Alfred Rodríguez Picó: “A la Mediterrània som en una situació francament dolenta”

“Un Nadal de primavera”, “Un Nadal d’hemisferi sud”, “Un Nadal a la platja” són alguns dels titulars que hem anat veient aquests dies en relació amb la pujada extraordinària de les temperatures. Però en algunes altres parts del món els titulars se’ls ha enduts el fred, com al Canadà, els Estats Units o el Japó, on s’han registrat temperatures extremadament baixes i grans temporals de vent i de neu.

La influència de l’escalfament planetari en la pujada mitjana de les temperatures i en el registre, cada vegada més freqüent, de fenòmens extrems és innegable, però de les causes detallades de cada situació només en poden parlar els experts. Per això entrevistem un dels meteoròlegs més valorats del país, Alfred Rodríguez Picó, que va treballar durant anys a TV3 i BTV, entre més mitjans, i ara dirigeix l’empresa de prediccions meteorològiques Taiko Meteorologia. De fet, remarca la importància que siguin els experts els qui parlin sobre l’emergència climàtica, i no pas els polítics. Sobre l’escalfament planetari diu que cal un canvi de mentalitat immediat –institucional i individual– per frenar-lo, si més no.

—La mitjana del dia de Nadal a l’Observatori Fabra va ser de 18,95 °C. És només un exemple de les altes temperatures registrades aquests dies arreu del país. Com ho hem d’interpretar?
—És una repetició de la mateixa jugada que s’ha reproduït tot l’any. A partir del maig les entrades d’aire calent no han cessat. Va ser el maig més calorós des que hi ha dades. El juny, juliol, agost, setembre i octubre han estat el primer, segon o tercer mesos més calorosos des que hi ha dades. El novembre, el mes més calorós… Ha estat un any extraordinàriament càlid i molt sec. Aquesta massa d’aire calent que ens afecta ara i que es reproduirà a partir del dia 30 és reflex d’aquesta atmosfera trasbalsada. No ens afecta només a nosaltres; també França, Alemanya, països mediterranis…

—Per què passa? 
—Hi ha diverses hipòtesis. Els científics insisteixen que la invasió d’aire fred tan forta que hi ha hagut aquests dies als Estats Units, el Canadà i el Japó és perquè hi ha una circulació amb meandres, com si fos una “S” horitzontal que volta tot l’hemisferi nord, en què hi ha invasions d’aire molt càlid i invasions d’aire molt fred. Alguns científics insinuen que aquesta circulació amb meandres pot ser fruit, paradoxalment, de l’escalfament del planeta perquè a l’Àrtic, al voltant del pol, hi ha una massa d’aire molt càlida que fa desplaçar les masses d’aire fred cap al sud. I aquestes masses originen grans fredorades i nevades que, alhora, generen invasions d’aire càlid a les parts davanteres. Hi ha una distribució d’aire calent i fred, calent i fred, calent i fred, tot al llarg de l’hemisferi nord. Una situació anòmala que pot estar vinculada a l’escalfament del planeta.

—Dieu “pot”. Hi ha més elements que hi poden influir?
—Hi ha un fet molt important que és innegable: sempre hi ha hagut situacions extraordinàries, però quan aquestes situacions extraordinàries són encara més extraordinàries, amb rècords, i es fan més freqüents, això sí que s’ha de vincular directament a l’escalfament del planeta. D’aquí al 2030 els fenòmens extrems seran més freqüents i més extrems: calors, calorades, sequeres, inundacions, fenòmens violents, onades de fred locals… Fenòmens extrems sempre n’hi ha hagut: la gran nevada del 1962, els Nadals suaus de principi de segle. Però ara s’han batut rècords i quan els rècords van succeint cada vegada més sovint és que passa alguna cosa. Això no vol dir que l’any que ve per Nadal no pugui fer molt de fred. Aquest estiu la mitjana de temperatura ha estat superior a la del 2003, que va ser terrible. Això de “Aquest serà l’estiu més fresc dels anys vinents” no es pot dir, perquè hi pot haver estius frescos i amb tempestes. Però cada vegada seran més freqüents les entrades d’aire càlid, fins i tot fora de les èpoques estivals.

—Això vol dir que no necessàriament ens hem d’acostumar a Nadals càlids, que poden ser completament variables? 
—Les situacions extremes augmenten. Malgrat les fredorades, la línia de la temperatura és ascendent. Les dels Estats Units han durat com a màxim cinc dies i curiosament el 30, el 31 i el primer de gener les zones afectades per l’onada freda tindran temperatures extraordinàriament altes, hi haurà una massa d’aire molt càlida. La temperatura mitjana del planeta continua pujant, però això no impedeix que hi hagi dies amb una gran invasió freda, com va passar el 2021, que va ser un any càlid, amb el Filomena. Si ve una gran fredorada a Catalunya no voldrà dir que l’escalfament del planeta no existeixi. Són fets locals i aïllats, que s’han de mirar a escala planetària.

