27.05.2019 - 21:50
Parlar d’Antònia Font a Mallorca i als Països Catalans és parlar d’un dels grups de música de més èxit aquests darrers temps. Però Antònia Font és també una filòloga, a qui el grup va manllevar el nom i que ha fet campanya activa per la candidatura europea de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. La llista del president ha aconseguit més de 10.000 vots a les Illes i, en total, l’independentisme n’hi ha obtinguts més de 30.000. Un augment significatiu al territori amb més vots de Lliures per Europa (Junts), després del Principat. Això s’ha aconseguit amb un centenar d’apoderats, pocs recursos econòmics i una campanya improvisada. Antònia Font, número nou de la llista europea de Puigdemont, parla també del resultat del sobiranisme al Parlament de les Illes Balears i reclama que Més torni a defensar sense complexos l’opció independentista.
—10.663 vots per al president Puigdemont a les Illes. Què significa aquest resultat?
—És una gran alegria. És el segon resultat millor de recollida de vots. Després del Principat vénen les Illes. I si ho sumam als vots d’Ara Repúbliques, l’independentisme aplega 31.000 vots. El resultat és espectacular. No tenim cap precedent a les europees d’aquesta magnitud.
—Quin missatge s’envia?
—Una part principal del missatge va adreçat a les formacions més sobiranistes de les Illes, concretament a Més, que es presentava amb Compromís i ha aplegat 12.577 vots. Si sumam els independentistes i els sobiranistes, en tenim 43.000, que ja és una quantitat important. El vot independentista supera clarament el sobiranista i això ha de servir perquè el sobiranisme faci una reflexió. Ha d’entendre que, ara mateix, l’objectiu de país és prioritari. És prioritari l’objectiu de la nació més que no del partit. Hauríem d’anar tots a l’una. Tots junts.
—N’esperàveu més?
—Ens centràvem en l’objectiu d’un mínim de 400.000 vots perquè hi entràs, almanco, el president Puigdemont. Era un objectiu que no es podia assolir a les Illes. Vàrem preferir no fer travesses i ens hem centrat a recollir individualment tots els vots possibles. Hem arribat fins a 10.600, que és molt.
—L’estat espanyol podrà impedir que Puigdemont sigui eurodiputat?
—No crec que ho pugui impedir. La meva confiança en l’equip de missers del president és absoluta. Han demostrat que saben perfectament què han de fer a cada moment. Puigdemont, Comín i –si el Brexit va endavant– també Ponsatí, seran representants al Parlament Europeu. Mentrestant, tot allò que vulguin fer els partits i la fiscalia espanyols per impedir-ho no farà sinó reforçar la imatge vergonyosa davant Europa.
—I Junqueras?
—El tenen a la presó.
—Per què us hi vau involucrar, en aquest projecte?
—Vaig rebre una telefonada de Lliures demanant si volia participar en la candidatura. Una persona que és catalanista i independentista no pot dir que no. Ho he estat tota la vida i les conviccions són profundes. Quan es presenta una oportunitat com aquesta de donar suport directe a Puigdemont i fer feina per la causa defensant públicament els drets democràtics i civils, no hi ha cap dubte.
—Com ho heu fet, per preparar la campanya?
—Hem tengut molt poc de temps i el mínim de recursos. Ho hem substituït amb molta d’il·lusió i amb molta de feina de la gent que hi ha participat. Fa quinze dies que vam crear un comitè de suport a Puigdemont i ja hi ha dos-cents adherits. És un èxit i demostra que volem plantar cara a les injustícies de l’estat espanyol i que a les Illes fem costat a Puigdemont. Ha estat una campanya molt intensa i molt emocionant per tot el simbolisme que té el president. L’element fonamental n’és la defensa dels drets, més enllà de qualsevol partit.
—El suport a Ara Repúbliques prové de l’electorat nacionalista de Més?
—A les europees Més en va obtenir 12.000. En teoria, el suport ha de provenir d’Esquerra, però no ho sé.
—I el de Puigdemont?
—Prové de tots els col·lectius independentistes i sobiranistes de les Illes. I segurament també una part de votants no sucursalistes, que no depenen de Madrid, encara que siguin regionalistes. El suport surt d’aquest col·lectiu no espanyolista que ha prioritzat la defensa dels drets i no s’han decantat per un vot de partit.
