Antoni Llabrés: “Som a la porta d’un segon quadrienni negre per a la llengua catalana”

Eliminar el català com a requisit per a la sanitat pública per decret, suprimir l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, castellanitzar l’administració, amenaçar d’augmentar la presència del castellà a totes les etapes educatives… El nou govern del PP de Marga Prohens s’ha afanyat a aplicar unes mesures pactades amb Vox per a marginar el català de la vida pública a les Illes. Ha estat la prioritat tant del nou govern balear com dels governs insulars i els principals ajuntaments governats pel PP. L’Obra Cultural Balear (OCB) veu amb preocupació que això sigui solament el començament, i que els acords de governabilitat signats amb Vox realment s’executin, perquè aleshores l’agressió seria molt més gran. Al jurista Antoni Llabrés, membre de la junta de l’OCB, li vénen a la memòria els anys obscurs del govern de Bauzá, i diu en aquesta entrevista que la societat civil haurà d’estar alerta per si cal, com aleshores, tornar a sortir al carrer.

—Us ha sorprès la celeritat amb què han actuat?
—No pas la celeritat, sinó el contingut dels acords de governabilitat del PP amb Vox, perquè el PP va molt més enllà de les mesures regressives contra la llengua catalana que preveia en el seu programa electoral. Aquesta mesura que han pres en el consell de govern extraordinari de dilluns passat és segurament un dels atacs més durs que prevèiem, i han aprofitat aquesta època més tranquil·la de l’estiu per aprovar una mesura així, i evitar que la reacció de la societat civil organitzada pugui ser tan efectiva com ho seria d’aquí a unes setmanes o mesos.

—Us ha sorprès la virulència de l’atac.
—Sí, perquè l’ara presidenta Prohens com a candidata aquests darrers temps s’havia manifestat a favor d’una certa pau lingüística. Pensem que el PP no vol reproduir les errades que va pagar molt cares del quadrienni negre 2011-2015 el govern de José Ramón Bauzá, quan van passar de trenta-cinc diputats al parlament a vint, un retrocés en bona part originat pel malestar que van causar en la població les mesures contràries al català que es van prendre i que es va veure traduït en la mobilització de les samarretes verdes.

—Com enteneu que Prohens ho faci, que puguin cometre aquests mateixos errors?
—Perquè és el preu que el PP ha estat disposat a pagar a Vox per poder accedir al govern de les Illes Balears, però també als consells insulars i als principals ajuntaments, aquestes cessions en matèria lingüística que es reflecteixen en els acords de governabilitat en què s’inclouen mesures regressives que el PP no preveia. El PP, d’alguna manera, enganya els seus votants; convertint-se en l’executor de les polítiques lingüístiques de Vox, mostra la seva pitjor cara. La cara lingüicida del govern Bauzá no és la cara d’un altre PP de legislatures anteriors que havia governat les Illes Balears i havia impulsat el quadre normatiu bàsic que fins ara havia regit en matèria lingüística. Tant la llei de normalització lingüística del 1986 com el decret de mínims que ha regit l’educació del 1997 van ser impulsats per governs del PP i d’Aliança Popular. Això havia permès una certa pau lingüística durant quaranta anys.

—Tret de l’època de Bauzá.
—Quan hi va haver un intent de desballestament de tot això, per exemple, eliminant el requisit del català en la funció pública, o amb l’intent de destrucció no reeixit del model lingüístic en l’educació.

—S’hi pot tornar?
—Ens preocupa que som a la porta d’un segon quadrienni negre per a la llengua catalana. Si aquests acords de governabilitat entre el PP i Vox finalment s’executen en tota la seva extensió, ens trobarem davant una agressió de la mateixa magnitud que la que vam patir en l’època de Bauzá. Per tant, hem d’estar a l’expectativa de veure com es concreta, si el PP es limita a la sanitat i al primer cicle de l’ensenyament, tal com deia al seu programa, o si està disposat a fer de titella, d’executor de les polítiques lingüístiques que li dicta Vox i que són una desautorització de tot el que s’ha fet a les Illes Balears en aquesta matèria i de manera consensuada al llarg de quaranta anys. Ara hi pot haver una voladura si els acords amb Vox s’arriben a aplicar en tots els seus termes.

