Anna Saliente: ‘En cap cas no permetrem que governi Manuel Valls’

La CUP Capgirem Barcelona va escollir la setmana passada Anna Saliente (Barcelona, 1991) com a candidata a la batllia. Saliente, que també és militant d’Edavant-OSAN, explica que alguns mitjans l’han etiquetada com un dels perfils ‘durs’ de la CUP, però que això no l’incomoda, tenint en compte que el seu partit ‘sempre ha defensat la radicalitat’ pel que fa al qüestionament del sistema.

És militant de la CUP des del 2013 i va formar part del comitè de campanya del 2015. Posteriorment, ha format part del secretariat municipal, amb els càrrecs d’organització i de feminisme i LGTBI, matèria en què té formació específica. No acaba d’aterrar pas a la política municipal, doncs, i ha seguit molt de prop les decisions de la CUP durant el mandat d’Ada Colau. Un mandat que no considera decebedor perquè diu que ja tenia clar des d’un començament que no qüestionaria la marca Barcelona. Pel que fa al procés d’independència, assenyala el municipalisme i la desobediència com a eines clau per a assolir-la.

—Encara no us coneix gaire gent. Podríeu presentar-vos?
—Sóc nascuda al barri del Baix Guinardó, tot i que ara visc a Horta. Vaig estudiar Sociologia a la Universitat Autònoma, on vaig entrar en contacte amb l’Assemblea de Facultats. Va ser a partir d’un pla de regulació dels horaris universitaris, que enteníem que podien vulnerar el dret de la classe treballadora, perquè ocupaven tot el dia. Jo identifico aquest com el moment en què començo a mobilitzar-me.

—Abans no havíeu estat implicada en el moviment estudiantil?
—No. De fet, vaig anar a una escola concertada i força conservadora. En algun moment potser sí que em vaig començar a mobilitzar dins l’escola, però era un entorn molt hostil. En aquell moment, la meva politització era molt primària. No és fins a la universitat que no faig un canvi qualitatiu.

—Fins i tot vau participar en l’ocupació del rectorat el 2013. Com ho vau viure?
—Allò va comportar un grau de repressió important per a unes quantes persones, entre les quals jo no hi sóc pas, però sí vint-i-set companyes. Més enllà de la legitimitat de l’ocupació en clau política, no hi va haver cap situació que justifiqui les demandes que hi ha de catorze anys de presó. Al final tot és la mateixa cosa: operacions desproporcionades de repressió per a provar de desmobilitzar el moviment estudiantil, que en aquell moment era molt fort.

—També sou molt activa en el teixit associatiu d’Horta i sou membre del CDR. Com va ser el vostre Primer d’Octubre?
—Coneixent la naturalesa de l’estat espanyol, ja sabíem què passaria, i a partir d’això ens vam organitzar. Vam obrir les escoles i després vam defensar-les. Al barri, van carregar a quatre centres, que van acabar tancant. Hi va haver intents de fer-ho a dues escoles més. Jo vaig veure passar la policia espanyola diverses vegades per davant la meva escola, però allà no hi va haver càrregues. Després, davant el risc que els partits processistes segrestessin el procés, hem defensat la idea que el moviment independentista s’ha de mantenir als carrers perquè només des d’aquí es pot generar un marc de ruptura amb l’estat espanyol. L’exemple perfecte és, precisament, l’1-O. Va ser la gent qui va obrir les escoles i va impedir que pogués haver-hi cap retrocés del govern de la Generalitat.

—En aquesta línia, la CUP diu que el municipalisme ha de ser una eina per a assolir la república. A la pràctica, en què es tradueix, això?
—Guanyar la batllia no dóna una possibilitat de canvi real, sinó que hi ha d’haver una unitat popular que acompanyi les institucions. O que les institucions acompanyin el carrer en l’aplicació de mesures reals i efectives. Això vol dir impulsar una sèrie de mesures que reverteixin la desigualtat de base fora de les competències legals i pressupostàries i, per tant, desobeir les lleis.

—Com es pot fomentar això des dels ajuntaments?
—El nostre programa preveu la municipalització dels serveis. Els dos grans problemes que té aquesta ciutat, que són l’habitatge i el turisme, estan marcats per l’interès privat. Els grans problemes són, justament, en els dos àmbits en què és el sector privat que pren les decisions.

—De quina manera revertir tot això pot ajudar en el camí cap a la independència?
—És una manera d’eixamplar la base, però també de fer un trencament real amb la legislació. La desobediència de l’1-O va mostrar tots els interessos econòmics de l’estat espanyol i les oligarquies que té darrere. Hem començat en clau independentista, impedint que la policia ens robi les urnes, però a poc a poc hem agafat les formes de lluita tradicional de la classe treballadora: hem fet vagues, hem aixecat peatges, hem atacat els interessos de l’Íbex 35… La idea és trencar amb l’estat espanyol també en matèria de polítiques socials.

