12.10.2019 - 21:50
Albert Batet (Tarragona, 1979) és president del grup parlamentari de JxCat. En aquesta entrevista, la primera que fa des que va ser nomenat en el càrrec a proposta de Carles Puigdemont, parla de la resposta a la imminent sentència del Tribunal Suprem, de l’encaix de JxCat, de les eleccions del 10 de novembre i de les actuacions dels Mossos d’Esquadra. L’ex-batlle de Valls és associat del PDECat i membre de la direcció política de la Crida. Té un lema que repeteix: s’han de reforçar les institucions i defensar-les.
—Hi haurà unitat en la resposta institucional a la sentència?
—Sí. Fa temps que s’articula. Que no hi hagués unitat en aquests moments seria imperdonable. Creiem que la sentència hauria de ser absolutòria, perquè no hi ha delicte, i si no és d’aquesta manera, és una sentència que condemna l’1-O, les institucions del nostre país, totes les persones que van anar a votar l’1-O, i també valorarà el nivell de sobirania de les institucions catalanes. Hi ha d’haver una resposta unitària de la presidència de la Generalitat, del govern, del parlament, dels ajuntaments, del Consell per la República, de tots els àmbits de representació de la sobirania catalana. Aquesta resposta ha de tenir tots els elements per a un objectiu, que és reforçar les institucions.
—Això vol dir que no s’han de posar en perill davant un nou 155?
—Sempre hem actuat defensant la sobirania, el parlament i les institucions, amb totes les garanties democràtiques d’un estat modern que respecta els drets i les llibertats. El 155 no depèn de l’acció del Parlament de Catalunya o del govern de la Generalitat. El 155 va dependre, depèn i dependrà de la política espanyola. Prendrà la decisió d’acord amb els seus interessos polítics, com va fer fa dos anys i com veiem que van repetint de manera constant. També aquest temps ha servit per a fer evident que la sentència ha de marcar un punt d’inflexió. S’acaba una etapa en què hi hagut un judici que ha marcat la política a tots els nivells, i ara en comença una altra on el sobiranisme i l’independentisme han d’agafar la iniciativa, en el sentit de defensar les institucions, de reforçar-les i d’actuar en conseqüència.
—Però què vol dir defensar les institucions? El president de la Generalitat ha dit que s’ha de respondre exercint els drets que siguin vulnerats, incloent-hi l’exercici del dret d‘autodeterminació.
—Defensar les institucions vol dir que, davant una sentència que posa en qüestió unes persones com a representants de les institucions en el seu moment, s’han de refermar en els principis bàsics democràtics. Per tant, de manera sobirana, cadascú ho podrà demostrar de la manera que cregui oportuna. Per això hi ha la democràcia, els plens dels ajuntaments, el ple del parlament, un govern de la Generalitat. Els ciutadans, amb el seu vot, donen la representació política a uns representants perquè gestionin els seus compromisos. Hi ha d’haver una resposta ciutadana, que esperem que sigui molt elevada, i la resposta institucional també ha de ser del mateix nivell, però entenent que el marge de les institucions creix i s’amplia amb espais com el Consell per la República.
—El Tribunal Constitucional ja ha notificat que el parlament no es pot pronunciar sobre l’autodeterminació, la monarquia i la independència com a objectiu polític, tret que la mesa del parlament s’exposi a un delicte de desobediència. S’hi ha de tornar a votar l’autodeterminació?
—El Parlament de Catalunya, històricament, ha votat sempre l’autodeterminació. Em sembla que la primera votació va ser l’any 1989. Aquesta legislatura ho ha fet unes quantes vegades. Ho va fer en la legislatura anterior. En un parlament s’ha de poder parlar de tot. Convindria que la sentència també fos un punt d’inflexió per a no judicialitzar més la política, perquè tornéssim a la política allò que no hauria hagut de deixar de ser-hi mai, que és el diàleg i la negociació per a resoldre un conflicte polític entre Catalunya i Espanya al voltant del dret d’autodeterminació. Convindria que apartéssim la justícia per poder trobar aquests marcs.
—Per tant, la mesa ha de tornar a tramitar iniciatives sobre l’autodeterminació.
—Entenc que la mesa, com han dit els seus membres, ha de permetre que el parlament, com a espai de sobirania democràtica, pugui parlar de tot.
—Si hi ha un nou 155, el govern s’hauria d’apartar com ho va fer fa dos anys o hauria d’intentar resistir-hi?
