Els militants d’ERC decidiran demà qui ha de dirigir el partit en la nova etapa que comença. En aquesta entrevista, la candidata a la secretaria nacional de Nova Esquerra Nacional (NEN), Alba Camps, explica el seu programa, com veu el futur dels pactes amb els socialistes, les aliances polítiques a fer i el diagnòstic de la davallada electoral. Lamenta que, durant la campanya interna, hi hagi hagut poques oportunitats de confrontar els projectes polítics. Després de tot això que ha passat, Camps descarta que NEN pugui arribar a cap acord amb la candidatura d’Oriol Junqueras si hi ha una segona volta, i és molt crítica respecte de la hipòtesi que hi pugui haver una purga després del congrés. També diu que, sigui com sigui, no hi ha risc d’escissió per part de la seva candidatura. Amb aquesta conversa, VilaWeb tanca el cicle d’entrevistes als candidats a la presidència i la secretaria general d’ERC, sense haver estat possible d’entrevistar els de Militància Decidim, que han refusat les peticions d’aquest diari.

—Quina valoració feu del curs de la campanya electoral?
—Crec que hem tingut poques oportunitats de parlar del projecte polític. De fet, hem fet dos debats i en un sí que se n’ha pogut parlar, en part. Quan comença tot aquest procés, l’entenem com un moment necessari per al partit, com una mirada cap endins que feia temps que no es feia i que era important. Per tant, era una oportunitat. A mesura que van sortint candidatures, també ho entenem com una cosa positiva: són idees diferents sobre com ens imaginem el futur. Entenem que forma part d’una base sòlida d’un partit democràtic. Però hi ha hagut qüestions que han embrutat una mica tota aquesta campanya, que ens han impedit de centrar-nos en aquells aspectes que poden interessar més els militants a l’hora de votar.

—Heu dit que fareu caure governs si no es compleixen els acords amb els socialistes. Illa espera negociar el pressupost amb ERC. Si guanyeu, què seria imprescindible per a vosaltres?
—Es va fer una consulta prèvia amb uns acords. La militància d’Esquerra Republicana va votar aquell acord. Hi ha d’haver avenços en algun sentit més enllà de comunicacions públiques, que sempre és el primer pas. Hi ha d’haver mostres palpables, continuades, que es van assolint els objectius.

—Quant al finançament, voleu que es doti l’Agència Tributària de Catalunya dels mitjans materials i humans?
—Passes endavant que ens condueixin als objectius que vam sotmetre a votació i que van obtenir un sí condicionat. Que siguin palpables i que puguem dir: d’acord: es van encaminant al compliment d’aquests acords.

—Per tant, si la proposta de pressupost inclou aquests compromisos els donareu suport o demanareu que abans es compleixi alguna cosa?
—És molt difícil ara de fer aquesta hipòtesi si encara no ha començat aquest procés. Sí que hem avançat que serem implacables a l’hora de fer complir els acords, perquè anar-ne sumant sense compliment no té sentit.

—També heu anunciat que ho consultareu als militants. Abans negociareu amb el PSC? O en quin moment del procés la preveieu?
—Entenc que les consultes han de ser-hi quan hàgim fet una feina. La primera norma dels processos participatius és que quan les persones han de participar tinguin prou informació. Hi ha d’haver una feina prèvia per a exposar i conèixer la proposta. El compromís de Nova Esquerra Nacional és, evidentment, que aquests grans acords o passes que acaben condicionant la posició de l’organització s’han de sotmetre a la militància.

—En el debat de candidats a la secretaria general, vau explicar que havíeu votat contra la investidura de Salvador Illa. Per què no ho havíeu dit fins llavors?
—Els militants d’Esquerra Republicana som crítics, pensem a la nostra manera i creiem que això és font de riquesa del partit. Cadascú fa la seva evolució i les seves deduccions. No ho havia dit fins en aquell moment perquè tampoc no n’havia tingut segurament l’oportunitat explícita. No tinc cap problema a dir-ho i menys si em presento per coliderar en algun sentit algun projecte polític. Entenc que la gent vota segons les posicions, també, que estableixen els diferents espais. Em semblava important de dir-ho, com a Xavier Godàs li va semblar important de dir que havia votat que sí. Al final, és l’exemple perfecte d’això que diem des del principi: que nosaltres representem el total de l’organització. Màxim respecte per aquells militants que van votar que sí i màxim respecte per aquells militants que van votar que no. No ens fa més o menys bons militants.

