02.10.2020 - 21:50
Un any de presó. 365 dies rere els barrots d’Alcalá Meco. Aquesta és la realitat de Dani Gallardo des del 16 d’octubre de 2019, quan va ser detingut després d’haver participat en una manifestació en solidaritat amb Catalunya i els presos polítics a Madrid.
El jutjat d’instrucció li ha tombat quatre recursos per a ser alliberat, i el 7 de novembre vinent, Gallardo arribarà al tribunal emmanillat i com a pres preventiu. ‘Abans de tot això, era un noi que no tenia antecedents ni problemes amb la policia ni la justícia’, explica el seu advocat, Karim Benamar.
La fiscalia l’acusa de tres delictes –atemptat contra l’autoritat, desordres i lesions lleus– i demana una pena de sis anys de presó. ‘És veritat que ho ha encaixat força bé, però ara la presó li fa mal’, continua el lletrat, que denuncia que no hi ha cap motiu jurídic per a mantenir Gallardo empresonat.
—Fa gairebé un any que Dani Gallardo és a la presó. Com es troba?
—En Dani és una persona amb una actitud molt positiva, i és veritat que ho ha encaixat força bé, però ara la presó ja li fa mal. A més, ara tenim data de judici i cada vegada és més a prop… Aquest neguit, afegit a l’any de presó, l’afecta força, perquè la fiscalia li demana una pena de sis anys. Heu de tenir en compte que a la presó tens molt de temps per a pensar i per a donar voltes a les coses. És una situació difícil.
—Suposo que la pandèmia encara ho ha complicat més.
—Sí, passa moltes hores tancat a la cel·la. L’empresonament és molt més dur. I això s’afegeix a la por d’infectar-se. En la primera onada, al seu mòdul no hi va haver gaire incidència per la covid. De fet, estaven força tranquils, però en la segona onada, a Alcalá Meco s’han detectat força contagis. A la presó han passat d’un mòdul per a infectats a tres mòduls. I us podeu imaginar que si les mesures per a aturar el virus a l’exterior ja són insuficients, en una presó encara ho són més.
—Com definiríeu Dani Gallardo a aquella gent que només en sap la causa judicial?
—En Dani, abans d’entrar a la presó, era un nano d’uns vint anys sense cap mena d’antecedents ni de problemes previs amb la policia ni la justícia. Ell és nascut a Alemanya, però va passar la infància a Madrid i després es va traslladar a Andalusia amb el seu pare. I ara, ja adult, va tornar sol a Madrid per començar estudis universitaris i buscar-se la vida. I com qualsevol jove d’aquest país, ha anat empalmant contractes temporals i precaris. Però és un treballador.
—Com s’entén que un any després encara continuï a la presó? Sobretot, tenint en compte que la resta de detinguts durant les protestes a favor dels presos i Catalunya van ser alliberats.
—Si sóc sincer, jo tampoc no ho entenc. Un any de presó provisional, jurídicament parlant, no s’aguanta per enlloc. No hi ha arguments de pes per a demostrar que hi ha cap risc real de fugida, és a dir, que en Dani no es presentarà al tribunal el dia del judici. En els diferents recursos que hem presentat, l’argumentació ha canviat, però al final, l’única raó és la petició de presó de la fiscalia. Com que en demanen sis anys, hi ha risc de fugida, res més.
—Res més?
—Podrien argumentar millor o pitjor, però no surten d’aquí. No aporten fets concrets, només la petició de pena. Si les peticions altes impliquessin automàticament la presó preventiva, el codi penal establiria un llindar per a executar-la, però això no funciona així. A més, s’ha de tenir en compte que, en general, els fiscals sempre demanen penes molt altes que realment no es justifiquen amb els fets.
—Quantes vegades li han denegat la llibertat?
—Quatre. No ha prosperat cap recurs.
—Heu dit que l’argumentació de la presó ha canviat des del primer recurs. Com ha evolucionat?
—Al principi, deien que no tenia arrelament. Com he dit, ell és nascut a Alemanya, però ha viscut tota la vida entre Madrid i Andalusia. De fet, no parla alemany ni ha viscut mai fora. Però s’agafen sobretot al fet que quan va tornar a Madrid va canviar un parell de vegades de pis. La fiscalia adduïa que no tenia un domicili fix.
—I?
—En el nostre recurs vam aportar proves que no era així. Vam demostrar que tenia un vincle amb Madrid, perquè és on s’havia criat, i també vam aportar el seu contracte de lloguer. El canvi de pis només responia a una qüestió dels preus. Tots sabem que estan disparats a les grans ciutats… La manca d’arrelament, com a argument, va quedar completament desmuntat. En Dani viu i treballa a Madrid. I d’aquí ja van passar a justificar la presó amb la petició de pena. Com que demanen sis anys de presó, doncs a la presó. No es molesten ni a cercar més motius ni arguments. No aporten res.
—Volen utilitzar el seu cas per donar exemple?
—No em puc posar dins el cap dels fiscals ni dels jutges, que són els qui prenen les decisions. No sé quines intencions tenen. Sí que us puc dir, com a jurista, que em costa molt d’entendre que es mantingui en Dani a la presó. Probablement, hi ha altres motius més enllà de la perspectiva jurídica. En aquell moment, molts sectors demanaven mà dura contra les mobilitzacions i, evidentment, hi havia un interès polític perquè no s’estenguessin fora de Catalunya. De totes maneres, puc tenir sospites de per què es fa, però no tinc certeses.
