Alba Castellví: “Hi ha d’haver una hora límit al vespre per a deixar el mòbil fora de l’habitació”

Les famílies han fet tota mena de regals aquestes festes de Nadal. Llibres, jocs, roba, joies, perfums, consoles, videojocs… Però també telèfons mòbils, i sovint a una edat poc recomanada. Els mòbils són la porta d’entrada a les xarxes i això implica uns quants riscs que poden passar desapercebuts. La sociòloga i educadora Alba Castellví fa temps que treballa per conscienciar sobre la qüestió. És conferenciant i té una consulta per a famílies en què explica com educar els fills perquè facin un bon ús dels telèfons mòbils. També és autora d’Educar sense cridar i Educar adolescents (Angle Editorial). L’entrevistem per saber, entre més qüestions, quins riscs impliquen els dispositius, quin paper hi tenen les famílies i com es poden prevenir els problemes, avui que els Reis d’Orient han lliurat els regals.

—Quina és la millor edat per a regalar un telèfon mòbil?
—És la pregunta que es fan tots els pares que s’ho plantegen –n’hi ha que no s’ho plantegen i tiren pel dret i en regalen a set i vuit anys. S’ho pregunten perquè saben que donar un mòbil té conseqüències. La meva resposta sobre quan regalar un telèfon mòbil és mai. En tot cas, el mòbil els l’han de “deixar”, tenint clar que és dels pares, perquè són ells els titulars del contracte i, per tant, els responsables. Ha de quedar ben entès que l’adolescent té un mòbil en préstec i que els pares poden haver de respondre de l’ús que en fa. Per tant, n’han de tenir un cert control. Si em preguntes a quina edat ha de passar això, et diré que en el moment en què pares i fills hagin tingut una conversa sobre els riscs –no em refereixo a la ciberseguretat en especial, que també, sinó més aviat sobre els riscs de l’abús–, sobre com es gestionarà el mal ús en cas que en facin i sobre quines condicions s’hauran de complir per a continuar tenint el telèfon disponible. Si tot això es fa bé, es pot donar a partir del final del primer trimestre de primer d’ESO, seguint recomanacions de la Generalitat. Des del meu punt de vista, si esperem a final d’aquest curs, millor.

—Hi ha molta canalla que en té abans. Són perjudicials, els mòbils?
—Ho poden ser. Per als més joves i per als qui no han decidit a consciència pautes d’ús o no estan advertits dels riscs, i aquí incloc bona part dels qui ja som pares i donem mòbils sense saber fer-ne un ús no perjudicial nosaltres mateixos. En moltes famílies, la presència del mòbil perjudica les relacions, provoca conflictes, allunya parelles. Si els grans no sabem fer-ne un ús raonable, és difícil que puguem ensenyar-ho als més joves.

—Quins són els riscs principals?
—Per l’experiència que tinc treballant amb joves, un dels riscs principals es troba en l’ús acrític de les xarxes socials. En primer lloc, Instagram: és una galeria de la perfecció, on les vides dels altres semblen més interessants, boniques i riques que la pròpia. La comparació amb els cossos i l’estil de vida de persones que s’hi projecten amb imatges molt estudiades porta a seriosos problemes d’autoestima, sobretot en noies joves. Un percentatge alt d’adolescents es comença a sentir malament amb el seu cos a causa de la influència d’aquesta xarxa. En segon lloc, TikTok: la quantitat de temps que hi passa un adolescent pot ser tan abusiva que el distregui de fer altres coses fonamentals a la seva edat: relacionar-se plenament, estudiar i dormir, sobretot. Un altre dels riscs de tenir un mòbil entre mans és l’aïllament físic: molts pares s’adonen que els seus fills no surten de casa. També podem parlar de problemes d’empatia i comunicació oral, i d’impaciència: alguns adolescents diuen que la rapidesa i el contingut tan concentrat dels vídeos de TikTok fan que ja se’ls facin llargs vídeos de tres minuts, i que perdin la capacitat de concentrar-se per seguir el fil d’una pel·lícula. Aquest problema s’afegeix al fet que els continguts estan disposats de manera que “enganxen” –d’acord amb les preferències de l’usuari, etcètera– i quan un adolescent pretén d’estar-s’hi deu minuts per fer una pausa d’estudiar, per exemple, se n’hi acaba estant vint, o seixanta. No ho dic jo, ho expliquen els adolescents amb qui treballo diàriament.

—Són la principal via d’accés a les xarxes socials. Com es pot tenir una vida saludable?
—Tal com dèiem, cal tenir present què comporten les xarxes per estar alerta i evitar-ne els perjudicis. Comporten una gran inversió de temps, perquè són un estímul amb novetats constants, problemes d’inseguretat per comparació, exposició de la privacitat –encara que aquest concepte ha perdut gran part del seu valor els últims deu anys, i en va perdent cada vegada més–, distracció, desconcentrar-se quan es fa una tasca que requereix concentració, com ara estudiar o llegir, pressió social, problemes de control i, en última instància, poden tenir efectes perjudicials com l’anomenada dismòrfia de Snapchat, que porta moltes joves a les clíniques de cirurgia estètica, o la síndrome FOMO, que és la por irracional de perdre’s alguna cosa que passa el nostre entorn digital i que no controlem, o la nomofòbia.