—I per quins motius vau votar que no?
—Vaig votar que no essent molt conscient de l’enorme esforç i la bona feina que van fer els companys en la negociació. Si es compleix, és un bon acord. Però vaig votar que no perquè jo he estat diputada del parlament i he vist el model de país que té el PSC i, a mi, no m’encaixava. Però sí que és cert que s’havia assolit un acord sense precedents, i que hi havia una balança per a sospesar: és un no, però evidentment em va costar d’arribar-hi, igual que sé que a la gent que va votar que sí li va costar d’arribar-hi. Allò que compartim tots els militants és que no va ser una consulta alegre. A ningú no li agrada investir un president que no és el seu, o una presidenta (tant de bo, algun dia) que no és la seva. És un acte de responsabilitat cap al país. Això, a ERC, ho sabem fer.

—ERC ha aprofitat prou la seva posició decisiva al congrés espanyol?
—Sí, més del que s’ha valorat externament, penso jo. Potser el temps ens donarà la possibilitat de mirar enrere i veure quant s’ha avançat gràcies a ERC i a tot allò que ha liderat. Parlo de l’amnistia, per exemple. Fa molt poc era una qüestió completament impensable i ens deien: no podreu. Els mateixos que s’hi sumen ens deien: no sereu capaços de fer-ho. I la tenim. Hem fet evolucionar les mentalitats de moltíssimes persones i hem fet moure molts partits polítics. Per tant, sí, la feina que s’ha fet ha donat resultats, tot i que el reconeixement que hi ha hagut segurament no coincideix amb la feinada que ha fet ERC.

—Per què creieu que no s’ha reconegut prou?
—Per molts factors. Primer, perquè crec que hi ha hagut un gran exercici de responsabilitat de la nostra organització, que ha passat per davant de la voluntat d’apuntar-se les fites. Hem destinat molts esforços –i és un punt molt positiu i me’n sento orgullosa– a l’antirepressió: a combatre-la, a estudiar com lluitar-hi, molt sovint a porta tancada, i no hi ha hagut el mateix esforç a fer-nos protagonistes de tot això. En canvi, hi ha hagut actors polítics que potser han centrat els esforços a capitalitzar alguns avenços i no tant a crear-los.

—Proposeu d’enfortir l’espai de les esquerres sobiranistes i de fer una conferència l’any vinent. Hi veieu els Comuns i la CUP? I com s’articularia això?
—La ultradreta, el feixisme, avança pertot arreu. Al parlament, no tan sols hem perdut una majoria independentista, sinó també una majoria d’esquerres. Perquè el PSC, amb el model de país que té, no és d’esquerres. Nosaltres no volem creure que hem perdut una majoria social de pensament d’esquerres. No és que les esquerres no hi siguin, sinó que no han anat a votar. I això ens obliga, més enllà del nostre partit polític, com a col·lectiu i espai ideològic, a fer una reflexió sobre quines són les respostes que donem. I ho hem de fer conjuntament. Per combatre aquesta dreta, aquest feixisme, i els vots que hi van, hem de fer una reflexió i un front comú. Allò que ens hi juguem ultrapassa tots els partits polítics. No són cicles polítics, són valors, pilars fonamentals de la societat i, com a tals, els hem d’afrontar de manera més transversal i no partidista.

—Amb vista a les municipals, aquest espai es podria concretar amb candidatures com la de Guanyem Badalona fa anys? Proposeu això?
—Creiem que ERC pot liderar aquest espai, però no tindria cap sentit que digués totes les conseqüències que es derivaran d’aquesta conferència. És lògic que en aquesta conferència hi hagi convidats no tan sols altres partits polítics, sinó la base social col·lectiva, l’activisme, diferents moviments socials. Hem de treballar des d’aquesta òptica de l’esquerra sobiranista i, en tot cas, les propostes han de sortir després d’aquesta conferència. Fixeu-vos que nosaltres preveiem de fer-la el febrer del 2025. És una prioritat màxima reordenar-nos en aquest espai, com més aviat millor.

