Aleix Albareda: “L’obra sobre l’ex-bisbe de Solsona s’ha fet tota sola”

La història d’amor de l’ex-bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha captat l’atenció mediàtica durant mesos. Va penjar els hàbits per casar-se pel civil i tenir fills amb Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora de novel·la eròtica. La notícia va ser un escàndol majúscul dins l’Església, i ara es relata amb humor a Lo del bisbe, una obra dirigida per Aleix Albareda que es representa al Tatrau Teatre de Solsona.

L’obra es va estrenar el cap de setmana passat i les funcions continuen aquest cap de setmana i el vinent. Tot i que s’han afegit més sessions de les previstes, set en total, les entrades ja s’han exhaurit. Un èxit absolut que la companyia, Lacetània Teatre, no esperava. En parlem amb el director, que no descarta d’ampliar l’obra per afegir-hi detalls, tot i que veu complicat portar-la a Barcelona perquè és interpretada per artistes amateurs, que tenen altres feines fora del teatre.

—Què us va portar a escriure una obra sobre l’ex-bisbe de Solsona?
—Ho vaig pensar en el moment en què tothom en parlava i ja no sabies què era veritat i què no. Pensava, pobre home! Em va semblar que era molt valent i que allà hi havia una història d’amor potent per a fer una obra. Ho hauria pogut amagar, però ho va fer públic. És el primer bisbe de l’estat que ho ha deixat per una dona. No és pas el primer que ha tingut una història amb alguna senyora o senyor, però no han deixat de ser bisbes. En canvi, ell va preferir deixar-ho, per principis. Qualsevol altra persona, sabent el tsunami que vindria, se n’hauria anat, però ell s’ha quedat en una empresa a quinze quilòmetres.

—Semen Cardona, una empresa que extrau esperma de porcs. Surt a l’obra?
—No, perquè es va escriure a mitjan setembre, quan encara no se sabia això, ni tampoc que la Sílvia estava embarassada. Si fas comptes, van fer Pasqua abans de Rams… Això dóna per a ampliar i fer més exhaustiva i punyent aquesta obra, cosa que no descarto.

—Teníeu molts detalls per a fer sucosa l’obra. Per exemple, es va parlar molt del fet que ella fos autora de novel·la eròtica i satànica.
—Aquesta obra s’ha fet tota sola! Si fa deu anys algú hagués dit que hi havia un bisbe que se n’anava amb una senyora, que aquesta senyora era casada, amb fills, escrivia literatura eròtica, li agradava el satanisme i que ell acabaria treballant extraient semen de porcs… Hauríem dit que no podia ser! Però la realitat supera la ficció, i aquí l’ha superada set pobles.

—El centre de l’obra és l’amor, però també hi apareix el safareig i la crítica a l’Església. De quina manera?
—Del safareig, ens en fotem, d’això de fer llenya de l’arbre caigut, dels “és molt fort” i “és molt gros”. I sobretot ens en fotem d’una part de l’Església. Com que allò que havia fet Xavier Novell no entrava dins els seus cànons, l’única explicació que van trobar és que estava posseït i calia fer-li un exorcisme. Que en ple segle XXI encara estiguem així ho vaig trobar una farsa tan grossa que ho tractem com a tal.

—Realment es va arribar a dir?
—Fonts de capellans ho han explicat, i també la premsa, que ha informat dels xats anònims que tenien els capellans entre ells en què parlaven d’això. Alguns capellans devien pensar com jo, que el deixin en pau i faci el que vulgui, però els més retrògrads el devien voler clavat a la creu.

—Heu tingut cap resposta de Xavier Novell i Sílvia Caballol?
—Sí. No han vist l’obra, però saben de què tracta. Un dels actors treballa amb Xavier Novell a Semen Cardona i li va comentar que havien estat a punt de venir, però que no vindrien perquè no volien treure protagonisme als actors. Tot i que no descartem que ens vingui a fer una visita. També podem fer la funció per a ells dos.

—S’ho han pres bé, però hi havia el perill que no. És una obra sobre la seva vida, però té molts elements de ficció. Com ho heu fet?
—Hi ha moltes coses que són ficció perquè la informació que hem tret és dels mitjans, i alguns de primera línia, com el Herald Tribune, deien si el bisbe estava posseït. Si mitjans així deien aquestes coses, no ens podíem fiar gaire dels altres. Volíem agafar la història general, destacar-ne la valentia i l’amor, el fet que són dues persones que connecten intel·lectualment, però també física. I a partir d’aquí, tota la resta és ficció.

—Xavier Novell va col·laborar en teràpies de conversió per a persones LGBTI, va fer declaracions en contra de l’avortament… Aquests elements també els heu volgut tocar?
—Sí, no era un bisbe estimat. De tot això també en fem crítica, expliquem les coses tal com són.

—Com ho ha viscut Solsona i quin paper pot tenir l’obra per al municipi? Creieu que ha servit per a fer una mena de catarsi?
—La gent s’ho ha pres així, però jo no vaig pensar a escriure una obra com a catarsi col·lectiva. Al poble, la gent més afí a l’Església estava en estat de xoc. Als pobles es parla de les coses, i això era gros, però estaven en un estat catatònic exagerat. No ha matat pas ningú ni s’ha menjat els escolanets… És una història d’amor, deixeu-los estar.