Anna Saliente: ‘El Primer d’Octubre l’Ajuntament de Barcelona no va acompanyar la gent com calia’

Anna Saliente (Barcelona, 1991) és candidata de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de demà passat. En aquesta entrevista electoral feta al despatx de la formació a l’Ajuntament de Barcelona, la senyora Saliente aprofita l’avinentesa per presentar-se una mica, parlar del seu programa i fer balanç dels quatre anys d’Ada Colau. I també té temps de respondre un test final de preguntes més personals i sobre afeccions, com han fet la resta de candidats.

—Anna Saliente no és gaire coneguda.
—Sóc del Baix Guinardó. Ara visc a Horta. Ma mare és administrativa en una empresa d’importació i exportació aèries. I mon pare treballa a la SEAT de Martorell, cadena de muntatge. Filla única. Durant una època no em va agradar gens. Ara és una cosa assumida i sense problemes.

—Per què us presenteu de candidata a batllessa? Què us motiva a fer-ho?
—M’hi presento perquè m’ho demanen. Nosaltres no passem davant. Hi ha gent que em presenten. I dic que sí. I dic que sí perquè em motiva un projecte rupturista a l’Ajuntament de Barcelona. Això em motiva.

—Imaginem que sou batllessa: primera proposta?
—Desenvolupar el pla d’expropiacions de pisos buits i les municipalitzacions.

—No ha de ser fàcil expropiar des d’un ajuntament.
—La relatora de les Nacions Unides va dir que una de les mesures viables dins els municipis eren les expropiacions. I és clar que tindrà una certa dificultat. I nosaltres quan parlem dels pisos parlem dels pisos de grans tenidors. Que quedi clar. El darrer estudi fet per l’ajuntament parla de 10.000 pisos buits. El darrer estudi de l’Institut d’Estatística espanyol (2011) parla de 88.000 en total. Falta saber com és que hi ha aquesta diferència tan gran. L’ajuntament no ens resol els dubtes. Nosaltres no ho neguem: expropiar no és fàcil. I cal destinar-hi recursos econòmics. I tocar privilegis privats. Vol dir tribunals.

—I una vegada expropiats?
—Parc públic d’habitatge, que s’hi accedeix per renda.

—Ciutat referent en aquest tema?
—Berlín, perquè l’ajuntament ha començat a organitzar una consulta vinculant per a expropiar pisos del fons d’inversió. És un exemple que s’ha posat poc damunt la taula.

—En turisme, parleu de decreixement.
—La nostra proposta és de reduir el nombre de turistes d’un 50% el 2030. Eliminar la meitat de places turístiques. I fer que la moratòria sigui a tota la ciutat, no únicament a uns barris. Perquè ara, en plena regulació del 2016, hi ha hagut un 42% d’augment d’allotjaments turístics. I un creixement de 10.000 places. Del 2016 fins ara. Entre hotels i allotjaments. Aquests anys hem vist com, certament, 5.000 pisos es tancaven per ordres de l’ajuntament. Però no expliquen que tornaven a obrir perquè anaven a unes altres plataformes (no Airbnb), o aconseguien la llicència.

—El peatge de congestió, com el veieu?
—Nosaltres proposem la millora del transport públic, millorant les freqüències. I el peatge de congestió no és la solució definitiva, però en podríem parlar, si fos transitori i progressiu. Que el ric pagui més que no el pobre.

—La seguretat interessa el pobre, perquè el ric ja té la privada. No hem d’eliminar policies. Hem de fer que treballin per als pobres. Idea de Josep Termes. Hi esteu d’acord?
—Quan nosaltres diem menys policia, volem dir més serveis públics. Per una altra banda, ho hem situat als debats: la policia municipal de Barcelona fa quaranta anys que viu acostumada a no tenir cap control polític. És una cosa reconeguda pel comissionat de seguretat. Tenim una policia capaç d’abordar problemes socials, o no? Tenir una policia de barri, i de proximitat, és una proposta aprovada, que troba entrebancs per reeixir. Seria una policia administrativa amb capacitat de mediació. Reformulem el model: formem la policia amb clau feminista i antiracista, per exemple. Nosaltres veiem que l’equip actual ha assumit el discurs policíac. És una cosa que sorprèn des d’una força d’esquerres. Segurament, no dubto que la intenció és que hi hagi molt més control polític. Però veiem que els sindicats de policia funcionen com un lobby polític. Ell discurs mediàtic gira entorn de la repressió, i tenim poca capacitat d’incidència. De fet nosaltres fem un discurs general sobre la guàrdia urbana, i potser ens falta reconèixer que hi ha molts agents dins el cos que també són crítics i que voldrien una altra guàrdia urbana. Cert.

