Amadeu Corbera: ‘Som al clímax de la crisi ecològica. O la resolem, o potser no tendrem una segona oportunitat’

El president del Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), Amadeu Corbera, alerta en aquesta entrevista que les Illes són al clímax de la crisi ecològica i qualifica la situació d’emergència social. Corbera no escatima crítiques als governs de progrés per les polítiques ‘poc valentes’ en matèria turística, ambiental i d’urbanisme. El GOB proposa la desturistització del model econòmic i social de les Illes. I avisa: ‘Els mallorquins no podem viure a Mallorca. La crisi de l’habitatge és de primer ordre i va relacionada amb aquest model econòmic i turístic depredador dels recursos naturals. Si no actuam, potser no hi haurà una segona oportunitat.’

Corbera acusa els partits polítics de l’esquerra de seguir el mateix model que ja van aplicar Jaume Matas i Maria Antònia Munar. És especialment crític amb el Consell de Mallorca, presidit per Miquel Ensenyat, de Més. ‘Totes les mesures que ha pres el consell en qüestió de Territori són per a afavorir la turistització de l’illa.’ Per contra, rescata algunes iniciatives aprovades al parlament, com ara la llei de canvi climàtic, el decret de posidònia i la llei de residus. I aplaudeix l’actitud combativa de l’Ajuntament de Palma amb les Fontanelles. Però les seves paraules destil·len un suspès evident.

La història del GOB, nascut l’any 1973, és la de les grans victòries de l’ecologisme. Les principals són els rescats d’espais naturals emblemàtics de l’illa de Mallorca, com ara la Dragonera i Cabrera, objectiu dels especuladors urbanístics durant el postfranquisme. Però per a Corbera, la gran conquesta de l’entitat, que té tres mil socis, ha estat estendre ‘una consciència ecologista que no existeix enlloc més del sud d’Europa’. Una agenda, la del medi ambient, ben present avui a escala global i als Països Catalans: ‘Seria hora d’asseure’ns totes les entitats ecologistes que tenim problemes semblants, com ara la depredació de la costa o el monocultiu turístic‘, convida.

—Comencem per la cosa més recent. El Suprem ha donat la raó a la promotora que vol construir un centre comercial a les Fontanelles. Hi ha marge per a evitar-ho?
—El cas de les Fontanelles és molt complex. Neix d’una decisió política clarament equivocada presa per Catalina Cirer (PP) quan era en funcions a l’Ajuntament de Palma. Va concedir el permís quan ja havien passat les eleccions. A partir d’aquí, hi ha hagut tot un seguit de recursos, anul·lacions i caducitat de llicències. A la zona s’han fet obres i s’ha fet malbé la zona humida, però no s’hi ha urbanitzat. Ara mateix hi ha dues sentències de dos tribunals diferents i hi ha una lluita entre la promotora, molt poderosa econòmicament, i un front format per Cort, petit comerç i diversos partits polítics. Confiem que encara podrem revertir la situació i salvar les Fontanelles. Això és una batalla a llarg termini.

—I si finalment s’acaba fent aquest centre comercial? Quin impacte tindria?
—Seria un desastre. Òbviament, per al petit comerç seria catastròfic, per la saturació que hi ha en aquell tram de la platja de Palma; i l’autopista també ho seria. A més, donaria més força als qui volen fer el segon cinturó de Campos a Llucmajor. Des del punt de vista ambiental, encara seria més catastròfic. Tot i ser una zona humida envoltada d’una autopista i devora la platja de Palma, és riquíssima en biodiversitat. És obvi que seria una catàstrofe des del punt de vista ecològic. I seria també un fracàs polític de l’esquerra d’aquest país, que s’omple la boca d’ecologisme i sobiranisme però que quan ha tingut l’ocasió no ho ha frenat. Fa vint anys que s’arrossega, aquesta lluita. No podem permetre que això passi i farem tant com puguem per a evitar-ho.

—Aproveu o suspeneu el govern de progrés en matèria urbanística i mediambiental?
—Hi ha tres nivells d’anàlisi. Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Govern de les Illes Balears. La valoració és desigual. Amb l’ajuntament hem mantingut un cert diàleg. S’han fet avenços i és cert que ha tingut una actitud molt combativa en contra de les Fontanelles. També s’ha oposat al segon cinturó. Han pres mesures relativament valentes, com la prohibició del lloguer turístic a pisos, encara que no ho han fet a habitatges unifamiliars. Són mesures que han arribat tard, com la suspensió de llicències a hotels al centre de Palma, que s’han duplicat els darrers dos anys.