—Per què hi ha hagut la davallada electoral d’Esquerra?
—Hi ha hagut un procés de gran responsabilitat del nostre partit. Quan governes, s’arriba a posicions o acords a favor del país, i quan governes amb uns altres socis, no passa tot allò que vols i has de negociar. Això és una raó. La segona, per a mi, és molt important: ERC no pot agradar a tothom, no ha de voler-ho. Necessitem una política valenta, amb una comunicació valenta. Que quan ens demanin una cosa, no responguem una mica d’aquí, una mica d’allà… De vegades hem confós la idea de fer gran el partit. En comptes de fer valer els nostres valors, que són els millors i per això militem en un espai, hem intentat desfigurar-los per veure si els compraven agents diversos a qui no arribàvem d’entrada. Això ha portat a una Esquerra Republicana poc recognoscible. Per això, una de les nostres propostes, com a Nova Esquerra Nacional, és tenir posicions molt més clares, sobretot amb coherència política, i avançarem moltíssim. En poso un exemple. No ens podem definir com un partit ecologista i verd i alhora defensar uns jocs olímpics d’hivern. Segurament és contradictori. N’hi ha més. El Hard Rock, la B-40, l’aeroport del Prat. Són posicions que, com a partit, havíem d’haver definit molt més clarament de bon començament. Per això fem la proposta de separar partit i govern, perquè és important que el partit no es difumini darrere posicions institucionals diferents.

—ERC ha perdut credibilitat, també, en la defensa de la independència?
—El procés de reflexió s’ha de fer de manera més oberta, no exclusivament com a partit, sinó com a moviment. La gent que volia la República Catalana el 2017, hi continua essent, però se n’ha desconnectat tota la força. Parlo dels moviments socials que van impulsar tot aquest procés. Recordem que ERC, des del començament, té com a objectiu l’alliberament nacional –és fundacional–, però la resta d’actors polítics es van moure. És un moviment que va de baix cap amunt, molt cívic, comunitari, que fa moure els espais polítics. Hi havia una connexió entre activisme, societat civil i partits. Cal recuperar-la. De manera similar a la Conferència Nacional d’Esquerres, hi ha d’haver una conferència en clau nacional i de país.

—Es diu que els membres de Nova Esquerra Nacional sou roviristes. Personalment, us sentiu afí a Marta Rovira?
—És la primera dona secretària general, ha estat al capdavant durant moments molt durs, no ha omès mai responsabilitats, sempre ha posat el partit al davant i és un referent, com ho són tantes altres persones que ens han precedit. Hem fet una campanya explicant la importància del fil roig, de tot aquest coneixement acumulat, aquesta experiència durant quasi cent anys d’història. De referents en tinc molts. Això no vol dir que siguem roviristes. És una etiqueta que ens han col·locat, que a mi no em molesta. Ho diuen com si fos una cosa dolenta. No ho és. Per mi, és un referent i, si acabo essent secretària general d’aquest partit, serà tot un orgull continuar la feina que ha fet ella.

—ERC ha gestionat bé el cas dels cartells dels germans Maragall fins ara?
—Em situo dues o tres pantalles enrere. La major part de l’organització, jo i molta altra gent, ens en vam assabentar pels mitjans, igual que tothom. És un fet que ens ha produït molt desgast i molta vergonya. Però això no ens defineix com a organització, perquè ningú no va decidir que això passés. En un àmbit ampli no es va decidir. No ens representa i ens avergonyeix. Necessitem que hi hagi la resolució de la comissió de garanties com més aviat millor, perquè ens hem de refer d’aquesta situació. No ens identifica ni parla de qui som. Formo part de l’executiva actual com a secretària. He demanat disculpes a la militància. Des del primer moment, i a tothom. No ho sabia, però fins i tot, com que era tan greu la situació, pensava que, per omissió… El que no entenc és que hi hagi hagut omissió de responsabilitats de persones tan rellevants i amb tanta responsabilitat en aquest cas. A mi em demanen explicacions, però a la vegada demano explicacions al president del partit de llavors, que s’ha desvinculat completament de tot això, i és profundament injust per a l’organització.