—El balanç de Barcelona en Comú, quin seria?
—Nosaltres ja érem conscients que no hi hauria impugnació del model. Ens han decebut algunes altres coses més clarament: no s’ha fet esforç per les municipalitzacions. Ells diuen que sí. Però de les 15.000 persones externalitzades, les municipalitzacions n’afecten…100. Ens ha sorprès molt que es criminalitzés la vaga de metro, per exemple. O els drets dels manters. I l’oportunitat perduda del Primer d’Octubre. El Primer d’Octubre l’Ajuntament de Barcelona no va acompanyar la gent com calia. Va ser una oportunitat perduda en defensa dels drets civils. Colau va dir que els judicis del procés eren un error. Un error? No. Són la representació de la democràcia espanyola. En aquest àmbit ens ha decebut clarament. I finalment ha mancat una confrontació clara pels pisos buits de la Sareb, per exemple.

—El feminisme de Colau, com el veieu?
—És la part que valorem més bé de l’ajuntament de Colau. La tasca de Laura Pérez és molt bona. Però s’ha trobat amb un problema: la comissió d’economia. Aquí moltes propostes queien. En el pla simbòlic, i és molt important el pla simbòlic, s’ha fet molt bona feina, però de mesures reals… Per exemple, si fas visibles les violències masclistes, augmenten les denúncies, però no augmenten els recursos. Problema greu.

—Pactes investidura, els teniu clars?
—Estem contents de la campanya en un aspecte: hem afavorit l’acostament cap a l’esquerra de Barcelona en Comú i ERC. Però no tenim clars els pactes. Ho decidirem el 27. Sabem que hi ha dues forces amb què creiem que ens podem entendre: En Comú i ERC. Amb la resta és molt difícil. Tot i que la proposta d’onze punts també la vam fer arribar a Junts per Catalunya, perquè entenem que en la qüestió de recuperar l’esperit del Primer d’Octubre ens podem entendre. Entenent que som a anys llum de distància en relació amb el programa polític.

—La CUP dins el govern, per què no?
—Assumiríem la responsabilitat que calgués si fos per avançar programa. Però fins ara hem cregut que els acords esporàdics permetien de fer-lo avançar més. Això no vol dir que ens tanquem a cap opció.

—Mireia Boya. La CUP ha resolt bé el problema de la senyora Boya?
—El procés no és tancat, llevat que hi hagi algun informe que no he vist, crec que no podem parlar de si s’ha solucionat, sinó de si s’ha gestionat bé. I crec que va ser adient l’aplicació dels protocols. Es fa un relat molt simplista de l’abordatge de les violències, que són qüestions complexes.

—No ha quedat clar ni què va passar exactament, ni si el responsable és fora.
—Aquí s’ha assumit un relat que diu que el responsable continua dins la CUP. No veig tant clar que sigui així. Pels protocols s’aparta la persona presumptament agressora mentre es gestiona el conflicte. Entenc que s’ha fet això. Però no en tinc més informació. Ha de ser ella que decideixi quina informació vol donar. I ella ha decidit de donar la informació que ha donat.

—Anna Saliente ha anat a l’escola concertada. Quin problema hi ha?
—Doncs que se’n van recursos públics cap a la privada.

—Les tancaríeu?
—N’anul·laríem els concerts, sí.

—Als setanta l’escola pública era franquista. La privada, no. La pública no ensenyava en català. La privada, sí.
—Hi estic d’acord. Però tampoc no té sentit, ara, això. Ni que el motiu de classe marqui de tenir accés a una mena d’escola o a una altra. El motiu socioeconòmic no pot pesar.