—D’això que ha passat als Estats Units se n’ha dit “cicló bomba”, amb un fred extrem i mig centenar de víctimes. 
—És un nom mediàtic. El dia de demà no deixa de ser una pel·lícula exagerada, però basada en allò que s’anomena l’efecte àrtic, que és el que alguns científics insinuen que pot passar a causa de l’escalfament del planeta. Que hi hagi entrades d’aire molt fred cap als Estats Units o el continent europeu que causi, no allò que es veu a la pel·lícula, però sí aquest fred. Com que l’Àrtic perd gel, l’aigua freda va a parar a l’Atlàntic Nord, que baixa la temperatura i frena un mecanisme que regula la temperatura a Europa: el corrent del Golf de Mèxic, un corrent d’aigua tèbia que va fins a les costes d’Europa. Si l’aigua de l’Atlàntic Nord es refredés, aturaria el corrent del golf i causaria entrades d’aire fred molt fortes a Europa. Això que ha passat als Estats Units pot ser-ne un indici? Alguns científics ho insinuen, però no hi ha res segur…

—Aquests canvis extrems que comentàveu, aquesta imprevisibilitat, com ens pot afectar? Més enllà de passar fred o calor, es farà molt complicada la gestió dels recursos.
—Per una part, desequilibra l’atmosfera. Les plantes i els animals van atabalats, no saben en quina època viuen. Els arbrers fruiters necessiten un mínim d’hores de fred per a donar fruits i enguany no es compleixen. El novembre van tornar a brotar les vinyes perquè van desorientades. Surten insectes el mig del desembre, que això no s’ha de veure… Per una altra banda, els humans no ens podem habituar a aquests canvis extrems. Ara estalviem energia, hi ha menys consum perquè no fa fred, però hi ha un desequilibri. L’ecosistema no pot viure en situacions de temperatures tan altes a ple hivern, amb una sequera que fa que els embassaments de les conques internes de Catalunya hagin baixat fins al 31%.

—Cimera del clima rere cimera del clima, sembla que no s’avança.
—Perquè aquesta situació es reverteixi o, si més no, no s’agreugi, ens hem de treure la son de les orelles. Fa vint anys Al Gore deia, sobre el canvi climàtic, “prou de parlar, cal actuar”. I continuem igual. S’han fet i es fan coses, però moltes menys que no s’haurien d’haver fet. Només s’hi posen pegats. Si fas una enquesta, pràcticament tothom diu que s’ha de lluitar contra el canvi climàtic, però quan concretes les mesures la gent posa el crit al cel: “No pagaré un peatge per entrar a la ciutat”, per exemple. Cal un canvi de mentalitat i mesures com ara millorar el transport públic. La Generalitat vol fer pàrquings més grans a les estacions de tren perquè s’hi pugui deixar el cotxe i agafar el transport públic.

—Molta gent lamenta que tot se centri en les accions individuals, i no pas en la contaminació que produeixen les grans empreses. 
—És un peix que es mossega la cua. No podem continuar així, hem de fer esforços i canviar el xip tots. Estem molt ben acostumats, i si es tracta de reduir aquesta comoditat no ens agrada tant…

—Parlàveu de reversibilitat. Fins a quin punt seran reversibles algunes situacions?
—Nosaltres hem fet un recull de més de mil informes sobre el canvi climàtic. El 98% apunten en la mateixa direcció: hi ha un escalfament del planeta, s’ha d’actuar i s’ha de revertir. I es pot revertir. El 0,2% diuen que no hi ha escalfament del planeta –pensem que pel mig hi ha empreses amb interessos. La bona notícia és que creiem que es pot frenar l’escalfament i fins i tot començar a disminuir la temperatura. Això sí, a llarg termini. Es pot actuar si més no per frenar-ho, que aquest grau i mig d’augment de la temperatura –a la Mediterrània estem per sobre– no creixi. Si s’actua correctament pot anar baixant, però no parlem de dos o tres anys, sinó a llarg termini.

—Som en una zona del planeta especialment delicada… 
—Som en una situació francament dolenta. La Mediterrània té aquestes invasions d’aire saharià; mai no havíem tingut tanta pols en suspensió sahariana des que hi ha dades. La nostra geografia i el nostre paisatge canvien. Els arbres de clima fred ja no podran viure, la vinya podrà conrear-se al Pirineu, a Catalunya apareixen insectes tropicals que no havien existit mai… Les plantes i els animals s’habituen a temperatures molt suaus, però si el febrer vingués una onada siberiana com la del 1956 el dany seria molt gran perquè tot l’ecosistema s’habitua a temperatures suaus. I, malgrat que enguany amb prou feines ha plogut, el 2018 vam tenir rècord de pluges torrencials. Barcelona va tenir l’any més plujós de la història des del segle XIX. La torrencialitat de les precipitacions a Catalunya s’intensificarà i haurem d’adequar les infrastructures per a aquests aiguats tan intensos, com els d’enguany a València o a les Illes Balears.

—Per acabar, us demanem una petita previsió: com serà el temps aquest Cap d’Any? 
—El 31 i l’1 seran dos dies de primavera, amb temperatures molt suaus. Moltes zones es trobaran afectades per aquestes masses d’aire calent que vénen del nord de l’Àfrica. Si en algun racó hi ha boira l’ambient serà fred i humit localment, però el 90% del país tindrà temperatures exageradament elevades. A França ja alerten que serà el Cap d’Any més càlid de la història. També a gran part de l’Europa occidental i central. Però a partir del 2 veurem canvis.