—I creieu que hi ha prou gent disposada a desobeir en aquest sentit?
—Mai no ens haguéssim pensat que les nostres àvies es defensarien dels cops de porra de la policia… L’estat espanyol ens posa contra les cordes amb la repressió i l’ofegament econòmic. A mesura que es faci més evident la situació, la desobediència i l’autodefensa seran una necessitat. És un procés d’acumulació de forces. Les sentències podrien ser un punt d’inflexió, però cal veure què es fa des del processisme: ERC i el PDECat. Però no hem de tenir sempre la lògica de reaccionar a allò que passa. En aquest sentit, el judici té un risc.

—Parlem de la vostra candidatura. Crida l’atenció el canvi total de cares i, també, el pes d’Endavant.
—Pel que fa al primer punt, és la nostra manera de posar sobre la taula que aquest és un projecte col·lectiu que va més enllà de les individualitats. Pel que fa al segon, els mitjans han incentivat molt el conflicte entre Endavant i Poble Lliure, però no existeix pas a Barcelona. Fa sis anys que milito a la CUP i només dos a Endavant. A la candidatura, hi ha perfils que ens hem construït molt més a la CUP que no pas a Endavant.

—Quines expectatives teniu?
—Esperem superar les tres regidores aconseguides. Fa anys que parlem de desobediència. Ara, després de l’1-O, quan parlem de desobediència tothom sap de què parlem. Per tant, el nostre discurs pot rebre el suport de la gent que ha vist que amb la voluntat de pacte de la llei a la llei no anem enlloc.

—Com veieu el paper de la resta de partits independentistes, amb la incorporació de Primàries, i el fet que no s’hagi aconseguit una llista unitària?
—Nosaltres mai no hem acceptat el xantatge relacionat amb la unitat dels partits independentistes perquè és una manera de subsumir l’esquerra dins la dreta i d’impedir qüestionar quin és el model social de la república. A més, l’estratègia en clau independentista és extremadament inefectiva, perquè la condueixen cap al pacte amb l’estat espanyol, que mai no acceptarà l’autodeterminació. Pel que fa a Jordi Graupera, tot i que es defensa com un pluralista democràtic, entenem que el seu model és neoliberal. Moltes de les coses que hem dit respecte de l’autodefensa en ple debat pel 21-D ell també les ha dites, però el model de país que defensem és extremadament diferent. Els contextos canvien, però, i parlarem de tot allò que s’hagi de decidir.

—Heu dit que no fareu pactes de govern amb ningú i només us obriu a pactes puntuals amb ERC i els comuns. Què faria la CUP si Valls tingués la possibilitat de governar?
—En cap cas no permetrem que governi, però veiem poc probable que això passi. És la reorganització d’un espai que va quedant residual a Catalunya. Si és per nosaltres, no governarà la dreta, i menys una dreta com la seva, que fa un discurs directament racista i extremadament perillós. S’erigeix com la crítica del pacte de Ciutadans amb Vox, però la seva és la candidatura d’aquest pacte. Ell parla de populisme, però més populisme que la cantarella de la seguretat…

—La dreta té un discurs molt clar pel que fa a la seguretat. Quina posició ha de tenir l’esquerra més enllà de les solucions a llarg termini?
—Realment hi ha un problema tan greu amb la seguretat? Nosaltres pensem que no. Hi ha moltes dades que diuen que la seguretat no és pas un dels problemes principals de la ciutat i algunes altres demostren que és una ciutat força segura. Hi ha un discurs molt alarmista. Valls passa de parlar de seguretat a dir que el suposat efecte crida que ha provocat Colau és la base dels problemes més greus de Barcelona, que són, segons ell, el top manta, la prostitució, les drogues i la violència. Que fàcil que és passar del discurs de la seguretat al discurs absolutament racista!

—Però a la gent li preocupen qüestions com els narcopisos o les darreres violacions a Poble Sec i Horta, per exemple.
—Si hi ha gent que se sent insegura, s’ha d’abordar. Primer des d’una visió global, perquè si no, podem fer moltes mesures pal·liatives. Podem posar molta més policia, però al final allò que impedeix que hi hagi seguretat és la igualtat social. Hem de tendir a fer que la policia sigui obsoleta. A mesura que s’ataca la desigualtat social, es fa més innecessària, com a mínim des del vessant repressiu. Pel que fa a les agressions per raó de gènere, l’ajuntament ha començat a aplicar mesures en aquest sentit, però, si mirem les dades, veiem que la majoria d’agressions es cometen a l’entorn privat. Això no es fa visible i s’instrumentalitza per a justificar la presència de més policia. Jo no crec que aquesta ciutat tingui un problema de manca de cossos policials. Jo treballo al Raval i veig un policia cada cent metres…

—Una altra qüestió d’actualitat és la unió dels tramvies. Per què l’heu acceptada si la gestió de les parts que ja estan construïdes continuarà essent privada?
—No és cert que s’hagi aprovat la unió del tramvia. S’ha aprovat d’instar l’ATM que la unió del tramvia es faci amb gestió pública i, alhora, que no generi un benefici més gran a les empreses privades que gestionen els dos altres trams. La qüestió és que en el moment que acabin les concessions d’aquests trams, es recuperin i passin a ser de titularitat i gestió pública. Però l’ajuntament no té majoria dins l’ATM, que és qui té capacitat de gestionar-ho. La té la Generalitat.

