05.03.2019 - 05:20
M. Vicenta Mestre (Oliva, 1956) visita la redacció de Mètode un dia fred de gener, en el qual un passeig pel Jardí Botànic de la Universitat de València, seu de la revista, no sembla l’opció més desitjable. No obstant això, posant de manifest el seu tarannà amable i pròxim, es presta a passejar per aquest espai centenari de la Universitat per a la sessió de fotos d’aquesta entrevista, mentre conversem sobre els seus primers mesos al capdavant del rectorat de la Universitat de València. A la pregunta de quins són els reptes als quals s’ha d’enfrontar la ciència en els pròxims anys, la primera cosa que li ve a la ment és la igualtat. Aquesta catedràtica de Psicologia Bàsica és la primera dona que ocupa el càrrec de rectora en els 520 anys d’història de la Universitat de València. Un càrrec que actualment només ocupen sis dones més a les universitats públiques espanyoles. Potser per això, Mavi Mestre, com és coneguda entre la comunitat universitària, és més conscient de la menor representació de dones en les posicions superiors del sistema universitari espanyol. «No és un problema específic de la universitat, és un problema social», assegura. Però el cert és que les dones continuen sent majoria en els estudis de grau, màster i doctorat –«i presenten un major rendiment» puntualitza la professora Mestre– i en els primers nivells del professorat. «Però aquesta tendència s’inverteix quan arribes al professorat titular», conclou.
«Ens trobem en un moment en què comença a fer-se efectiu el treball realitzat pel moviment feminista al llarg de moltes dècades»
La professora Mestre, que recentment va rebre el premi José Luis Pinillos a la Psicòloga de l’any 2018 per la seua trajectòria, coneix a fons tant la vessant de docència i d’investigació com la de la gestió universitària. Entre 2002 i 2006 va ser degana de la Facultat de Psicologia, i posteriorment ha estat vicerectora d’Estudis i vicerectora d’Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat de la Universitat de València. Per tant, ha viscut de prop la situació a la qual s’ha hagut d’enfrontar la universitat durant els últims anys de crisi econòmica. Durant el discurs d’obertura del present curs acadèmic, el primer que oferia com a rectora de la Universitat, la professora Mestre va posar l’èmfasi en la «necessitat de recuperar l’autonomia universitària», limitada durant aquests anys de crisi. Un altre dels reptes primordials al qual, considera, s’enfronten les universitats públiques durant els pròxims anys.
S’acosta l’aniversari de la seua elecció com a rectora de la Universitat de València, com valora aquest primer any al capdavant de la institució?
En un adjectiu: intens. Hem treballat de valent per dur endavant consensos que permeten fer front als principals reptes immediats i hem posat les bases per aplicar els compromisos que van comptar amb el suport de la comunitat universitària.
Quins considera que són els reptes als quals ha de fer front la Universitat de València en els pròxims anys?
Des de la perspectiva externa, l’estabilitat de les convocatòries científiques i l’impuls a les activitats de transferència de coneixement. Des d’una perspectiva interna, hem de fer front a la internacionalització de la recerca i a l’envelliment de les plantilles, amb la incorporació de noves i nous investigadors, tenint en compte la recuperació del talent emigrat.
I davant els reptes de la societat, quina és la responsabilitat social de la Universitat davant problemes urgents, complexos i multidisciplinaris com el canvi climàtic?
En primer lloc, tenim una responsabilitat científica: hem de generar coneixement per fer front a aquest repte. Tot seguit, una responsabilitat social de divulgació de la ciència, per tal que la societat estiga conscienciada. I, finalment, tenim també una responsabilitat política: estar al servei de les demandes dels governs per tal de donar suport a les accions escaients. Tot això sense oblidar la nostra responsabilitat com a organització.
