valorava d’abstenir-s’hi, a no ser que s’anés a Madrid amb una idea de blocatge clara. Aquesta proposta del Front Republicà vol recollir tota aquesta gent que s’hi podria abstenir. Gent que ara no ho veia clar. Les posicions d’Esquerra sobre donar suport a Sánchez i sobre les fraternitats a Espanya fan que molts diguin, ‘ai, vegem què hi faran allà’. I l’altra opció independentista, de dretes, tampoc no convencia.

—També n’hi ha que votaven els Comuns.
—Sí. Però quan eren uns Comuns que podien representar una esperança d’Espanya que transforma. Tan bon punt els Comuns ho fien tot a una aliança amb el PSOE, de fet fent més propaganda del pressupost que no el PSOE mateix, un té clar que votar-los és votar la crossa del PSOE. Tal com era Esquerra Unida en temps històrics. La gent que podia votar els Comuns se n’ha desencisat. Han tingut moltes baixes. El Front Republicà pot aspirar a recollir vots d’ERC i dels Comuns.

—Ara tenim Albano Dante Fachin al Front Republicà i Asens als Comuns. Sembla el món al revés. El Front Republicà posarà un independentista al costat de Fachin?
—Crec que últimament hem comès un error que s’ha d’esmenar. Aixecar un mur entre qui és independentista i qui és sobiranista. Entre qui està a favor del dret de decidir o els qui se senten espanyols i estan escandalitzats amb la deriva actual i els independentistes. Posar barreres entre aquests és tan erroni com fer veure que tots pensem igual. No. No tots pensem igual. Nosaltres som independentistes i ells no. Però posar murs, com diria aquell, ara no toca. Fachin no és independentista, però s’hi assembla. I ell, que no ho és, pot anar de bracet de gent que sí. Ni s’hi sent incòmode ell, ni m’hi sento incòmode jo. De la mateixa manera dic: dir que Asens no és dels nostres perquè ha apostat per un projecte de reforma d’Espanya, ho trobo ridícul. Asens és un capital brutal per al país. I Fachin també. Jo vull gent que vagi a defensar opcions rupturistes. Uns la independència, els altres fer caure el règim. Hem de carregar tot el pes en la ruptura. En gent que vulgui trencar. Tots amb una finalitat diferent. Però que volen ruptura. Això, crec ara, ho exigeix. I, atenció, sense aigualir el projecte independentista català. Donar la mà a uns altres que són una mica diferents és perquè has rebaixat les aspiracions? Doncs no. Això no és eixamplar la base a la manera de Tardà. Això és per a qui vulgui fer un projecte rupturista.

—Per què no és eixamplar la base a la manera de Tardà?
—Perquè ells es refereixen a gent que vol ser reformista, no rupturista. Eixamplen la base cap a sectors de Comuns i PSC que consideren que el 78 està bé i viu. Per aquí no. Aquí es tracta d’opcions rupturistes.

—El govern Torra, com el veieu?
—És un govern en espera. Saps que abans, quan trucaves per telèfon et posaven La marxa turca de Mozart? Doncs igual. Esperen tres coses: les municipals, per saber qui guanya a Catalunya, si ERC, o encara el post-PDECat. Les espanyoles, per saber si vénen els tancs per la Diagonal o si ve un govern pseudoprogressista. I després esperen les sentències. És evident que si posen a la presó la classe política electa, aquí ha de passar alguna cosa. Se ha de haber un follón [frase del programa ‘APM?’ de TV3]. Si es dicta sentència i la gent se’n va a veure el Barça, voldrà dir que per ara ens han guanyat. L’embat és molt bèstia. Si la sentència és condemnatòria, no es podrà deixar passar. El mateix president Torra ho ha dit: després de la sentència passaran coses. I no parlava d’eleccions. Passaran coses. No em preguntis quines. Però s’hi haurà de fer alguna cosa. Necessitem organització i una certa cordialitat.