—No hi hauria d’haver cap més 155. Ja se’n van veure els efectes nocius, encara es noten ara. No ens posem la bena abans de la ferida. Nosaltres treballem per fer política i per trobar una solució amb diàleg. Per aplicar un nou 155, haurien d’explicar-ne els motius. De moment, el senat està suspès, no pot prendre cap decisió; la comissió que hauria d’anticipar això està dissolta… Les coses que hauria d’arribar a fer l’estat espanyol segurament són inconstitucionals. Reforçar les institucions vol dir un país unit, una majoria parlamentària forta, una societat i una classe dirigent política cohesionada, un Consell per la República com a espai de llibertat perquè hi desenvolupem sobirania de Catalunya. I sempre amb la màxima unitat possible. La millor resposta també serà la resposta en què tots hi siguem representats.
—En el paper del Consell per la República i del parlament esteu d’acord amb ERC?
—ERC forma part del Consell per la República i treballem en un marc d’unitat. Som en una coalició de govern i tot l’independentisme treballem en un marc d’unitat.
—Dieu que la resposta del carrer ha de ser la desobediència civil. Però què vol dir per a JxCat? És tallar una carretera? Fer una barricada?
—Crec que hem de parlar de resposta cívica i pacífica, com ho han estat sempre. Exemplars com ho van ser l’1-O i el 3-O, com ho han estat els grans moments de país, i respecte al marc d’estat de dret que volem per a Catalunya. Si això no és així, es posarà en evidència que, en contra de la sentència, volem independència perquè necessitem un estat de dret que pugui respondre a les necessitats i voluntat conjuntes de la societat catalana, que superen l’independentisme.
—Per a la CUP, per exemple, la desobediència civil pot incloure tallar carreteres o fer una barricada amb contenidors. Per a JxCat també?
—Nosaltres no tenim una definició de desobediència civil. En tot cas, les accions cíviques, pacífiques, de desobediència que la ciutadania cregui lliurement que ha d’exercir, en un estat democràtic, han de ser respectades. Per tant, aquest és el mínim que hi ha d’haver: respecte a la llibertat de les persones per a expressar-se, a la llibertat de pensament, i sempre en un marc de civisme i de pacifisme.
—Per a JxCat, els set empresonats dels CDR són presos polítics?
—L’experiència què ens diu? Tenim el cas de Tamara Carrasco, que també va ser detinguda per suposat terrorisme, per violència, i era per un whatsapp, i es va veure que després no hi havia res. Quan es detenen persones amb aquesta manca de garanties, com s’ha pogut veure, és evident que són persones que poden ser considerades presos polítics. En aquest cas, no tenim informació sobre què s’ha esdevingut, però si fossin com el cas de Tamara Carrasco, és evident que serien presos polítics, igual com hi ha exiliats polítics. La presumpció d’innocència és essencial en un estat de dret. Ara, si això no és així, doncs no. Però l’experiència que tenim del comportament dels últims temps ens fa pensar que, si es repeteixen els patrons, seria un cas molt similar al de Tamara Carrasco.
—Per definir-vos necessiteu més temps per a tenir més informació sobre les investigacions?
—Definits ja ho estem ara. Si són casos com el de Tamara Carrasco, són presos polítics.
—Ho dieu en condicional.
—Perquè no tenim la informació del secret de sumari ni de les causes. Els diputats de JxCat hem estat des del primer moment a Sabadell, al costat de les famílies, que s’ho passen malament. Hem vist com s’ha actuat de manera no normal en aquest país. Ens recorda altres moments que ja hem viscut. Per tant, respecte a la presumpció d’innocència.
—Aquests set presos mereixen el mateix suport social i institucional que han tingut la resta de presos polítics?
—De moment, s’ha actuat d’aquesta manera.
—JxCat condemna la violència com li demana Pedro Sánchez?
—Condemnem tota la violència, tot el terrorisme. Venim condemnats de casa. Amb els atemptats d’Hipercor, de Miguel Ángel Blanco, d’Ernest Lluch, de Vic, del 17 d’agost. L’independentisme i JxCat sempre hem estat contra el terrorisme. No tenim cap problema a condemnar tota la violència, també la de l’1-O. Per cert, hi ha casos a l’Audiència Provincial on s’investiguen membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola per la seva actuació no correcta l’1-O. Això també ho condemnem.
—La CUP critica que, quan els partits independentistes condemnen la violència, compren un marc mental espanyol que busca dividir l’independentisme…
—Respecto l’opinió, però no hi estic d’acord.
—I que aquest marc també prepara situacions com la de la il·legalització de partits independentistes.
—Que per part de l’estat espanyol hi pugui haver algú que pensi en aquesta estratègia, no ho descartem. Hem vist que són capaços de tot, de qualsevol mena de repressió. Però això no ha de canviar la nostra manera de funcionar i de ser. De la mateixa manera que ens mantenim amb l’1-O i el 21-D, ens mantenim fidels als nostres principis democràtics de la no-violència i del pacifisme.
—Si il·legalitzessin la CUP, que potser és el partit que és més en el punt de mira, hi hauria una resposta unànime de l’independentisme?
