Albert Vilalta: “No em dedico a anar matant els animals expressament”

Viu a Queralbs, al Ripollès, té cinquanta-nou anys i ha fet tota la vida de ramader. Albert Vilalta té un ramat de cent vaques i, per evitar que s’escapessin de la finca on pasturen, hi havia instal·lat un tancat elèctric al voltant, tal com fan tants i tants ramaders.

Però aquesta setmana ha tingut una sorpresa ben desagradable: els Agents Rurals l’han denunciat perquè el cable elèctric del tancat va matar vint-i-cinc gripaus. La sanció és de 5.500 euros. D’aquest import, 3.000 euros corresponen a la infracció de la llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, i els 2.500 euros restants són pels danys i perjudicis –100 euros per cada gripau mort. La multa ha originat la indignació dels pagesos i, de fet, diversos sindicats es van manifestar dijous a Ripoll amb una tractorada.

—Què us va venir al cap quan vau saber que us havien multat?
—Vaig pensar que era una bogeria. Una cosa desmesurada. Mai no m’hauria imaginat que un galàpet pogués tenir aquest valor. No sabia que era una espècie protegida. He viscut tota la vida a pagès. Els galàpets no ens fan cap mal. Els porcs senglars i unes altres espècies, sí. Però no els galàpets. No els tenim cap mena de malícia.

—Pagareu la multa?
—No, de moment hi hem presentat un recurs en contra. Ho ha fet Unió de Pagesos, a través dels seus advocats.

—Què va passar?
—Ara fa un mes, vaig posar a la finca el filat elèctric a tocar de terra perquè les vaques no s’escapessin cap a la carretera. I una nit s’hi van enganxar uns galàpets quan hi havia corrent elèctric. Em van trucar els Agents Rurals per demanar-me que posés el cable més amunt. Jo vaig dir que no ho podia fer perquè, si hi passava un ciclista i s’hi entrebancava, encara seria pitjor. O també hi podia passar algú tot passejant.

—Què vau proposar aleshores?
—Vaig dir als rurals que demanaria al propietari de la finca que, a la nit, aturés el corrent elèctric del tancat, per evitar que s’hi enganxés cap més galàpet. I el va aturar durant tres setmanes. Amb la mala sort que, una nit, se’n va descuidar. I justament aquella nit va ploure. I, al matí, hi havia enganxats cinc galàpets o sis.

—No eren vint-i-cinc?
—Segons em van dir, en van trobar vint-i-cinc en total a més punts, però allà on m’havien avisat, n’hi havia cinc o sis.

—Com es va descobrir? Algú va denunciar-ho a les xarxes?
—Sí, una plataforma ho va denunciar a les xarxes. I van venir els rurals i em van dir que estaven obligats a denunciar-ho. Els vaig dir que havia estat un accident. Que no tenia la intenció de matar cap animal.

—Us molesta que algú us jutgi per això?
—Per salvar un animal, em llevo a mitjanit, si cal! No em dedico a matar animals expressament. L’únic que vaig fer és posar un tancat elèctric perquè les vaques no s’escapessin de la finca i anessin a la carretera. En cinc minuts hi poden arribar i causar un accident. El vaig posar per les vaques. No pels galàpets. M’han arribat a dir que havia posat una trampa mortal! No té res a veure una cosa amb l’altra. Qualsevol cosa que passa, sempre és culpa del pagès. Ja podem plegar, no hi ha més escapatòria. D’aquests tancats elèctrics, n’hi ha pertot arreu. Però, mira, han anat a fixar-se en mi. És com una loteria.

—Aquests dies heu rebut mostres de suport. Us sentiu satisfet?
—Sí, dijous molts pagesos van anar a la tractorada de Ripoll. Tothom ho sentia. Els pagesos sempre som l’ase dels cops i, quan passen coses com aquesta, ens indignem molt.

—I què en penseu del paper de la Generalitat en aquest cas?
—Mira, no sabria com explicar-ho… Anem massa enllà.