24.01.2024 - 21:40
Anna Salvia (Barcelona, 1984) és psicòloga especialitzada en educació i salut sexual i l’autora d’una colla de llibres que és tot un fenomen entre infants i famílies. Després de La regla mola (si saps com funciona) i el Semen mola (però necessites saber com funciona), ha publicat, juntament amb la il·lustradora Cristina Torrón (Menstruita) El porno NO mola (i ara entendràs per què) (Montena), recomanat a partir d’onze anys. Diu que és un títol que encaixa en la col·lecció, però aclareix que fa referència a la pornografia comercial i que se centra en el consum de menors, que és on hi ha un consens que ha esdevingut un problema social.
Malgrat que és el tema més complicat de la col·lecció, han volgut mantenir la visió positiva de la sexualitat, parlant-ne de manera directa, entenedora i des del plaer, però alhora deixant ben clar quines són les conseqüències d’un consum precoç de pornografia i proposant solucions i alternatives. Parlem amb Salvia sobre el llibre, que pot ser molt útil tant a pares com a fills.
—Al llibre deixeu molt clar que els menors no haurien de tenir accés a la pornografia, i ho expresseu amb un personatge que ve del futur: “En el passat no us vam saber protegir del porno.”
—Treballo fent tallers per a la mainada, adolescents i famílies i sempre em va molt bé l’exercici de mirar un procés social des de fora. Entens coses que quan ets dins són difícils de veure. En aquest cas, nosaltres hem perdut perspectiva i aquest personatge, un educador sexual que ve del futur, ho analitza d’una altra manera i explica als menors quines conseqüències tindrà el porno sobre la seva vida, perquè puguin prendre decisions i fer canvis.
—A vegades es compara la situació actual amb la dels adolescents de fa dècades, que trobaven o buscaven revistes pornogràfiques. Què en penseu?
—A les xerrades que faig a famílies i professionals aquest tema sempre surt. Realment, des dels setanta, totes les generacions ens hem educat amb el porno, però ara hi ha diferències molt importants. La primera és que l’edat del primer contacte s’ha avançat, ja no és com en les generacions anteriors, que apareixia entre els catorze i els divuit. Avui dia els estudis la situen entre els vuit i els dotze. I l’exposició a partir de l’adolescència, a partir de l’ús per a masturbar-se, s’ha disparat de manera increïble. Generacions anteriors potser havien vist porno quatre o cinc vegades abans de tenir relacions sexuals. Ara aquesta quantitat pot ser la que veu un adolescent el primer dia que en mira.
—I un catàleg infinit de vídeos no té els mateixos efectes que una fotografia.
—No és comparable amb un vídeo en què hi ha moviment, un conjunt d’escenes. Aquest contingut és molt més potent i té un poder molt més gran sobre la sexualitat de qui el consumeix. La pornografia ha tingut un pes molt important sobre la sexualitat d’unes quantes generacions, però avui dia afecta molt més.
—Parleu de la “pornificació” de la cultura. Com l’explicaríeu?
—Quan tota una cultura, des dels setanta, s’ha educat amb aquests continguts, que ara són molt més violents però que ja eren masclistes, veiem directors de cine, guionistes de sèries o creadors de videoclips que tenen un concepte del sexe que no es basa en la realitat, sinó en el porno. Aquests vint darrers anys hem vist com l’estètica del porno arriba a tot arreu, tots els codis del porno se’ns han colat en altres àmbits. Si t’has acostumat a l’imaginari del porno abans de veure’l, trobaràs normal que vagin vestits de certa manera, que facin certes postures, que hi hagi certes relacions de gènere… Et costarà tenir-ne una visió crítica.
—Sovint es diu que cal fer entendre als adolescents que el porno és ficció. Però hi ha feministes que ho discuteixen. Què en penseu?
—No es pot reduir a una frase i prou, necessitaríem una pàgina sencera per a no entrar en discussions estèrils. El porno és ficció perquè hi ha persones actuant, no farien aquelles pràctiques sense una càmera. Ho fan perquè la voluntat del porno és excitar el públic, no perquè els agradi. Però, alhora, les penetracions són de veritat, els cops són de veritat, els insults són de veritat, les vexacions són de veritat… Realment són totes dues coses a la vegada: és ficció, és un producte, però alhora és una violència que s’exerceix sobre persones de veritat.
—Al llibre expliqueu als nens i adolescents quines conseqüències negatives té la pornografia per a ells. Quines alternatives els donem, però?
—Com que el porno satisfà moltes necessitats diferents, s’haurien de desgranar. Per exemple, els serveix com a font d’educació sexual, encara que sigui una mala font. Molts nois i noies miren porno per saber com fer-ho, i l’alternativa que proposem és de buscar unes altres fonts, com ara parlar amb família, mestres i educadors, buscar llibres o webs fetes per a donar educació sexual… El porno no és pensat per a educar la teva sexualitat perquè sigui més plaent i segura; és pensat per a excitar-te. Com a font d’educació sexual no serveix.
