21.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 22.10.2021 - 00:51
La periodista, traductora i activista kurdo-catalana Amina Hussein va ser rebuda dimecres per la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, poc abans no s’aprovés a la cambra una resolució de reconeixement de l’existència de l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria sustentada en el confederalisme democràtic com a subjecte polític. El gest del parlament ha originat una campanya d’agraïment a les xarxes amb l’etiqueta #GràciesCatalunya. Hussein, que ha descrit i denunciat en uns quants articles i reportatges a VilaWeb la situació del Kurdistan occidental i la complicitat d’occident amb els atacs de Turquia, explica la importància del pronunciament del parlament i l’agraïment de la gent de Rojava i el poble kurd. La resolució, impulsada per ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem, també fa una crida a bastir una xarxa de solidaritat com la de Catalunya i Bòsnia de principi dels noranta. En aquesta entrevista, Hussein també reivindica l’exemple que pot ser per a tot el món la revolució feminista de Rojava.
—És la primera resolució de reconeixement d’un parlament?
—Sí, és la primera resolució oficial d’un parlament a tot el món. Fins i tot arriba abans que l’administració autònoma del Kurdistan de l’Irac.
—Com va sorgir la iniciativa?
—Una delegació de membres del parlament, en què hi havia Ruben Wagensberg i Eulàlia Reguant, de membres del CIEMEN i de l’Ajuntament de Barcelona, entre més gent, van anar a la major part dels camps dels desplaçats a la zona. Van veure quina és la situació de la regió i la problemàtica de l’aigua, perquè Turquia controla el riu Eufrates i la zona pateix una sequera. Van començar-hi projectes, però volien que fos d’una manera oficial. Per això van presentar aquesta resolució al parlament el 19 de juliol. Aquesta data té un significat simbòlic per a Rojava. Potser va ser una casualitat, però és el dia que va començar la revolució el 2012.
—Quin impacte ha tingut allà aquest reconeixement del parlament?
—Ha impactat de manera molt positiva. Turquia va amenaçar d’atacar la zona la setmana passada, i això arriba enmig d’una situació de por, de caos. Perquè quan Turquia diu que ataca, la gent entra en un estat de pànic. El reconeixement els ha donat una esperança perquè es faci pressió al congrés espanyol o fins i tot a Europa, per a poder pressionar també el govern de Turquia o denunciar tots els crims que l’exèrcit turc comet.
—L’etiqueta #GràciesCatalunya es comparteix molt.
—Sí, els la vaig enviar escrita en català per publicar-la perquè és una cosa nova i és important per a tota la gent de Rojava i per a tots els kurds del món, perquè és el primer pas d’aquestes característiques, el primer reconeixement internacional, i no sabien com agrair-ho al poble català i a les autoritats. Hem començat aquesta campanya de #GràciesCatalunya per mostrar el nostre agraïment i ser com un poble agermanat. Per dir que no tan sols tenim amics a les muntanyes sinó que també ho és el poble català.
—Vau descriure, en un article a VilaWeb, com els atacs turcs i la pandèmia feien que la situació fos molt difícil.
—Les xifres d’infectats i morts pugen cada dia a la regió. Fa poc, tot Rojava era en un confinament total. I parlem d’una zona en setge. També tenen el problema de l’aigua, i la higiene és un primer pas per a afrontar la pandèmia. La situació és una mica complicada, i hi ha les amenaces de Turquia. D’ençà del reconeixement del parlament, tothom somriu en els grups de WhatsApp que tenim de periodistes i activistes. La gent està contenta i mostra agraïment cap al poble de Catalunya. M’agradaria donar les gràcies a totes les autoritats, perquè no tan sols és un reconeixement d’una administració, sinó a tots els sacrificis dels i les joves kurds que van lluitar i van morir contra l’Estat Islàmic i contra l’exèrcit turc per construir aquesta administració, perquè sigui un model democràtic i un referent per a una revolució feminista al món.
—Què pot aprendre Catalunya d’aquest model de confederalisme democràtic?
—Ho va dir el diputat Francesc de Dalmases. Rojava i l’Administració Autònoma van ser un mur per a frenar els atacs i el terrorisme de l’Estat Islàmic, no solament perquè no arribés a Europa, sinó enlloc del món. Se’n pot aprendre molt, de Rojava, perquè és el primer lloc del món en què s’aplica el sistema de copresidència. Les dones són a tot arreu, començant per les assemblees de barri fins a arribar al govern de la regió, i això es pot copiar no tan sols aquí sinó a molts llocs del món. La revolució feminista i el rol que té la dona a Rojava són un exemple.
—La resolució insta el govern a formar una taula de diverses administracions, entitats i societat civil per a impulsar una xarxa de solidaritat.
—No sé fins a quin punt les autoritats catalanes tenen la competència de començar projectes de solidaritat. Molta gent ho necessita. Per exemple, hi ha estudiants que acaben els estudis, en volen fer de superiors i no tenen l’oportunitat d’anar a Damasc o a cap lloc més del món. No sé si es pot ajudar en l’àmbit educatiu o fer projectes per a solucionar la qüestió de l’aigua, perquè es pot aprendre molt de les últimes tecnologies que tenim aquí. No es tracta d’enviar-hi diners sinó d’ajudar a solucionar els problemes, sobretot el de l’aigua, que és el més greu.
—Hi voleu afegir alguna cosa més?
—Si no fos per tota la sang dels màrtirs, de tothom que es va morir en la lluita, ni ahir, ni avui, ni demà no podríem parlar d’una administració, no podríem parlar de Rojava, i espero que això sigui un pas per a un reconeixement de més comunitats. També que sigui una esperança per a tots els pobles oprimits del món que tinguin amics com el poble català. Gràcies a VilaWeb, també, per haver-me brindat aquesta oportunitat per a donar les gràcies personalment al poble i les autoritats catalanes.
