Àlex Alcaide: “Em fa por fer el canvi a un equip masculí. El futbol és molt masclista”

Àlex Alcaide, jugador del CE Europa, no ha pogut celebrar la victòria contra el Pujades tal com hauria volgut. I el resultat era per a emmarcar: 23 a 0. Aquestes darreres hores, ha estat víctima d’una campanya d’assetjament a les xarxes socials pel simple fet de ser un home trans. La seva imatge s’ha viralitzat arran d’un piulet del CE Europa a la mitja part del partit de dissabte, i la publicació va acompanyada de comentaris i imatges ofensives que constitueixen un nou cas d’LGBT-fòbia en l’esport.

Alcaide és un home trans, però al seu DNI encara figura amb el gènere femení. Fins que no hi consti la “M” de masculí, no podrà fer el canvi. Malgrat tot el que ha viscut, Alcaide és un home fort, i deixa ben clar que la burla i els insults no l’afecten. “Per què m’he de fer mal per una gent que no em coneix?”, demana. No obstant això, reconeix que el que ha passat no és gens agradable.

—El partit contra el Pujades ha estat una jornada molt reeixida, però també marcada per un nou episodi LGBT-fòbic. Què ha passat?
—Al final, s’ha complicat perquè la gent parla sense saber. Twitter és així. Amb el resultat del partit, van veure que la crítica seria fàcil. L’Europa ha fet un nou equip per a pujar de categoria. Un equip amb seny, amb cara i ulls. I el problema és que som un equip nou i hem començat en una categoria baixa. Què passa? Doncs que competim amb equips que acaben de començar, i algunes noies no han jugat mai a futbol. És per aquest motiu que el resultat va ser tan exagerat. Malgrat tot, els dos equips vam acabar contents i ens vam donar la mà. I vam felicitar les del Pujades perquè van lluitar fins al final. I això va quedar aquí. Però a les xarxes es veu un resultat i surto a portada. I aquí és quan comença tot.

—L’assetjament ha estat desfermat.
—No és la primera vegada que em trobo amb situacions així. Quan veuen que l’equip comença a perdre, busquen culpables. Sí que és la primera vegada que em trobo amb un cas d’aquesta magnitud. D’obrir Twitter i trobar-m’ho tot. En aquest cas, no em van insultar des de la grada del rival. És més, m’han dit que estan completament en contra del que ha passat.

—I missatges privats, n’heu rebut?
—No, només en la publicació del CE Europa. De fet, em vaig adonar per casualitat quan vaig obrir l’aplicació. Per privat no he rebut res ni ningú m’ha insultat. Al contrari, he rebut moltes mostres de suport.

—Com ho viviu?
—Ja saps que la gent, quan veu algunes coses, farà comentaris, i més tal com estem avui dia. Però, mira, m’han agafat en un moment fort, estic molt bé. M’ho prenc tot d’una manera molt diferent i hàbil. Òbviament, no és agradable. Però el club, les companyes i la família em donen suport. Aleshores, per què m’he de fer mal per una gent que no em coneix?

—Aquesta mena d’actituds són comunes al futbol?
—El futbol genera molt d’odi. Qualsevol cosa que no agrada es comenta i se’n fa un gra massa. Amb els primers equips ja passa. És un esport que mou i genera molts sentiments.

—I en el cas de la transició, és més complicat de fer-la en l’esport?
—Sí. La transició fora del futbol m’ha anat molt bé. No he tingut mai cap problema. M’han respectat, m’han ajudat, m’han donat suport. I no m’he trobat mai que algú em jutgés per ser qui sóc. Amb el futbol, t’exposes i fas la transició en un equip femení, amb els canvis que implica. El cos comença a canviar, i el teu aspecte físic, també. I això, per segons qui, és complicat d’entendre. I hi ha qui no ho entén ni ho entendrà mai, perquè no vol fer l’esforç. Si la gent se sorprèn per jugadors o jugadores que són homosexuals, imagina’t els transsexuals. Hem d’evolucionar.

—Sou un home trans, però jugueu a l’equip femení. Per què?
—Vaig començar a fer la transició fa tres anys i mig. Va arribar la covid, vaig estar un parell d’anys sense jugar al cent per cent, i ara hi he tornat. Al final, tot és per un canvi del DNI. Vaig canviar el nom, però em queda pendent de canviar el gènere. És un procés més llarg. Fins que al DNI no hi posa la “M” de masculí, se suposa que continues essent una dona. Per tant, he de continuar jugant amb dones.

—Entenc que deu ser un maldecap, fer el canvi.
—Sí, però ho acabaré fent. Ho tinc clar. Canviar el nom va ser un tràmit ràpid de fer, però després tot va ser molt lent, per tot allò que comporta. Canvi de noms aquí, molts papers que s’han de moure… Fins a quin punt em compensa, tot això? Si quan surto al carrer ja em sento bé. El meu nom ja està canviat i tinc l’aspecte físic que vull.

—Molts usuaris han entès la història completament al revés. S’han pensat que éreu un home que feia la transició al gènere femení i que s’aprofitava de la seva condició física.
—Sí. Sembla que ho sigui pel resultat, però al final, quan entreno amb les companyes sóc un més físicament. I hi ha companyes que em guanyen. Mentre em senti un més a l’equip, no faig mal a ningú.

—En l’esport masculí, sortir de l’armari o fer transicions és un tema tabú. Amb els equips femenins, la situació sembla diferent. Us fa respecte fer el canvi?
—Sí, em fa respecte. És considerat un esport de machos, dels més forts. I el femení és tot el contrari. És un futbol on hi ha molt de respecte i es té en consideració el col·lectiu LGBTI. Per tant, em fa por fer el canvi a un equip masculí. El futbol és molt masclista. Amb les meves companyes estic molt a gust. Són prejudicis, però a Twitter em trobo que el 80% de comentaris són homes fent referència al penis.

—I el sector i les federacions fan prou feina per a preservar els drets del col·lectiu?
—Quan vaig fer el canvi de nom, vaig tenir moltes facilitats. No vaig tenir problemes amb la federació, però tampoc em vaig trobar gaire ajuda. Simplement, t’ho posen fàcil. I això ja és un gran pas. La federació, per exemple, també permet de registrar-te amb el nom amb què més t’identifiquis.

—Alguns jugadors han penjat les botes per l’assetjament sofert. Ho heu considerat?
—Ara mateix, no. M’agafa en un moment molt fort, i crec que això no m’ha d’afectar. Si estic a gust amb mi mateix i amb el meu equip i els rivals, per què ho he de deixar? En el moment que sigui un problema, potser sí que em començarà a afectar. No sóc el primer cas ni el darrer. Hi ha molts nois trans que juguen en equips femenins.

—Acabem. Voleu afegir alguna cosa més?
—Sobretot, destacar el suport de les companyes i el club, que des del primer moment han emprès accions i han blocat uns quants usuaris. Em van trucar per interessar-se com estava.