—I quant a la funció com a estímul per a la masturbació?
—Molta gent s’ha acostumat que la fantasia sexual amb què es masturba vingui del porno, però la millor fantasia és la que crea la teva ment amb les teves experiències. A partir d’un determinat moment el porno també pot ser un element que entri a la teva vida, però no ha de ser només el porno el que crea les teves fantasies. Cal tancar els ulls i buscar aquesta altra experiència en tu mateix. El llibre vol superar el fatalisme i mirar el problema de cara i sense por. Per això en la primera part expliquem per què el porno “no mola” i en la segona mirem què hi podem fer.
—Parleu de reprogramar el desig. Si la persona ja té molt integrat un imaginari sexual condicionat per la pornografia, és possible fer-ho sense que això impliqui repressió sexual?
—És un tema molt complicat i en alguns casos caldria acompanyament professional. El desig és com un calaix de la nostra ment on anem posant tots els estímuls que ens han excitat. El porno omple el calaix de seguida perquè és molt intens, però també s’omple amb una mirada, un contacte, uns petons, quan fas l’amor… Tu no controles com s’omple aquest calaix, però si penses que les fantasies que hi apareixen no et van bé o no són sanes, tens cert marge d’actuació.
—Com?
—És complicat perquè és transformar una cosa molt inconscient, però sí que es pot fer. Quan apareguin aquestes imatges, parar-les, intentar dir-li a la ment “això no ho vull”, com quan intentes canviar l’algorisme d’internet perquè no et mostri sempre el mateix. Si és un noi de disset que es masturba habitualment amb porno des dels tretze, aquest calaix serà ple de violència sexual contra les dones. Buidar-lo i reomplir-lo és complicat i potser necessitem un professional que ens ajudi.
—Com hem d’abordar la conversa sobre pornografia amb els fills?
—Serà fàcil si hem fet educació sexual des que són petits. Si no hem parlat mai de sexualitat o n’hem parlat tres vegades en tota la infància i de cop hem d’abordar el porno, tothom estarà molt nerviós. Moltes famílies tenen aquest canal tancat, però alhora estan molt preocupades pel porno. Primer, no facis un interrogatori, has de parlar tu: “He llegit aquest llibre”, “He vist aquesta xerrada”; o compartir el que tu sents sobre això. I a partir d’obrir-te tu, el teu fill o filla es podrà obrir; si no és a la primera conversa serà a la quarta. Aquest és el segon consell: no hi ha una única conversa sobre porno, se n’ha de parlar moltes vegades, encara que un dia siguin deu minuts, un altre dia vint…
—Què se’ls pot dir, més concretament?
—Si fan cinquè o sisè de primària, que és l’edat mínima que recomanem per a llegir el llibre, hi ha tres idees bàsiques. La primera, el porno és mentida, és teatre, a la vida real es fa d’una altra manera. Segona, el porno és una manera d’entendre el sexe molt violenta: hi ha violència sexual invisibilitzada o explícita en els vídeos més vistos. Tercera, aquesta violència l’exerceix l’home cap a la dona, és violència masclista. I que entenguin que els posem aquesta restricció d’edat per a protegir-los, no censurar-los. Els protegim d’acabar construint la seva sexualitat d’acord amb una cosa que és mentida, és violenta i és masclista. I un aclariment: a vegades hi ha pares molt motivats que pensen que han de mirar i comentar el porno amb els fills, però això no s’ha de fer, és tipificat com a abús sexual a menors.
—Dels llibres que heu publicat, aquest és el que té el tema més difícil d’abordar. Com l’heu entomat?
—Explicar de manera senzilla un tema tan complex és molt complicat; i a més hi havia la dificultat afegida que parlem de porno amb nois i noies que potser no n’han vist: els volem agafar abans perquè puguin prendre decisions. Però has d’anar amb molt de compte de no fer-los mal explicant-los tota la violència, trobar un equilibri entre explicar allò que vindrà sense introduir abans d’hora conceptes que no calen, ni reproduir l’imaginari del porno. No ens hem volgut quedar en el paternalisme, sinó fer-los entendre que el porno transforma la seva vida i que puguin prendre decisions, no perquè els les diuen des de dalt, sinó perquè entenen com els afectarà.
—En els vostres llibres toqueu temes sobre els quals hi ha desconeixement i han estat tabú. Quina resposta rebeu?
—Una resposta increïble. Com que treballo amb infants i pares, hi ha nenes que em porten llibres subratllats pertot arreu i em diuen que queden per a llegir-los juntes. M’he trobat bibliotecàries que m’han dit que els han robat aquests llibres dues o tres vegades. També pares que llegeixen el llibre amb els fills i això els ajuda a desbloquejar la relació amb la sexualitat. Hi ha homes que m’han dit que no havien parlat mai del semen amb ningú, i ara han estat capaços de tenir la conversa amb el seu fill. El pare sana, el fill sana i es posa en ordre tot això, és increïble.