—I l’actuació del govern?
—Estam relativament contents amb la Conselleria de Medi Ambient, amb avenços importants com la llei de residus i la llei de canvi climàtic, que són dues fites molt importants, pioneres a Europa. O el decret de posidònia, que arriba tard però és positiu. Per a nosaltres, són lleis de sobirania del parlament des d’un punt de vista ecologista i sobiranista. Hi hem col·laborat i les hem d’aplaudir. No podem dir igual de la Conselleria de Turisme. Va mancar valentia al començament de la legislatura per a regular el nombre de places turístiques. No ho van voler fer i quan van aprovar el sostre, ja havien augmentat de 200.000. I a qui no podem aprovar de cap manera és al Consell de Mallorca, perquè ha continuat el model de Jaume Matas, Maria Antònia Munar i Maria Salom.

—Perquè feis una crítica tan ferotge al Consell de Mallorca?
—El model territorial del Consell de Mallorca aquesta legislatura ha consistit a fer més autopistes, més carreteres i més grans projectes. No s’ha solucionat el problema de la construcció. No s’ha fet cap moratòria. No s’ha reformat el pla territorial. S’ha afavorit el lloguer turístic, estenent-lo a tot Mallorca. I tot això, mentre s’omplen la boca de sostenibilitat. Són paraules buides perquè totes les mesures que ha pres el Consell en qüestió de territori han estat per a afavorir la turistització de l’illa. Tot allò que ha fet ha implicat un creixement de la pressió turística, l’especulació i la destrucció del territori. El Consell de Mallorca, presidit per un ecosobiranista (Miquel Ensenyat), ha estat tan nefast en matèria urbanística i de territori com ho va ser en època d’Unió Mallorquina i Maria Antònia Munar (2003-2007). Han tingut la mateixa actitud depredadora i destructiva. Només podem salvar l’Agència en Defensa del Territori, que vigila l’urbanisme il·legal. A la consellera Garrido (PSIB-PSOE) la recordarem com un dels consellers més negres de la història del nostre país.

—Voleu dir que l’esquerra mallorquina té el mateix model turístic i ambiental que el PP?
—En general, hem vist que l’esquerra mallorquina no té un model alternatiu a la dreta quant a monocultiu turístic. Hi ha matisos, però l’aposta és la mateixa. A l’hora d’executar, el model és el mateix.

—El GOB opta per la desturistització. Què implica aquest concepte?
—A Mallorca tot s’ha abocat al monocultiu turístic. Els mallorquins som un element d’attrezzo, un element de folklore en aquesta explotació turística. Això té unes repercussions socials evidents. Les comunitats es desintegren, els preus pugen i els habitatges són impossibles. Els mallorquins som expulsats de ca nostra. A Eivissa la situació encara és més greu i a Menorca van cap aquí. El model de transport és nefast i, a més, es permet la construcció en sòl rústic. Això fa que molts turistes es desplacin en cotxes de lloguer. L’esquerra no ha pensat la manera de combatre-ho. Hem substituït els comerços pels souvenirs. I el pla de l’esquerra ha estat el ‘Better in winter’.

—Voleu dir la desestacionalització? En sou contraris?
—La idea teòrica de disminuir el turisme a l’estiu i incrementar-lo a l’hivern i repartir-lo era bona, en el seu moment. Però ara ens trobem amb més turistes que mai a l’estiu i molts més turistes que mai cada hivern. Per tant, nosaltres optam per la desturistització en l’economia, en les relacions socials i en el medi ambient, perquè això també afecta els espais naturals. Optam per recuperar Mallorca.

—La societat fa seu aquest relat? El turisme és la principal font d’ingressos de les Illes.
—Tothom a Mallorca té una sensació que s’ha arribat al límit. Quan no pots caminar per Palma a l’estiu, i és literal, quan arriben vuit creuers que representen 20.000 persones, més tots els turistes que ja hi són, més tots els residents… Quan la gent veu això, o que no pot llogar una casa, o que la treuen de ca seva perquè l’han de convertir en un apartament turístic, aleshores es comença a plantejar si no ens hem passat. Per tant, crec que sí que comença a haver-hi una reacció contra aquest model que ja no ens serveix. Fa vint anys, les Balears eren capdavanteres en renda per capita. Ara hi ha més turistes que mai, els sous són més baixos que mai i la renda per capita és més baixa que mai. Ens comporta més costos que no pas beneficis, aquest model turístic.

—I com es pot revertir aquest model?
—Nosaltres reclamam que es posin límits. No diem que tanquin l’aeroport perquè és un doi, però sí que es limiti l’entrada d’avions. Per exemple.

