Àlex Arenas: ‘Abans de deu dies hi haurà un col·lapse sanitari’

El físic Àlex Arenas forma part d’un grup d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha desenvolupat un model matemàtic per a fer prediccions del risc de nous casos de contagi per coronavirus 2019. Tots els resultats s’actualitzen diàriament en aquesta web. Els governs català i valencià aprofiten aquests coneixements i ja han consultat Arenas per saber quines mesures de control cal adoptar. Té una visió de la situació molt crítica i contundent. Va d’acord amb els resultats que han aconseguit i que, per exemple, alerten que el sistema sanitari es pot col·lapsat d’ací a pocs dies.

—Una projecció vostra diu que es pot arribar a una saturació de l’UCI a tot l’estat espanyol d’ací a deu dies.
—Que a hores d’ara no hi hagi una restricció total de la mobilitat es traduirà immediatament en el col·lapse sanitari. I ja comença a passar, per això el govern es va preparant. Amb la situació actual, segur que abans de deu dies hi haurà el col·lapse sanitari. A més, a moltes províncies, com que no totes tenen el focus en el mateix estat d’evolució, això passarà molt abans. Quan dic molt abans, poden ser dos o tres dies abans, o fins i tot cinc.

—Quina és la que està més malament?
—Segons els nostres càlculs, la primera província serà la Rioja. Pel tipus de concentració que tenen de l’epidèmia i pel nombre de llits disponibles.

—I en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes?
—No us en puc donar amb gaire precisió la data exacta del col·lapse, però si fa no fa entre vuit dies i dotze.

—Què pot significar la saturació del sistema sanitari?
—El problema d’aquesta epidèmia és que el nombre d’afectats serà molt voluminós i, per tant, també ho serà el nombre de pacients que necessitaran intervencions i cures intensives. Llavors, què passa? El nostre sistema sanitari té una capacitat ben dimensionada en un període normal. Quan desbordes el sistema sanitari, passa que d’avui per demà et trobes a l’Àfrica. Vull dir que ets al mig de la selva i qualsevol cosa que et pugui passar –que no tot ha d’anar relacionat amb el Covid-19 perquè hi pot haver accidents o atacs de cor, per exemple– no es pot atendre. Perquè no hi ha servei. No ho entenem, perquè tota la vida quan ens ha passat alguna cosa hem anat a l’hospital i hi havia un metge que tard o d’hora ens ajudava. Doncs imagineu-vos que això no hi és. Això és el col·lapse del sistema sanitari. Deixar d’existir la possibilitat de donar aquest servei.

—I què caldrà fer?
—Tot. Habilitar tants espais sanitaris com sigui possible. Però pensem que no necessitem tan sols hospitals i llits, també bombones d’oxigen, respiradors, fàrmacs… I personal mèdic! Que són persones com la resta de la humanitat i més exposats que la resta de ciutadans perquè treballen en llocs on hi ha més risc d’infecció. Una disminució del 25% del nostre personal mèdic afectaria la sanitat d’una manera brutal. Per tant, la catàstrofe s’ha d’evitar mirant de guanyar temps a l’epidèmia, fent restricció de mobilitat absoluta, tret de serveis fonamentals. Així, amb aquest temps, ens podem preparar per a aquest xoc contra el sostre que tindrem tant sí com no, però més endavant i una mica més preparats. Deixem que els metges fabriquin les armes, com aquests retrovirals que es van provant, i pensem una mica en l’estratègia del punt de vista dels físics i els matemàtics, sobre què hem de fer com a societat per a guanyar temps a aquesta epidèmia.

—I la primera recepta que doneu: aconseguir la mobilitat zero. Per què és tan important?
—Si no s’atura la mobilitat, passa que el nombre de contactes, que és l’únic factor en què nosaltres podem intervenir com a societat contra aquest virus, continua essent gran. Penseu que bàsicament l’únic mecanisme que té el virus per a propagar-se és el contacte d’humà a humà. Això vol dir que si nosaltres no restringim el nombre de contactes al mínim, que és quatre o per sota de quatre, és a dir, l’entorn de la llar, el nivell d’infeccions continuarà pujant. Cada vegada que surts a treballar perquè en tens la necessitat, ja que no han ordenat el tancament de totes les empreses, a la feina interactues amb més gent. I allà hi pot haver algú infectat en un estat asimptomàtic, és a dir, que pot anar fent la seva vida sense problemes i contagiant els seus companys fins que no li apareguin els símptomes al cap de catorze dies. Mentre continuï aquesta propagació fantasma, la infecció creixerà. És clar, en aquest panorama que dibuixo, pensem en la quantitat de gent que agafa el metro cada matí a Barcelona.

—Així ens aboquem al desastre.
—Sí. La no-restricció de la mobilitat és el gran error. El problema és que els governs han comès uns quants errors de fa un temps i que ens han dut a una situació més crítica que no hauríem d’estar. Hem tingut responsables de Sanitat constantment a la televisió rebaixant l’impacte d’aquesta malaltia, posant la malaltia al nivell d’una simple grip, dient que la millor cosa que podem fer és rentar-nos les mans i que no cal portar màscares… Tot això són errors i una comunicació molt desinformativa cap a la societat que ha generat la situació actual. Si els polítics ens haguessin escoltat abans, perquè això ho hem dit molt abans, no seríem on som; haguessin fet un confinament de fa setmanes, estaríem en una posició molt més bona per a enfrontar-nos al que ens espera i, des de la rereguarda, continuar treballant en línies mèdiques per a tenir les armes que contrarestin aquest virus.

—Per què creieu que no s’ha aïllat Madrid?
—No sóc polític, però puc pensar en milers d’interessos i sobretot, en el desconeixement científic absolut de què representava Madrid en el seu moment i de no haver-lo aïllat. La ineptitud política ha estat brillant.

—El govern català apel·la a la solidaritat per rebaixar la mobilitat. Pot fer res més més per aconseguir-la?
—Jo vaig veure el decret que es va enviar a Madrid, que bàsicament es basa en les indicacions que hem fet els experts que hem estat consultats. Però tot això fa quatre dies, no és que el govern català s’hagi despertat gaire més aviat. Ara, sí que és cert que ens ha fet cas estricte sobre les mesures necessàries que s’havien de prendre. I apel·la a la solidaritat perquè no té més mecanismes per a reduir la mobilitat si abans no ho aprova el govern espanyol.

—Ara mateix la projecció de letalitat és pitjor que la d’Itàlia?
—Ara mateix, molt pitjor que la d’Itàlia, sí.

—D’ençà que s’ha decretat l’estat d’alarma, el risc de contagi s’ha reduït?
—És molt aviat per a veure si s’ha reduït o no. Però la projecció del càlcul amb la reducció de mobilitat que hi ha hagut té un efecte relativament petit. Penseu que reduir la mobilitat d’un 50% no et rebaixa el nombre d’infectats d’un 50%. Te’l rebaixa ben poc. De fet, hem de reduir la mobilitat fins a prop del 100%, com uns serveis mínims, per realment fer un atac substancial a la incidència que tindrà l’epidèmia.