—Evidentment. I no us explico en quin punt de mira som, JxCat! El president Puigdemont, el president Torra… És evident que treballem de manera solidària.
—El fet que el govern vulgui aprovar el pressupost ajorna unes possibles eleccions anticipades?
—Teòricament, la legislatura s’acaba el desembre del 2021. No som ni a l’equador. El pressupost és necessari per a donar resposta a les demandes de la ciutadania, i no volem que impliqui cap renúncia des del punt de vista polític de procés. Necessitem un pressupost actualitzat perquè millora el dia a dia de la ciutadania i de la Generalitat.
—El soci prioritari per a aprovar-lo són els comuns?
—Per a nosaltres, és la CUP, en el sentit que hi ha una majoria parlamentària que va facilitar la investidura del president Torra. Ens hauria agradat que hagués facilitat la investidura de Jordi Turull, que a mig ple d’investidura va ser empresonat perquè no fos president. Potser les coses serien diferents en aquests moments si hagués tirat endavant aquella investidura. Prioritzem una majoria, però això no tanca la porta a altres aliances, com per exemple els comuns, que hi han mostrat predisposició. En el debat de política general ja es van aprovar resolucions on s’establia la voluntat d’un pressupost i la necessitat de fer-ho amb els comuns. Podria ser una opció molt factible.
—A canvi, JxCat donarà suport al pressupost d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona?
—Això no em pertoca a mi. Ho hauria de preguntar a Elsa Artadi. Nosaltres treballem pel pressupost al parlament.
—Quin és el millor encaix per a JxCat, el PDECat i la Crida?
—Junts som més forts, junts guanyem. És la suma que representa la força institucional del president Puigdemont, la força social de Jordi Sànchez, la força territorial dels alcaldes convergents que van fer possible l’1-O, conjuntament amb la gent que ve del món social com a independents i diputats, la tradició d’una bona gestió en la salut, la sanitat, dels mitjans públics, de fer país, la voluntat de millorar i tirar endavant projectes innovadors com l’IdentiCAT, etc. Això és molt potent, és molt fort, i va fer que guanyéssim com a primera força independentista a les eleccions del 21-D, les eleccions europees amb més d’un milió de vots, que siguem la força amb més alcaldes a Catalunya, que liderem la presidència de la Generalitat…
—Això és un sol partit que es digui JxCat?
—És la millor eina possible que respon a aquests valors. Ja serà la cinquena vegada que JxCat es presenta a unes eleccions. Ara amb els presos al capdavant, i amb Laura Borràs, i ja és una marca electoral molt consolidada de credibilitat, confiança, solvència, i d’entendre que som els qui no ens rendirem. L’eina, si és d’una manera o una altra, personalment m’importa poc, l’important és el projecte polític.
—Us és indiferent que sigui un sol partit o una coalició entre el PDECat i la Crida?
—Puc tenir la meva opinió personal.
—I no la podeu donar?
—No. La qüestió important és el que som, i que hi siguem tots, i que hi siguem junts. Perquè quan anem junts, guanyem. Es pot ser de tot. Jo era alcalde de CDC, militant del PDECat, diputat de JxCat i membre de la Crida. La sinergia i la simbiosi és possible.
—Quan resoldreu l’encaix definitiu?
—Ara som en un calendari electoral marcat pel 10 de novembre, i centrarem tots els esforços perquè els ciutadans de Catalunya entenguin que el seu vot val, que ens hem de fer respectar a Madrid, que ens han d’escoltar, que ja n’hi ha prou de vulnerar drets i llibertats, de repressió i d’utilitzar la justícia en lloc de la política i el diàleg. Però no volem renunciar a les nostres aspiracions, i això vol dir negociar i entendre que som en un conflicte polític que requereix una solució política. Això vol dir no donar els vots gratis, a canvi de res, ni perquè sigui un vot que no tingui representació a les institucions. A l’Ajuntament de Barcelona hi ha un 9% de vot independentista que no té representació, i si hagués tingut representació, possiblement faria que les majories fossin diferents.
—Si els presos polítics que encapçalen les llistes són inhabilitats amb la sentència, els substituireu per altres candidats?
—Hi ha unes llistes fetes i s’hauran de prendre les mesures pertinents perquè ens puguem presentar a les eleccions. Entenem que hi hauria d’haver absolució. En tenim l’esperança. No ens limitarem nosaltres. Per tant, si no es poden arribar a presentar perquè l’estat espanyol no ho vol i els inhabilita, ells mateixos voldran que siguin representats per Laura Borràs i els membres de la candidatura de JxCat.
—Defensareu, com ERC, una llei d’amnistia al congrés espanyol?
