Mònica Bonell: “Entre tots podem capgirar les xifres del català”

Mònica Bonell Tuset (Canillo, Andorra, 1971) és ministra de Cultura, Joventut i Esports del govern d’Andorra. En poc menys d’un any al càrrec ha estat capaç d’impulsar i assolir un ampli consens sobre la llei de llengua pròpia i oficial, la llei sobre el català més ambiciosa de tots els Països Catalans, que va ser aprovada ahir amb el suport de tots els grups parlamentaris llevat de la ultradreta. Parlem amb Bonell pocs minuts després de la votació històrica al Consell General.

—Què representa i quina importància té aquesta nova llei?
—En primer lloc, hem actualitzat una llei que ja tenia vint-i-cinc anys. En aquell moment, després de l’aprovació de la constitució del 1993, es va fer un esforç per fer d’aquesta llei una eina de cohesió, d’integració, signe de la nostra identitat i de la nostra sobirania. I aquestes particularitats i objectius, en la llei que hem votat avui, continuen perfectament vigents. En aquell moment ni es parlava de xarxes socials, ni es parlava de comerç en línia ni de digitalització, i, per tant, s’havia d’actualitzar. També s’ha avançat en els drets de totes les persones amb discapacitat a l’hora de reconèixer la llengua de signes catalana i del dret que també tenen de poder aprendre i relacionar-se en aquesta llengua. I això s’ha reconegut.

—Una de les mesures més destacades és vincular la residència a la llengua.
—L’actual govern tenia un compromís polític de buscar la manera d’associar les autoritzacions de residència que es donen a Andorra amb els coneixements de la llengua, perquè els estudis sociolingüístics han posat de manifest que es perd l’ús social del català i hi passa per sobre una altra llengua, que és el castellà. Tenim la particularitat que som un país d’acollida, que gràcies a les persones que han vingut a treballar a Andorra el país és el que és. I convivim amb el francès i amb el castellà. Però la nostra llengua oficial i pròpia és el català, i per això s’han pres certes mesures, per associar-lo a aquestes renovacions.

—Com, concretament?
—Als qui vinguin a Andorra a partir de l’any 2025, si s’hi estan menys d’un any o només hi passen la temporada d’hivern o vénen a treballar uns quants mesos, no se’ls exigiran aquests coneixements de la llengua. Però si volen renovar aquest permís de residència, doncs aquest primer any hauran de fer un curs de trenta hores, i a partir del 2026 ja els demanarem un A1, que és homologable als altres títols que també es donen a Catalunya, les Balears o el País Valencià.

—Considereu que aquesta nova llei farà créixer l’ús del català?
—L’objectiu és aquest. Un aspecte important és que la responsabilitat no serà exclusiva del Departament de Política Lingüística, sinó que és compartida amb la resta d’institucions, com el Consell General o els nostres comuns. Hauran de fer els seus plans lingüístics i vetllar perquè en les activitats que organitzen, o en què tenen competència, es compleixin els usos lingüístics. I jo crec que aquí entre tots sí que podem arribar a capgirar les xifres. Gràcies a aquesta llei també es crearan dos òrgans: un serà més tècnic, per a elaborar aquelles estratègies o plans d’actuació que s’hagin de fer per a tot el territori; i l’altre, més polític, i hi participaran representants de totes les institucions i del teixit econòmic i social d’Andorra.

—I com se sabrà si n’hi ha prou?
—Es podrà anar valorant. Cada any s’haurà de portar un informe al ple parlament, i després, cada tres anys, es renovarà el pla d’actuació que fa el Consell Nacional per la Llengua. Ens permetrà d’anar veient si això que hem aplicat amb aquesta llei s’ha de modificar o no. Però jo crec que sí que anem en la línia d’aquest treball. Avui també hem enviat un missatge tranquil·litzador a tothom qui vulgui vindre a viure i a treballar a Andorra, que en cap cas aquesta eina no vol ser una barrera per a impedir que la gent vingui. Al contrari, volem que sigui una eina que faciliti que entre tots ens comuniquem millor; integradora i de cohesió. Això és el que busquem.

—Per a la renovació es demanarà un A1 o A2, molt bàsic. N’hi haurà prou?
—De moment, nosaltres creiem que sí. És el que deia abans, que aquests organismes que es crearan per llei són els que hauran d’avaluar i valorar si aquest nivell és suficient o no. Nosaltres pensem que sí. Veient com es fa en uns altres països europeus, creiem que és correcte. Pretenem que la gent no ho vegi com una barrera, sinó al contrari; que ho vegi com una oportunitat d’integrar-se millor a Andorra.