—La clau és evitar de fer-ne un mal ús. Ara bé: com s’aconsegueix?
—En primer lloc, sabent i transmetent molt clarament què és un mal ús. Per tant, els pares ho han d’haver acotat i han d’estar plenament d’acord, tenir criteris clars. En segon lloc, educant l’esperit crític: cal donar un seguit d’informacions sobre com funcionen els mecanismes de recompensa, com estan dissenyats els algoritmes i quins efectes té l’abús de certes aplicacions en la població. Sabent-ho, els adolescents com a mínim estaran preparats per ser conscients a què s’exposen i tindran més eines per a evitar-ho. Aquestes informacions per a educar l’esperit crític, els pares les han de tenir i han de saber com transmetre-les als fills de manera efectiva, i això ho explico amb detall a les meves xerrades sobre el tema per a les famílies.

—Fer-ne un ús abusiu també pot implicar una addicció a la pantalla.
—Per parlar d’addicció s’han de donar un seguit de condicions, per exemple, que l’ús perjudiqui clarament aspectes de la vida sense tenir la capacitat d’evitar-ho, o patint molt per poder-se’n estar. Sense arribar a caure en l’addicció, se’n pot fer un ús clarament perjudicial que s’ha de prevenir, i això és el que treballem professionals com jo cada vegada més. Fins ara els pares podien rebre formació sobre ciberseguretat, però ara cal que es preparin per prevenir l’excés de temps d’ús i l’excés d’influència dels continguts. Es pot prevenir formant-se, com deia abans, i tenint clars els criteris: què és exactament un mal ús, quines mesures cal prendre perquè no n’hi hagi, quins límits cal posar, si s’han d’imposar o pactar, què fer quan es vulnerin (perquè els adolescents els vulneren cada dos per tres, o com a mínim lluiten per ampliar-los). Es pot prevenir educant el sentit crític dels adolescents, ajudant-los a prevenir-se a si mateixos. La majoria és conscient que passa massa temps a les xarxes socials, encara que sovint no ho reconeix davant dels pares perquè això implica obrir la porta a posar límits. Però ho reconeixen, i no se senten còmodes amb això. Els passa que no saben com revertir la situació, diuen que en molts moments de lleure no sabrien què fer si no fossin al mòbil.

—Pel que comenteu, la família hi té un paper clau.
—Són els responsables de les condicions d’ús del mòbil. En una primera etapa n’han de tenir el control, mentre ensenyen a fer servir el mòbil racionalment. En una segona etapa l’han de deixar fer servir lliurement. Entre l’una etapa i l’altra els pares han de fer una tasca d’acompanyament, una feina educativa, que si es fa ben feta, permetrà als adolescents i joves de fer un ús raonable del mòbil i de qualsevol tecnologia que aparegui. Per als pares és complicat, perquè ningú els ha ensenyat a fer servir bé el telèfon i totes les seves possibilitats. És difícil ensenyar una cosa que no has après, i que vas aprenent sobre la marxa cada dia que passa a còpia d’assaig i error. Per sort, els sociòlegs estudiem què passa i els educadors podem ajudar les famílies a fer-ho bé.

—Malgrat tot, hi ha molts joves que tenen problemes. Addiccions a les xarxes socials i mòbil que, fins i tot, es poden convertir en ludopatia. En quin moment s’ha de demanar ajut?
—S’ha de demanar ajut quan s’observi que l’excés de temps d’ús del mòbil causa perjudicis, sempre que a casa no es pugui posar ordre. A la meva consulta, per exemple, vénen famílies on el rendiment acadèmic decau a partir del moment que tenen telèfon mòbil. Ajudant l’adolescent a prendre consciència dels factors que alteren el seu rendiment intel·lectual i controlar-los, es pot revertir la situació.

—Segurament, avui hi ha molts adolescents i infants que han rebut un mòbil per Reis. Podríem donar tres consells bàsics per als pares?
—Primer, cal que quedi clar que el mòbil és dels pares i que el deixen amb unes condicions. Que estiguin escrites i prevegin conseqüències concretes en cas de mal ús. Després, cal preservar espais i moments sense telèfons, com les hores dels àpats en família i els trajectes curts en cotxe. Hi ha d’haver una hora límit al vespre per a deixar el mòbil fora de l’habitació. Finalment, cal que els pares eduquin l’esperit crític per fer un bon ús d’aplicacions i xarxes socials. Cal que busquin consell per a poder-ho fer. Als adults, ningú no ens n’ha ensenyat.

—Hem parlat d’uns quants aspectes negatius del mòbil. En té cap de positiu?
—És clar, començant pel fet de portar una enciclopèdia a la butxaca. Comporta la possibilitat de comunicar-nos amb qualsevol persona del món en qualsevol moment, d’ampliar la nostra xarxa de contactes i coneixements… Després, hi ha la multitud d’eines que conté i sense les quals ens costaria molt més fer coses que abans requerien eines especialitzades, com ara arribar a certs llocs, afinar un instrument, enregistrar imatges i mil més que fem cada dia amb molta facilitat gràcies a aquest aparell tan útil i poderós, per bé i per mal.