—Potser el PP es pensa que la societat civil no reaccionarà ara com aleshores per fer-li pagar el preu d’un nou retrocés del català?
—Amb tota probabilitat això entra en els seus càlculs. És cert que la societat civil no és la mateixa que ara fa dotze anys, però també crec que sabrà estar a l’altura de l’envit si es reprodueix un atac d’aquella virulència contra la llengua catalana. De fet, en la sessió d’investidura de la presidenta Prohens, hi va haver una concentració de la societat civil organitzada, encapçalada per l’Obra Cultural Balear i representada per vint-i-vuit entitats, en què es va llegir un manifest que ja advertia que no estava disposada a romandre passiva davant una política de retallada de drets en general i en concret en matèria lingüística.

—Preveieu que tocarà tornar a sortir al carrer.
—Si el PP dissortadament executa tots els acords a què ha arribat amb Vox, no quedarà cap més remei que sortir al carrer. S’articularà una triple via d’acció, que en primer terme serà la reacció política institucional des de l’oposició, després hi haurà una reacció social respecte de la mobilització, i una altra de judicial. Estem pendents de totes les modificacions que es fan en el quadre normatiu perquè, si és el cas, puguem presentar els recursos que calguin.

—No hi han perjudicat algunes posicions massa tèbies en relació amb el blindatge del català que havia tingut el govern d’Armengol darrerament?
—A l’OCB valorem les polítiques lingüístiques desplegades aquests vuit anys. S’ha dedicat una part important d’aquestes dues legislatures a restaurar el marc normatiu que en la legislatura del govern Bauzá s’havia intentat de dinamitar; es va recuperar el requisit de la funció pública, es van regular novament els usos lingüístics institucionals, recuperar el text original de la llei de normalització lingüística… Ens vam quedar igualats a com estàvem abans de l’època Bauzá, però fins i tot amb alguna mancança, perquè no es van recuperar els drets lingüístics dels consumidors en la llei de comerç, i tampoc no s’ha arribat a aprovar una llei de defensa dels consumidors. I hi ha hagut algun avenç, com ara la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que al llarg de dos anys i mig ha fet una tasca rigorosa que valorem, o la revinculació a òrgans supraautonòmics de defensa de la llengua, com ara l’Institut Ramon Llull.

—Hi va haver la polèmica en la tramitació de la llei d’educació…
—Que nosaltres vam valorar com una mica fictícia, perquè el fet que consti en el text de la llei expressament si el castellà és vehicular no té cap transcendència jurídica, perquè tant el català com el castellà ho són, per més que no ho digui la llei. És la jurisprudència del TC. El punt de controvèrsia és com s’interpreta aquesta vehicularitat: això vol dir que el castellà ha de ser present dins l’horari lectiu de tots els centres de tots els cursos i ha d’afectar tots els alumnes, o simplement és una llengua que és a disposició dels centres per als seus projectes lingüístics i d’acord amb les variables socio-lingüístiques decideixen en quina proporció l’usen? Perquè el TC no ha fixat cap proporció del castellà en l’ensenyament: això ho ha fet el TSJ de Catalunya i el Suprem ho ha ratificat.

—Ara sí que el TC s’hi haurà de pronunciar…
—Sí, pels recursos que hi ha interposats. Però en el cas concret de la llei d’educació de les Illes això no ha significat ara per ara cap canvi; el model introdueix un mínim del 50% de vehicularitat del català, i deixa que els centres decideixin sobre aquest altre 50%, i la majoria, o la pràctica totalitat de centres públics, s’ha decantat per la immersió lingüística. En canvi, als centres concertats la cosa ha estat més variada.

—El govern de Prohens ha anunciat que imposarà la lliure elecció de llengua a l’escola.
—El PP incloïa al programa la lliure elecció de llengua limitada al primer ensenyament, és a dir, a infantil i primer cicle de primària. Això és previst en la llei de normalització lingüística i en la llei d’educació, però cap govern no ho ha aplicat mai, ni d’un color ni d’un altre, pels problemes que significa l’aplicació de la doble línia en uns centres que estan habituats a funcionar baix el principi de no segregació dels alumnes per raons de llengua. Pensam que tindran molt difícil d’aplicar-ho, perquè significa duplicar recursos de la plantilla de professorat, d’espais, que en aquests moments el sistema educatiu no té. Les dificultats que tindran jugaran a favor del manteniment del model actual.

—Però amb Vox van pactar d’ampliar la mesura a totes les etapes educatives.
—Sí, i que ho voldrien fer al llarg de la legislatura. Això sí que no és previst en la legislació vigent, i això sí que implica dinamitar el model lingüístic en l’educació dels darrers vint-i-cinc anys, que ha funcionat raonablement bé. El model ha permès que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori amb prou domini de totes dues llengües oficials. I aquí l’escola juga un paper compensatori, perquè una bona part de la població de les Illes és immigrada, i no té cap més contacte amb el català que aquelles hores que passen a l’escola. Per això és tan important que es mantengui un sistema equivalent a la immersió. Ara, hi ha un matís important a fer.