—Foc Nou diu que tots els qui éreu a l’executiva heu d’assumir responsabilitats i no aspirar a tornar-hi a ser.
—Si allò no es va decidir en cap espai, ni ho coneixíem, ni teníem possibilitat de conèixer-ho… Ho dic: demano disculpes. No sé com ho hauria pogut saber. Si es continuen prenent decisions a porta tancada, és impossible que puguem treballar de manera col·lectiva. Per això, un dels punts del nostre programa és la traçabilitat de les decisions. Si puc seguir on s’ha pres qualsevol decisió –comunicativa, de nomenament de càrrecs, de posicions– ningú no podrà ometre les responsabilitats, com passa ara. No pot ser.

—Hi ha candidatures que diuen que les campanyes sense logotip s’han de deixar de fer. En el programa, proposeu que les campanyes “d’activisme” segueixin un codi ètic. Sou partidaris, per tant, que es continuïn fent, amb aquesta traçabilitat?
—Som partidaris de la màxima transparència i honestedat. El límit ha de ser que tothom pugui sentir-se orgullós de la campanya que es fa. Hi ha hagut campanyes sense logotip que han estat importantíssimes per al nostre país. Perquè m’han fet sentir orgullosa, apel·len a valors republicans, a la nostra lluita i ens ajuden a avançar. Em refereixo a campanyes com el “Free Junqueras”. Ara, ha de ser una cosa transparent, que l’organització conegui.

—D’algunes altres accions, com els bitllets de Laura Borràs o els mariatxis, què n’opineu?
—Que no s’havien d’haver produït. No tenen cap sentit polític. La clau, penso jo, és quin sentit té. Beneficia en algun sentit el país, fa avançar? És igual pel que fa als pactes, eh? Han de tenir sentit o per al país o per al partit. Algú ha de poder entendre per què es prenen aquestes decisions i, en funció d’això, són més legítimes o menys.

—Per a atacar un rival polític tindrien sentit?
—No crec que sigui la manera de fer les coses.

—Heu dit que confieu en les estructures internes, en la comissió de garanties i el responsable de compliment. Què en penseu, de la proposta d’una comissió de la veritat o que es faci una auditoria externa?
—L’auditoria, al final… Com que nosaltres defensem la transparència, tots els mecanismes que ens en facin guanyar, a favor. Sobre la comissió de la veritat, ho he dit prou vegades: el nom em sembla profundament desencertat. És una banalització de les comissions de la veritat, que es feien després de processos de dictadures o de vulneració de drets humans; l’apartheid, per exemple. Em sembla molt dur per part dels companys i companyes del partit que fan la proposta. Parlen de recosir però a la vegada diuen que necessitem les comissions de la veritat. Ja tenim les estructures. En tot cas fem aportacions en relació amb això.

—Militància Decidim també proposa que la investigació no depengui del responsable de compliment, que és una sola persona, i que la torni a fer la comissió de garanties.
—És que no s’ha tancat ni el procés. Apel·lem a un ordre lògic de les coses: tanquem el procés, vegem la solució. A més, quan ho tinguem, hi ha una qüestió importantíssima de què no parla ningú: quan sapiguem ben bé què ha passat –perquè a hores d’ara no ho sabem–, podrem tenir la garantia de no-repetició. Què diem a la militància? No tornarà a passar. Hem de verificar tots els mecanismes perquè no torni a passar.

—En una entrevista a l’ACN, Helena Solà va denunciar pressions i coaccions d’una candidatura amb la recollida dels avals, i sembla que parlava de Militància Decidim. Us consten aquestes pràctiques?
—Creiem que la campanya s’hauria pogut fer molt millor. Nosaltres no ho hem fet. Quan a Nova Esquerra Nacional parlem d’una nova manera de fer política, de formes més honestes, més transparents, més empàtiques, volem dir no fer aquesta mena de coses. Ens en desvinculem completament i no crec que contribueixin, de cap manera, a recosir el partit. Ni de cara a l’1 de desembre, ni mai. Hem de guanyar perquè els valors que proposem per a l’organització són els millors, no perquè posem sobre la taula el que expressava l’Helena Solà o altres costums. No, aquesta no és una bona manera de guanyar un congrés.