—Però el govern té competències per a fer això?
—No és el nostre problema. El govern ho pot fer o no, però la nostra feina com a entitat civil és demanar solucions i la feina de les entitats polítiques és trobar aquestes solucions.

—I què us han dit els responsables polítics quan heu fet aquestes reclamacions?
—Que això depèn de Madrid. Però és que no és el nostre problema. Si han negociat traspassos de competències, que trobin solucions polítiques també en aquests problemes. Demanam als polítics que exerceixin com a sobiranistes, si ho són de veres, que reclamin aquestes competències o que impulsin tot allò que calgui.

—Parlàveu de la poca valentia dels polítics. El batlle de Palma és investigat per la regulació del lloguer turístic
—I li donam suport, òbviament. Esperam que aquesta querella, que respon a interessos corporativistes, no vagi enlloc. Hem vist com una de les persones més bel·ligerants contra aquesta mesura serà el candidat del PI a l’ajuntament. Hi ha una pinça política i financera contra decisions valentes que tenen el suport de la societat civil.

—Hi ha qui us acusa de desmobilitzar l’electorat d’esquerres abans de les eleccions.
—Al GOB no l’interessa un govern anti-ambient, un govern racista, masclista ni anticatalanista. Perquè som persones i, com a entitat ecologista, també som feministes, antiracistes i progressistes i som solidaris amb la lluita per la llengua i els drets humans. No ens interessa que hi hagi un govern d’extrema dreta a les Illes Balears. Perquè ja sabem què és. Jo vaig tenir dos judicis el darrer pic que vam tenir un govern d’extrema dreta. Ara bé, tampoc no ens pertoca a nosaltres mobilitzar els votants o desmobilitzar-los. Nosaltres, com a entitat ecologista de referència de les Illes, volem posar damunt la taula els problemes que hi ha hagut. El Pacte no tan sols no els ha volgut abordar, sinó que, a més, s’ha tancat en banda. No hi ha hagut cap diàleg franc. Quan toca criticar, criticam, i si hem d’aplaudir, també ho fem. Per desgràcia, aquesta legislatura ha tocat més la primera. Tant de bo tinguem una segona legislatura per a millorar.

—Quina és la carpeta no resolta més urgent que teniu damunt la taula?
—N’hi ha moltes. La situació ara mateix és desesperant. Som al clímax de la crisi ecològica, a les Illes. I tot això, en un context de canvi climàtic que ens supera i que durà problemes ecològics, socials i econòmics la pròxima dècada. Les Illes Balears som l’epicentre europeu d’aquesta crisi aguda del capitalisme envers el medi ambient. S’hi donen totes les circumstàncies. A la resta d’Europa no són tan visibles. Hi ha un problema d’habitatge gravíssim que expulsa la població autòctona. Els mallorquins no poden viure a Mallorca, els joves no poden emancipar-se. La crisi de l’habitatge és de primer ordre i va relacionada amb aquest model econòmic i turístic depredador dels recursos naturals. Hi ha una demanda urbanística creixent, una manca de legislació i una incapacitat manifesta d’una esquerra autonomista. La part bona és que hi ha una consciència creixent a la societat. Aquesta crisi, o la resolem a favor nostre o potser no tendrem una segona oportunitat.

—Quina és la gran conquesta aconseguida pel GOB i quina encara ha d’arribar?
—En tenim moltes. Hem salvat la Dragonera, Cabrera, el Trenc i l’Albufera, que són espais emblemàtics. Però, per ventura, la gran conquesta del GOB ha estat estendre una consciència ecologista a les Illes que, probablement, no existeix enlloc més del sud d’Europa.

—A la Costa Brava hi ha una preocupació creixent en la conservació del territori. Teniu relació amb les associacions ecologistes empordaneses?
—Molt puntual i a títol individual. Ens reunim amb gent de Barcelona per la qüestió dels creuers, i també amb gent de Venècia per parlar dels problemes sobre l’habitatge. Per ventura, seria hora d’asseure’ns totes les entitats ecologistes que tenim problemàtiques semblants als Països Catalans, com ara la depredació de la costa o el monocultiu turístic. Seure plegats i mirar de cercar una estratègia comuna.

—Quina opinió us mereix el Fridays For Future, el moviment promogut per la jove activista sueca Greta Thunberg, que proposa vagues estudiantils globals contra el canvi climàtic?
—Només pot créixer. Com a GOB, hi serem ajudant, impulsant i fent-lo créixer en la mesura de les nostres possibilitats.