—Hi ha més independentistes ara que fa cinc anys, a les Illes?
N’hi ha un augment significatiu però no som al mateix lloc que el Principat. Els atacs de l’estat espanyol han fet créixer l’independentisme.
—Com es pot eixamplar la base?
—S’ha d’aplegar tot el vot independentista, sobiranista i fins i tot regionalista. I posar l’objectiu de la independència al davant. S’ha d’avançar. I ser transversals. Un bon exemple és la candidatura de Puigdemont, que incloïa gent de diverses sensibilitats polítiques, de tot el territori i, fins i tot, de l’estat espanyol.
—Al Principat l’independentisme va arribar a les portes del 50% del vot. Com ho interpreteu?
—El vot independentista a Catalunya és el 50%. El camí cap a la independència no té marxa enrere i es referma. L’estat espanyol pot provar de fer tantes coses com vulgui, però el camí cap a la independència es consolida.
—Quan es precipitarà la independència del Principat?
—Jo som molt optimista i estic segura que la independència s’acabarà materialitzant i després arribarà la de la resta del poble català. Quan? No ho sé. Però mirant la història ja no ens vendrà d’esperar uns anys més o manco. Ara, com més aviat millor, evidentment. L’objectiu l’assolirem tant sí com no.
—Les Balears seguiran el procés d’emancipació nacional començat al Principat?
—Hi farem tant com puguem. Consideram que és tot el poble que ha de poder exercir el dret d’autodeterminació, no tan solament una part del poble català.
—Si Catalunya és independent, hauria d’oferir la nacionalitat als catalans de la resta del país?
—Jo la voldria. És la meva nació. Catalunya, els Països Catalans, són la meva nació. Que per causes històriques colonials em toqui tenir un DNI espanyol no implica que hagi de renunciar a la meva nacionalitat. Vull la nacionalitat del meu poble, que és Catalunya. Només faltaria.
—En quina intensitat es reprodueix a les Illes la lluita per l’hegemonia independentista del Principat entre JxCat i ERC?
—Aquí també necessitam unitat. El nostre missatge és que hem d’aplegar tot el vot independentista i arrossegar el sobiranisme i el regionalisme del PI.
—L’enteneu, aquesta disputa?
—Vull recordar que el president Puigdemont va oferir a Esquerra una llista unitària a les europees. I cedia la primera posició a Oriol Junqueras. Esquerra no ho va acceptar perquè no li va interessar. El camí de la unitat és l’únic que ens durà a la independència, sense tenir en compte el partit que votem o si som més de dretes o d’esquerres. S’ha de fer un front comú.
—Les eleccions al parlament, consells i ajuntament reforcen el PSOE i dilueixen el sobiranisme. Us ho esperàveu?
—Més per Menorca ha resistit millor. Més per Mallorca sí que ha tingut una davallada. Cal que Més faci una certa autocrítica i torni als postulats nacionalistes i independentistes.
—Vox ha entrat al parlament, a l’Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca.
—Aquesta gent no és nova. És la proposta de l’estat espanyol a l’augment de l’independentisme. Però ja hi eren, només que formaven part del PP. Ara, aquesta mentalitat feixista i franquista ja existia.
—Fins ara éreu coneguda com la persona que dóna nom a Antònia Font. El grup també ha votat Puigdemont?
—Bé, el vot és secret [riu]. Però no ha fet falta que els demanàs el vot. Ben igual que ells no em demanen que vagi als seus concerts.
—Us van fer cap comentari quan van saber que aniríeu a la llista?
—En parlam poc, de política. Però sé que els meus amics, també ells, estan orgullosos que hagi anat a la llista de Puigdemont.
—Hi ha cap cançó d’Antònia Font per a aquest moment polític?
—M’agraden totes. Però si n’hagués de triar una diria ‘Dins aquest iglú’. Reflecteix la solitud a què es condemna als polítics catalans, a la presó i a l’exili.
—Com fa?
—’Les coses no són fàcils per a ningú, dins aquest iglú, amb molta solitud.’
