‘Tenien prevista una represàlia quan Abdeslam fos detingut’

Andrés Ortiz (@andresOrtMoy) és un periodista sevillà expert en gihadisme. Justament avui tornava a Europa des de Nova Delhi i el seu avió ha aterrat a l’aeroport de Zaventem, a Brussel·len, encara no deu minuts després de l’explosió de les bombes. ‘L’avió ha aterrat en una pista allunyada de l’edifici i hem estat una hora i mitja dins l’aparell, fins que no han vingut els bombers i ens han fet sortir. Hem deixat totes les pertinences a l’avió. No sabíem gran cosa. De fet, hem sabut que hi havia hagut un atemptat per les trucades de familiars.’ Tot seguit els han traslladats a un hangar amb centenars de passatgers més, on era encara a les 14.30. Autor del llibre ‘#YIHAD. Cómo el Estado Islámico ha conquistado Internet y los medios de comunicación‘ (Editorial UOC), Ortiz parla en condició de testimoni i d’expert.

—En quin moment heu sabut que hi havia hagut un atemptat gihadista?
—Tot i que hem aterrat a l’aeroport poc després de la primera bomba, no ho hem sabut fins poc després, per les trucades que alguns passatgers han fet amb familiars, com jo mateix. La situació és molt confusa i angoixant, no ens han informat gens, hem seguit les indicacions dels bombers i del personal de l’aeroport. Tot el que sé, que és poc, és a través d’internet, de trucades i d’entrevistes informals a operaris. Aquí hi ha unes mil cinc-centes persones confinades i no ens podem moure. De fet, han repartit una mica de menjar, però no prou per a tothom. Esperem que aviat ens diguin què podem fer i on anar.

—A més de testimoni accidental, sou un expert en gihadisme. Com interpreteu aquest atemptat?
—Cal distingir dos escenaris. D’una banda, la Daesh [Estat Islàmic] viu un important retrocés en la batalla a Síria i a l’Irac. Però, en part, precisament per això l’activitat terrorista d’aquest grup a Occident es fa més visible, en un intent de demostrar la seva força. Els interessa fer accions com més cridaneres millor, ni que siguin esporàdiques i, en aquest cas, novament, al cor d’Europa. Crec sincerament que s’ha d’interpretar d’aquesta manera.

—Es pot interpretar com una reacció per la detenció fa quatre dies de Salah Abdeslam?
—La policia belga ja va dir que Abdeslam tenia infrastructura per a fer atemptats imminents. Més aviat em decanto a pensar que els terroristes que han atemptat avui tenien una mena de represàlia prevista per quan hi hagués la detenció. Tinc poques dades, però m’atreveixo a dir que efectivament hi ha una connexió. A més, Brussel·les és un símbol d’Europa i un espai on el salafisme té i ha tingut presència. Per una altra banda, Bèlgica ha demostrat poca efectivitat en diversos aspectes vinculats a la lluita contra el terrorisme i en la integració de la immigració. Per exemple, és un dels països amb un índex més alt de delinqüència en fills d’immigrants de tercera generació. La captura llarga i inicialment fallida d’Abdeslam va deixar Bèlgica retratada i va donar imatge de desorientació. Costa d’explicar que, després dels atemptats de París, tota la ciutat, capital europea, restés literalment paralitzada durant dies.

—Què cal fer, doncs, per protegir-se d’aquests atemptats?
—Bé, la protecció absoluta no existeix. Per molts esforços que fem és impossible una protecció al 100% perquè parlem d’un terrorisme diferent i d’uns terroristes que tenen la voluntat i la iniciativa d’atemptar i fins i tot d’immolar-se. En aquest sentit, és certament molt difícil. Però a banda de millorar les mesures de seguretat, la lluita més efectiva és la preventiva. Bombardar Síria no és la solució, o almenys no pot ser l’única. Ja ha quedat clar que el model aplicat a l’Irac no ha funcionat, ara cal dedicar més esforços en educació, prevenció i polítiques de conciliació, tant a Occident com als països en conflicte. Oferir una bona educació i desenvolupar unes bones polítiques de conciliació per trencar els seus sistemes de captació val molts diners. Vol dir formar professors i tota mena de professionals aquí i allà i és lent. Però ho hem de fer.

—Al vostre llibre parleu precisament de les polítiques de captació i temptació que fa Estat Islàmic per internet. És a internet, la batalla important quant a prevenció?
—No pot ser l’única batalla, però efectivament és decisiva. I en cap cas no parlo de limitar la llibertat a internet, sinó d’educar i de fer polítiques perquè ningú no pugui sentir la temptació d’afegir-se a l’Estat Islàmic quan s’hi entra en contacte per internet. Cal oferir una vida millor que no la de ser membre d’Estat Islàmic a tothom que s’hi pugui sentir temptat. Cal desmitificar l’Estat Islàmic, perdre’n la por i, alhora, educar les nostres societats perquè ningú no pugui tenir aquesta temptació. A banda, jo estic convençut que Estat Islàmic com el tenim entès ara desapareixerà, segurament més aviat que no ens pensem, perquè és més dèbil que no vol fer creure, però sí que cal tenir en compte que han establert un cert patró inquietant. Han sabut utilitzar tecnologies molt econòmiques i senzilles per a captar terroristes i per a finançar-se a través del tràfic d’armes, petroli o obres d’art. Jo mateix he comprovat que és perillosament fàcil d’entrar en contacte amb l’Estat Islàmic. Jo ho he fet per internet. Per tant, cal formar mestres i joves i evitar d’excloure ningú.

—Com és de fàcil entrar en contacte amb l’Estat Islàmic?
—Hi ha captadors que s’hi dediquen. Jo vaig entrar en contacte amb un, el vaig buscar, per a la meva recerca, i va ser relativament fàcil. També hi ha els rastrejadors, que són els que es posen en contacte amb les víctimes, al revés del meu cas. Hi ha el cas conegut d’una periodista francesa que es va fer passar per una dona musulmana a les xarxes socials i publicava missatges en què deia que se sentia molt sola i maltractada per la societat on vivia. Es van posar en contacte amb ella immediatament. Tenen objectius clars per a la captació i els funciona. Novament, cal evitar que ningú s’hi pugui sentir temptat.