—Heu dit que si hi ha una segona volta prioritzaríeu els pactes amb Foc Nou. Això vol dir que els oferireu d’entrar a l’executiva?
—És que no ho vam dir… Jo hi era. Si no ho recordo malament, Xavier Godàs va dir que amb la candidatura amb què teníem més elements en comú era amb Foc Nou. I em sap molt greu de dir-ho així, però és tan senzill com que nosaltres vam treballar molt el projecte polític i vam treure propostes molt de pressa. Foc Nou n’ha anat agafant, d’aquestes propostes. Nosaltres, feliços i contents que sigui així, perquè és senyal que el que hem proposat és compartit i ens ajudarà molt més després a poder avançar. Per exemple, la separació entre el partit i el govern, ja l’havíem proposat i ells s’hi ha afegit. Perfecte. Han explicat algunes propostes que coincideixen amb les nostres. Però no ens ho hem plantejat encara, no ha passat el congrés. Segurament encara no és moment de parlar d’aquestes qüestions.

—Tenint en compte com estan les coses, descarteu un acord amb Militància Decidim si hi ha segona volta?
—Sí. D’entrada, sí. Ho veig molt difícil. Veig que són projectes allunyats.

—N’hi ha que van interpretar com a referència a una purga la frase d’Oriol Junqueras que no es cosiria cap ferida que no s’hagués netejat abans. Teniu aquesta por, si guanya?
—Por no en tenim. Recordo Teresa Jordà dient que la por no guanya la política. Si som tots aquí és perquè creiem en la política i en Esquerra Republicana, ara i després del congrés. Preocupació perquè puguin guanyar el congrés persones que pensen així, sí. Jo m’estimo ERC, vull un bon lideratge per als 8.400 militants. No vull militants de primera i de segona. A l’organització no li convé i l’empetiteix. No pots parlar de fer gran el partit i alhora parlar de purgues. No pots. És profundament incoherent i inconsistent.

—Mantindríeu els grups parlamentaris al congrés i al parlament tal com estan?
—És que nosaltres no farem purgues, no en farem. Per això no veig cap motiu més enllà del que comentes, i en això no hi entrarem. Al contrari.

—Si guanyeu, proposeu que les candidatures participin en l’elaboració de la ponència política. Vol dir que descarteu d’obrir l’executiva a uns altres sectors?
—Som a les portes del congrés. És molt prematur poder proposar això. Volem arribar a compromisos no de llocs, sinó de projecte. Necessitem propostes que representin el conjunt de l’organització. La ponència és l’acció política d’ERC dels quatre anys vinents. Què és més important que això? Ens sembla injust que es faci només des d’una part o visió, quedin com quedin els resultats. Hi ha d’haver la perspectiva integrada, primer, dels valors republicans, i segon, de les diferents perspectives, sensibilitats i visions que hi pugui haver al nostre partit. Les candidatures, i Recuperem ERC, tenen sensibilitats diferents. S’han de poder debatre i treballar en la ponència conjunta.

—Després del congrés del 2008, hi va haver dues escissions. Creieu que hi ha risc que torni a passar?
—Confio que no. Almenys, per part de Nova Esquerra Nacional, seguríssim que no. També diré que ERC té quasi cent anys d’història. Ha viscut moments molt difícils i sempre s’hi ha sabut sobreposar i recuperar-se. No tinc cap dubte que serem capaços i capaces de fer-ho. Hi ha variables que no controlo, però n’hi ha una que sí, que és Nova Esquerra Nacional. Som d’Esquerra Republicana i ho continuarem essent. El que defensem ara, hi ha gent que ja ho defensàvem abans que hi hagués la convocatòria del congrés. I després, passi el que passi, ho continuaré defensant: són els nostres valors polítics, és el motiu pel qual militem a ERC. No són a la venda, ni són a canvi de res, ni res els pot alterar.