—A quina concertada vau anar?
—Cardenal Spínola. Al principi era de les monges del Sagrat Cor. I després se’l va quedar l’Associació Espanyola de Propagandistes. Abat Oliba. N’és fundador Ángel Herrera, un dels fundadors de la CEDA. A mi no em van deixar presentar a història a la selectivitat perquè la història que ensenyaven ells no era la que sortia a la selectivitat. Una de les últimes frases que vaig sentir va ser: la democràcia va arribar a Espanya gràcies a Franco. Literal. El meu cas és esperpèntic: jo resava tres cops cada dia: quan arribava, després de pati i a la tarda. I era de les que si anava curta de roba, m’enviaven a casa.

—Us polititzeu a sociologia a la UAB. I us feu marxista. Per què no anarquista?
—Sóc molt disciplinada. Per caràcter, sóc més a prop del comunisme que no de l’anarquisme. Disciplina i ordre. [Riu.] Ara, nosaltres ens enduem la idea de la desobediència, però potser són els altres que desobeeixen més…i delinqueixen més. No sé si m’explico.

—Per què no som independents? Què diríeu?
—La reflexió que faria és que va haver-hi una incapacitat de les institucions per a acompanyar allò que havia començat al carrer el Primer d’Octubre. Es podia haver originat un moment de ruptura amb l’estat. Vam ser-hi molt a prop i van fallar les institucions. Fins i tot nosaltres hauríem de fer autocrítica. L’hem de fer. Com en les eleccions del 21-D. Ho havíem d’haver qüestionat més, potser.

M’agradaria si poguéssiu respondre aquest test ràpid.

—Quin és el vostre defecte principal?
—Potser no és cap defecte. L’autoexigència constant.

—Quins dons naturals us agradaria de tenir?
—Ser bona en esport.

—Quantes hores dormiu cada dia?
—Sis i mitja – set.

—Quin nom (de noi i de noia) us agrada més?
—Bruna i Pol.

—Quin és el vostre artista preferit?
—Actriu: Kaiken Alie

—Quin és el vostre heroi de ficció preferit?
—Arya Stark (Joc de Trons)

—Quin personatge històric valoreu més?
—Clara Zetkin, líder feminista dins el socialisme alemany.

—Quin és el darrer llibre que heu llegit?
—La cultura de la no violencia, de Domenico Losurdo

—Quin és el vostre lema?
—Entre totes, tot.

—Quines feines heu fet fora de la política?
—Sis anys en una ONG amb dones que exercien la prostitució. Dependenta de bijuteria. Recepcionista. Classes particulars.

—L’escola on portaríeu els fills si en tinguéssiu seria pública o privada?
—Pública.

—En quina llengua parleu als pares? I en quina parlaríeu als fills?
—En català.

—L’última vegada que heu fumat marihuana?
—Un pastís de marihuana serveix? Fa un any i mig.

—Quina és la mentida més grossa que han publicat mai sobre vós en un mitjà de comunicació?
—Que sóc partidària de legalitzar la prostitució. I no. Jo sóc partidària de descriminalitzar-la, que no és igual.

—El millor batlle de la ciutat fins avui?
—Segur que algun de la República, però no en tinc prou coneixement.

—La cosa que ha fet més bé l’actual batllessa?
—Municipalitzar els serveis de violència masclista.

—La que ha fet més malament?
—Mantenir la violència de policial cap als manters.

—Quant cobrareu si sou batllessa?
—1.700 euros.

—I si sou regidora?
—1.700 euros.

—A quina altra ciutat us agradaria de viure?
—Colonya. On vaig viure sis mesos. He fet sis anys d’alemany.

—Qui us ha fet políticament?
—L’assemblea de la facultat de la UAB. Laura i Andreu, per exemple.

—Qui creieu que faria millor la vostra feina entre la resta de candidats?
—Veient els discursos que tenen, em costa de dir un nom.

—Qui creieu que la faria pitjor?
—Josep Bou, que és incapaç de fer res.