—Quin?
—Que les taxes de compliment dels projectes lingüístics dels centres, tal com passa a Catalunya, ha estat dispar aquests darrers anys. I diria amb tota seguretat hi ha centres concertats que tenen un projecte lingüístic del 50% de català i que no hi arriben. Hi ha hagut una deixadesa per part de la inspecció educativa, per part de la Conselleria d’Educació, a l’hora de controlar i esmenar aquests incompliments.

—Tornem a la retirada del requisit lingüístic a la sanitat. Dieu que és d’una gravetat enorme. Quines conseqüències tindrà?
—En tindrà de molt greus, perquè en l’àmbit sanitari és on es registra un major nombre de vulneracions de drets lingüístics.Així consta a les memòries de l’Oficina de Drets Lingüístics. El fet de no tenir personal sanitari capacitat lingüísticament impedeix que el ciutadà es pugui adreçar i interactuar amb l’administració en català. I això és un dret reconegut en l’Estatut d’Autonomia, i els poders públics l’han de garantir. Però el més greu és que els arguments que s’addueixen per part del govern per eliminar aquest requisit són falsos.

—Per què són falsos?
—El govern no té dades per a poder dir que hi ha una fuga de professionals per aquest motiu, i, en canvi, sí que hi ha dades sobre el caràcter no dissuasiu d’aquest requisit, perquè són de processos d’estabilització d’interins d’enguany mateix. Es van oferir més de dues mil places de personal sanitari i en el 90%, que correspon a trenta-set categories de personal sanitari, hi havia més professionals capacitats lingüísticament que no places ofertes. La dificultat que es troba qualsevol professional per a venir a les Illes és el cost elevadíssim de la vida, especialment en l’accés a l’habitatge. Aquest és l’autèntic obstacle.

—I, en canvi, els qui paguen la retirada del requisit són els ciutadans.
—Si el problema fos el caràcter dissuasiu del requisit de coneixement de la llengua, es podria fer com preveia la legislació anterior de permetre l’accés a la funció pública sense el requisit i donar una moratòria de dos anys per a adquirir un coneixement mínim. No tenen cap excusa; l’eliminació del català es deu a raons ideològiques i a permetre que Vox investeixi la senyora Prohens.

—I tot plegat acompanyat de la supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics.
—I amenaçant d’estendre la retirada del requisit a tota la funció pública, perquè l’acord entre el PP i Vox diu expressament que el desconeixement del català no pot penalitzar per a accedir-hi, i això significa que el català ni tan sols podria ser mèrit. Ja veurem si executen aquest acord en concret, que tampoc no era al programa del PP i que torna a ser una concessió a Vox. I respecte de l’Oficina, no solament l’han suprimit, sinó que han creat una de nova Oficina de Garantía de la Libertad Lingüística, i ho dic en castellà perquè els acords únicament han estat signats en aquesta llengua, que queda vinculada al parlament, que és ara presidit per un diputat de Vox i del qual dependrà aquesta oficina. Aquesta oficina es convertirà en un instrument de confrontació en mans de Vox.

—De quina manera penseu que serà un instrument de confrontació?
—Si aquesta oficina ha de vetlar només pels drets dels castellanoparlants que se suposa que són menystinguts en aquells dos únics àmbits on el català al llarg de quaranta anys ha aconseguit una certa posició de preponderància, com són l’escola i els usos lingüístics de les administracions autonòmiques, insulars i locals, anirà malament. Malament per al català i els qui en volen fer ús.

—També vau posar el crit al cel perquè volien modificar el reglament de normalització lingüística de l’Ajuntament de Palma. En quin punt és, això?
—Vam anunciar que presentaríem un recurs contenciós-administratiu perquè per fer aquesta modificació abans s’ha de modificar una normativa superior autonòmica que també és d’obligat compliment per part dels ajuntaments de les Illes Balears. Confiem que finalment no hi haurà una modificació d’aquest reglament, perquè voldria dir que l’administració deixaria d’usar el català com a llengua de comunicació amb els ciutadans de manera normal perquè suprimiria la necessitat de sol·licitud expressa dels ciutadans per a ser atesos en castellà, que és com funcionen totes les administracions públiques a les Illes Balears. Confiem que finalment el PP prendrà una posició assenyada, responsable i que no trencarà aquest consens lingüístic que l’interpel·la.