—Certa cordialitat?
—Ens falta organització i aturar això d’insultar-nos els uns als altres. Culpar de covards els uns, de botiflers els segons, de traïdors els tercers… Això no porta enlloc. Entenc que, quan no passa res, la gent s’atabali i necessiti mambo. Però això no ajuda. Jo tinc la meva opinió de persones, entitats i institucions. I algunes no són favorables. Però em guardaré molt de donar a l’enemic un titular. Hem d’aprendre que estem tots en un bàndol, que hi som per necessitat, perquè ens poden acabar fotent a presó a tothom. Com va passar a Euskadi. De VilaWeb a l’ANC. D’un alcalde al president de la Generalitat. Fóra bo de limitar els insults. Fem-ho. I provem de reorganitzar-nos. Hem de tenir clar que hem de tornar a l’atac. Una altra ofensiva democràtica. En la forma que es decideixi: desobediència, referèndum, DUI, això ja ho veurem. Però ens hem d’organitzar per l’embat següent.

—Us vau negar a respondre les preguntes de Vox.
—Vull agrair a tothom que va col·laborar a pagar la multa donant diners. Mil gràcies. Els diners serviran per a pagar-la, si s’escau. Però també per a posar-los totes les pegues possibles. No pagarem la multa així com així i donarem per acabat el cas. Aquest va ser un gest d’objecció de consciència contra un fet evident: la ultradreta s’ha colat al judici. I a tot arreu. La idea és recórrer-hi com més puguem i, si ens obren un procediment de desobediència, fer-ne una acció política contra el feixisme. No es tracta de treure’ns-ho de sobre com més aviat millor, sinó el contrari. I aprofito per tornar-ho a dir: ho vam preguntar a les defenses, i la decisió va passar pel secretariat de la CUP, perquè l’Eulàlia Reguant en forma part, i jo vaig acceptar que allò que diguessin em semblaria bé. És, per tant, una acció col·lectiva. Aquí la cosa important és expulsar Vox. I una abraçada als amics demòcrates i progressistes de la Sexta. Tenen els nassos com els de Dumbo de posar-los en un debat electoral quan no tenen representació. No hi ha criteri periodístic que ho avali. Ja que hi som que hi posin ERC, no?

—Què us ha semblat l’opció de Quim Torra de tapar el llaç groc de la façana i de substituir una pancarta per una altra?
—He canviat d’opinió trenta mil vegades. En principi no em semblava bé que es perdés el llaç groc. La inhabilitació d’un president electe per haver fotut un llaç era un bon conflicte per a anar-hi a fons, també. La imatge d’Espanya es reforça molt, no creus? Per tant, en un principi no em feia gràcia, però veient la premsa espanyola, Ferreras, la Sexta, la jugada tan dolenta no ha de ser, perquè tothom està histèric. El canvi de pancarta, la premsa de Madrid se l’ha pres d’una manera histèrica. Desobediència! Desobediència! Ha estat veient la seva reacció que jo també hi he pres posició.

—La gent està desorientada. Antonio Baños està desorientat?
—A vegades n’estàs fins als nassos, que és diferent. Desorientat, no. Després de l’embat del 2017 estem sense forces. La classe política és escapçada. Es creen nous lideratges. Els partits polítics tornen a prendre posició. S’ha d’anar cap a una nova acumulació de forces per a l’embat següent. Has de renovar lideratges. I tot això és poc lluït i calen consensos. Hi ha institucions que estan erosionades per l’ús. La Generalitat té funcionaris espantats i despistats, i s’entén perfectament. Les institucions civils s’han de redimensionar. L’ANC va néixer per donar al món la idea del referèndum i la independència, i ara ha de fer antirepressió i més campanyes. Quan ho repenses és molt poc lluït. És molt de porta tancada. Però mira, tenim un exili que ha creat un Consell per la República, que crec que és una institució important. I que s’hi ha d’apostar. Tenim un president que volta Europa explicant la història. I tenim uns presoners que estan allà, com uns campions, aguantant condicions tremendes. Els independentistes hem entès que Espanya no aturarà la repressió. No s’aturarà. Aquesta és una de les virtuts del 2017. Posar a l’agenda independentista que això és un conflicte entre un estat que no ens permetrà de votar en cap cas, a no ser que ens ho guanyem. Per això necessitem organització i certa cordialitat. Perquè, si no, no aconseguirem d’acumular forces perquè no es repeteixin els errors del 2017. Però jo em guardaria molt de ridiculitzar el 2017. Me’n guardaria molt. Hi ha dues dates fonamentals: el 27 d’octubre de 2017 i 21-D. Com més temps passa, més ho veig. Però ara ens cal més organització, en tots els fronts, també l’institucional, i una certa cordialitat entre nosaltres.