—L’altre gran tema sobre mobilitat a Barcelona és el conflicte entre taxis i VTC. La CUP ha tancat files amb el sector del taxi per a defensar els interessos dels treballadors, però molts treballadors de VTC es quedaran sense feina. Com ho valoreu?
—Que s’hagin quedat sense feina és culpa d’Uber i Cabify, que generen formes de treball extremadament precàries. Això mostra quina és la dinàmica del mercat de treball: cada vegada més desregulació i menys condicions laborals amb l’excusa que, com pitjors condicions laborals es donin, més feina es podrà generar. Al final, la gent serà pobre tot i tenir feina. És el model de Glovo, Deliberoo i Airbnb, també, tota la farsa de l’economia col·laborativa que només condueix a la precarització. I una cosa que ho demostra: en el sector del taxi han estat els sindicats i, per tant, els taxistes, qui han negociat. En el cas d’Uber i Cabify, ha estat la patronal.

—Heu parlat de l’habitatge com un dels grans problemes de la ciutat. Com s’ha de solucionar?
—La política de l’ajuntament ha de preveure, necessàriament, l’expropiació, sense indemnització, dels pisos buits, els grans tenidors i els fons voltor per a garantir que siguin habitatges de lloguer social gestionats per l’administració pública. Aquests lloguers no haurien de ser superiors al 20% dels ingressos de la família.

—Colau ha aprovat mesures com l’obligació de destinar el 30% dels pisos nous a l’habitatge protegit. A la CUP us sembla insuficient. Realment és possible aplicar mesures més profundes?
—Segur que no es poden fer si no hi ha una voluntat clara de confrontar els poders fàctics i desobeir la legislació. Aquesta mesura és pal·liativa, no qüestiona la gestió del sector privat. És pensada des de l’òptica de la propietat, no des de l’òptica del lloguer. La majoria de la població viu de lloguer i és on hi ha més escassetat d’habitatge públic… I una altra cosa: quines mesures es prendran per a garantir que el sector privat no trobarà mil maneres per a esquivar aquestes obligacions?

—Sou membre de Genera, una organització que treballa pels drets de les prostitutes. Com s’explica que un partit feminista i anticapitalista no defensi l’abolició de la prostitució?
—La prostitució és una institució capitalista i patriarcal, però també ho és el matrimoni, el treball assalariat i, segurament, tot. Entenem que és una estratègia legítima de supervivència en un sistema econòmic que genera pobresa, especialment en clau femenina. Per tant, s’ha de deixar de criminalitzar per a no vulnerar els drets de les dones que l’exerceixen. També se l’ha de diferenciar del tràfic amb finalitats de prostitució forçada.

—Però la demanda és alta. Només amb prostitució voluntària es pot abastir?
—També hi ha explotació en moltes altres indústries. Ningú no s’atreviria a dir que el problema de l’explotació en la indústria tèxtil és que hi ha demanda de roba. És un argument que només es fa servir amb la prostitució i va en la lògica de qüestionar constantment les decisions de les dones. Com més garantia dels drets de les dones que exerceixen la prostitució, més capacitat de control i de lluita contra les màfies. La penalització fa que l’activitat esdevingui clandestina.

—Models abolicionistes com el suec no volen penalitzar les prostitutes, sinó els clients. No seria una alternativa?
—Tots els estudis que s’han fet demostren que criminalitzar el client és criminalitzar indirectament les dones, en la mesura que no deixen d’exercir la prostitució, sinó que l’exerceixen en condicions més dolentes. A Suècia han augmentat les agressions i el tràfic de dones continua. La prostitució s’exerceix en llocs allunyats, com vaixells fora de la costa, on ningú no pot rescatar-les. El nostre model tampoc no és el d’Holanda ni el d’Alemanya, que són fets des de l’òptica empresarial. A Alemanya tenen un carnet de puta, que és una cosa completament estigmatitzadora! Nosaltres volem garantir drets que no hi són perquè no participen en el mercat laboral. Per exemple, necessites un contracte laboral perquè et lloguin un pis. I elles no en tenen.

—Per últim, com encareu el desafiament d’encapçalar aquesta llista, tenint en compte que les propostes de la CUP a Barcelona moltes vegades han estat polèmiques? Recordo notícies com la proposta de retirar l’estàtua de Colom o d’expropiar la catedral…
—No tinc gaire por en aquest sentit perquè a la CUP mai no prenem les decisions sols, la responsabilitat és col·lectiva. Crec que hi ha hagut una voluntat força clara d’estigmatitzar-nos. Aquesta idea de presentar la gent de la CUP com a bojos… Però si us hi pareu a pensar: què no hem aprovat a Colau que hagi fet anar tan malament les coses? Se li ha aprovat una pròrroga pressupostària, el tram, la qüestió de la funerària municipal, el pla del 30% d’habitatge… El relat mediàtic s’ha basat a dir que amb nosaltres no es pot parlar de res, però gràcies a nosaltres s’han aprovat la majoria de decisions determinants d’aquesta legislatura.