—Sembla que els efectes ja es van notar amb l’anunci que s’impulsaria la llei…
—Hem triplicat el nombre d’inscrits, tant dels cursos virtuals com dels presencials, a més de tots els qui van als centres de català a fer autoaprenentatge, on troben un professor que els pot ajudar en les consultes. Totes aquestes dades s’han triplicat. Són persones que ja viuen i treballen a Andorra, i que no es trobaran afectades per la norma. Però crec que també és important que s’interessin per l’aprenentatge del català, perquè la norma els afectarà si treballen de cara al públic, perquè hauran de conèixer un mínim de vocabulari en català i fer la salutació en català, que és el que demanem.

—Quantes persones aprendran català amb el canvi legislatiu?
—Nosaltres vam calcular, quan vam entrar el projecte de llei –que era sobre els qui tenen les autoritzacions de residència i treball–, que podria ser d’unes 10.000 o 15.000 persones. Parlem de permisos que s’hauran de renovar el 2026.

—Una altra novetat és el règim de sancions. Amb la llei anterior no se’n va posar cap. Què es farà ara?
—La llei vigent fins ara tenia un procediment sancionador, però s’havia d’actualitzar, perquè les tarifes eren en pessetes: de 120 pessetes a 3.000, i és cert que no se n’havia posat cap. Sí que s’havien fet amonestacions per escrit. La voluntat política durant aquests anys no ha estat sancionar pels incompliments de la norma lingüística, però creiem que l’incompliment d’aquesta norma és important i, per tant, s’ha de complir aquest règim sancionador. La particularitat és que si aquella infracció que s’ha comès es pot esmenar –un rètol que s’ha trobat que és escrit en una llengua que no és el català, un menú d’una carta, totes aquestes qüestions que es poden esmenar– i l’establiment ho fa, es podrà exonerar, i no se sancionarà. Jo crec que aquí ja expressem la voluntat del govern, que el fet que les sancions siguin elevades no és amb voluntat recaptatòria, sinó amb voluntat d’advertir que hi ha aquestes sancions, que s’han de complir les normes, que és important que les compleixin. Perquè efectivament la primera vegada no passarà res; la segona hi haurà una sanció; i si hi ha molta reincidència amb faltes greus, si durant tres anys reincideixes en una falta greu, com pot ser el rètol en una llengua que no és el català, aleshores, doncs sí, la sanció més alta és la de 60.000 euros.

—Han aparegut veus en contra, com alguns youtubers o el partit Andorra Endavant. Creieu que hi pot haver una politització de la llengua?
—Nosaltres creiem que no hi hauria de ser. Ens sembla que aquestes normatives lingüístiques també hi són, en altres països europeus. I creiem que no hauria d’haver-hi aquesta politització sobre la llengua. El compliment de les obligacions es demanarà a partir de l’any 2029, perquè aleshores la normativa de renovació del permís de residència al cap d’un any d’haver entrat a Andorra afectarà tots els permisos de residència que hi hagi en aquell moment i també tots els autònoms. I els youtubers tenen aquest tipus de residència i treball.

—Per oferta cultural, com ara cinema, literatura o teatre, hi haurà alguna mena de coordinació amb la resta dels Països Catalans?
—Nosaltres treballem conjuntament i tenim un conveni de col·laboració en el marc de la Fundació Ramon Llull. Per exemple, la nostra companyia de teatre hi treballa conjuntament. De fet, enguany vam presentar al Teatre Nacional, a Barcelona, una obra coproduïda a Andorra amb actors andorrans i hi ha col·laboracions específiques en la Fundació Ramon Llull. Continuarem col·laborant en aquest marc. I també tenim les residències Faber, on hi ha una coordinació amb artistes que vénen de fora, i hi ha residències Faber per Catalunya i Andorra.

—Com valoreu les polítiques contra la llengua a les Illes o al País Valencià?
—Al final les competències les tenim a Andorra. Els governs d’aquestes autonomies hi són perquè han estat escollits democràticament per la gent que els ha votat. Nosaltres, des d’Andorra, tampoc no podem anar més enllà. Hauria d’expressar que hem de respectar les decisions que prenen. Però, és clar, com a andorrans, ens toca protegir la nostra llengua, que així ens ho diu la constitució.