—Hi ha una resolució aprovada al parlament amb unitat en què diem amnistia, però com una solució política al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. L’amnistia va molt lligada a la idea de transició política. Tal com ha aprovat el parlament, entenem i volem que aquesta amnistia estigui vinculada a una negociació de sortida del conflicte polític.
—Però és possible que Sánchez, si torna a ser president espanyol, no vulgui negociar.
—No donarem els nostres vots de franc. Ens farem valdre en la nostra posició: volem una solució a un conflicte polític.
—La predisposició de Sánchez a negociar seria suficient per a donar-li un vot favorable a la investidura?
—Nosaltres estàvem disposats a aprovar un pressupost perquè hi hagués una taula de negociació política amb un relator, i el PSOE va preferir eleccions a diàleg, eleccions a fer política, la repressió a la democràcia. Després hi va haver unes eleccions on vam dir que els nostres vots havien de valdre, i cap vot a canvi de res, i el senyor Pedro Sánchez es va tancar al diàleg amb JxCat. Si no hi ha un mínim de diàleg, i de voluntat d’entendre que és un conflicte polític, és molt difícil.
—S’hauria de tornar a intentar demanar un referèndum pactat al congrés, mitjançant una reforma legislativa o de la constitució espanyola, o això ja és pantalla passada?
—Déu volgués que hi hagués aquesta opció. Seria la millor opció per a aconseguir la independència: un referèndum acordat entre les dues parts on es pugui votar sense cops de porra i sense coacció policial, amb total llibertat. Però si a l’altra part no hi ha predisposició, seria una etapa que ja hem passat.
—La Guàrdia Civil ha dit que ho tornaran a fer.
—El què? No trobar les paperetes? Les urnes? Fracassar a impedir l’1-O?
—Impedir les mobilitzacions que vindran?
—No haurien de fer política. Com els Mossos d’Esquadra, hauria de ser una policia democràtica, cívica, que actua de manera responsable. No veus comandaments fent discursos polítics. Aquest ‘ho tornarem a fer’ de la Guàrdia Civil té molts interrogants que ells mateixos haurien de respondre.
—És coherent que el govern voti al parlament la retirada de la Guàrdia Civil a Catalunya i després vagi a un acte d’aquest cos on es fan discursos com aquest?
—El govern ha d’actuar amb responsabilitat i defensar el cos dels Mossos d’Esquadra. Quan diem que s’han de reforçar les institucions, també vol dir defensar-los, defensar els mitjans de comunicació de Catalunya que sempre estan en qüestió, l’escola catalana i la immersió lingüística. Tot el respecte a l’actuació i la manera de procedir del cos dels Mossos d’Esquadra. Nosaltres no els deixarem mai a l’estacada. Tenen una pressió enorme. L’anterior major és a les portes d’un judici per rebel·lió i sedició, juntament amb el secretari general i el director de la policia, i diferents intendents i Mossos.
—Com valoreu l’actuació dels Mossos en els desnonaments de dijous? Gabriel Rufián diu que el conseller Buch n’ha de donar explicacions.
—Som en un estat de dret, en un estat de separació de poders, en un estat on cada estament té la seva tasca i la seva feina. És evident que hi ha imatges que fan mal, que no són agradables per a ningú, però hi ha unes ordres judicials. Per tant, és com si jo digués: I la consellera Capella, aquestes ordres judicials, com les veu el Departament de Justícia? És evident que no som en aquest marc. Si s’hagués resolt la qüestió dels desnonaments i hi hagués una llei a Madrid que ho hagués resolt, i les lleis aprovades pel parlament no haguessin estat tombades pel TC, potser no ens trobaríem aquí. De vegades mirem la conseqüència, quan el problema té un altre tipus d’arrel. Volem un estat democràtic on aquestes coses no succeeixin o succeeixin amb unes garanties que no són les que hi ha ara.
—Hi haurà mobilitzacions independentistes els pròxims dies amb el suport del govern i el parlament, i potser els Mossos en reprimiran algunes si hi ha ordres judicials. No és paradoxal?
—Això no ho diu ningú en aquests moments.
—Ho hem vist altres vegades.
—No recordo cap mobilització independentista massiva, com l’1-O i el 3-O, com totes les manifestacions de la Diada, on hi hagi hagut unes actuacions…
—N’hi ha hagut d’altres, potser més minoritàries, en què sí que ha passat.
—Potser parleu d’altres coses molt minoritàries que no són, segurament, representatives del conjunt de la força que hi pot haver els pròxims dies. La nostra experiència com a país, adquirida durant aquest temps, de suma de la solidesa de la societat civil, de la força de les nostres institucions i dels nostres representants, dóna un marc de confiança i de treball molt potent. Veiem també com sorgeixen infiltrats i això també fa que hàgim de ser molt prudents a l’hora de posar en dubte segons quines actuacions i quines maneres de fer.