—Per què la fiscalia demana sis anys de presó?
—Acusen en Dani d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat, un altre de desordres i un de lleu per lesions. Però la petició de pena és alta perquè imposen el tipus agreujat d’atemptat i desordres, perquè diuen que va fer servir un objecte perillós.
—Aquest objecte és el famós bastó amb un clau?
— Efectivament.
—D’on surt aquest objecte?
—No ho sabem. En Dani assegura i reassegura que no portava el bastó i que no va fer servir res similar. En aquest sentit, ell simplement va sentir com la seva amiga Elsa cridava i demanava ajuda perquè diversos agents la reduïen de manera violenta. Llavors ell es va girar i es va posar al mig per mirar d’aturar l’agressió. Ell no va agredir ni colpejar els agents en cap moment. No sabem d’on surt el bastó. O el van trobar, o el van treure a un altre detingut, però no era d’en Dani.
—Quants agents van participar en l’agressió de l‘Elsa?
—Segons en Dani, eren quatre.
—De quines lesions l’acusen?
—Les lesions són lleus. Segons els informes mèdics, l’agent només presentava una contusió lleu al cap, tot i que teòricament el van agredir amb un bastó amb un clau. No tenia ni tan sols un bony ni cap inflamació.
—Quines incongruències té el relat policíac?
—N’hi ha unes quantes. Tant l’agent com en Dani i l’Elsa van ser atesos pel SAMUR al lloc dels fets, però els informes constaten que el policia i ells eren en llocs diferents. A més, hi ha contradiccions entre les versions dels agents mateixos. Un parla d’un cop amb un bastó i un altre de dos. També és curiós, perquè segons ells, a l’Elsa la deté només un agent que anava davant de la resta. Qualsevol que hagi estat en una manifestació o l’hagi cobert sap que els antiavalots, quan carreguen i detenen, van en formació, tots junts. No n’hi ha un que exerceix de sentinella un quilòmetre per davant dels altres.
—Segons aquesta versió, com es van desenvolupar els fets?
—Doncs aquest agent solitari va atrapar l’Elsa i, abans que arribés la resta, va tenir temps de detenir-la. I en Dani va poder tornar enrere, agafar el suposat bastó i agredir-lo. I és després de colpejar-lo per segona vegada, segons aquesta versió, que hi arriba un altre policia. Em sembla, si més no, curiós. De fet, no m’entra al cap què hi feia, un agent tot sol, en una càrrega contra persones suposadament violentes.
—Costa de creure.
—En Dani i l’Elsa feien una cervesa i s’havien allunyat de la manifestació. I llavors va ser quan van quedar atrapats en les càrregues. En les corredisses, els agents van atrapar l’Elsa. Quan en Dani va sentir els crits de la seva amiga, va tornar enrere i va intentar d’aturar la detenció violenta posant-se al mig. En una agressió com aquesta, la majoria de persones actuaria com ell. Però quan es va posar al mig també va acabar detingut.
—Què us ha semblat la cobertura mediàtica que s‘ha fet del cas, sobretot a Madrid?
—A Madrid? Entre nul·la i dolenta [riu]. Diguem que els mitjans de comunicació d’aquí van fer tota la cobertura el dia de la manifestació i, bàsicament, es van dedicar a criminalitzar les protestes a favor dels presos catalans. Alguns mitjans més alternatius sí que han entrat més a fons, ens han donat veu i han fet seguiment. Però els majoritaris no n’han fet.
—Al judici en demanareu l’absolució?
—No avançaré els meus arguments perquè prefereixo no donar pistes, però en principi en demanarem l’absolució. És veritat que l’any de presó afecta en Dani i el fet de veure el judici tan a prop fa que consideri moltes coses. Crec que és una cosa que ens passaria a tots si ens enfrontéssim a una pena de sis anys. Però en principi, la nostra voluntat és demanar-ne l’absolució.
—A què us referiu quan dieu que considera moltes coses?
—Doncs que quan un es juga sis anys de presó, encara que en faci un que és entre barrots, i veu com es va acostant el judici, doncs penses i reflexiones molt… En aquesta situació crec que tothom pot considerar si és bona idea arribar a alguna mena d’acord o no. Dit això, en principi, en Dani no ho vol, perquè ell defensa la seva innocència. No vol assumir un càstig per coses que no ha fet. Però després d’un any tancat, tothom té moment per considerar tota mena de coses.
—Finalment, què en penseu, de la solidaritat i les mostres de suport que ha rebut des de Catalunya?
—Crec que no hauria aguantat com ho ha fet si no fos per la solidaritat dels catalans. La presó t’aïlla. I la millor manera de trencar aquest aïllament és fer arribar aquesta solidaritat amb cartes i visites. D’aquesta manera s’estableix un contacte i un vincle amb l’exterior. El pres no se sent sol i veu que, en part, el seu patiment serveix per a alguna cosa. Com deia, no és igual estar tancat i aïllat que notar aquest suport, principalment del poble català.
