26.03.2021 - 21:50
“Ells sempre volen fer eixe discurs d’odi contra tot allò que consideren que és adoctrinament, catalanització de la gent i tal.” Han passat quaranta-vuit hores de l’incident i parlem amb Estefania Blanes, la diputada d’Unides Podem que dimecres tenia l’ús de la paraula a la tribuna de les Corts quan li van ploure tota mena d’improperis i insults. A ella i al president de la cambra, Enric Morera, que va voler posar ordre i defensar la llibertat d’expressió dels parlamentaris que tenen l’ús de la paraula.
Blanes exposava la postura del seu grup durant el debat per a aprovar la llei de la funció pública valenciana. Una llei que conté l’anomenat popularment “requisit lingüístic” i que no és sinó el dret dels ciutadans de ser atesos per l’administració en la llengua que trien.
La diputada Blanes defensava aquest dret i es va referir a la llengua pròpia com “la llengua catalana que es parla a València”. I es van despertar tots els fantasmes. I tota la dreta es va convertir en extrema i ultra i més enllà.
“A vegades, en aquest tema, hi ha poca diferència entre uns i altres. Els grups de la dreta solen anar en la mateixa línia, prou bel·ligerants”, diu Blanes, que recorda com Isabel Bonig demanava la dimissió d’Enric Morera per haver recordat que el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definia el valencià tal com havia dit Blanes. I Vox i Ciutadans també cridaven. I el resultat és això que es pot veure en aquest vídeo.
I la reflexió és la frase que Blanes els va dir sobre l’atreviment de la ignorància.
—Ho fan per desconeixement?
—Tan dolent és si ho fan per maldat o si ho fan per ignorància. No sé quina cosa és pitjor i em preocupen totes dues. Tots som persones i ens podem equivocar, però nosaltres som veus que representem una part de la ciutadania i arribem a molta gent, creem opinió i, en certa manera, consciència. Si és per maldat, em preocupa més, perquè usen la llengua per a enfrontar contínuament, per a crear odi, per a polaritzar.
Estefania Blanes explica que a les xarxes l’han acusada de moltes coses, aquests dies. Potser no calia, li diuen.
—No calia dir “llengua catalana” a les Corts?
—Jo crec que precisament sí que calia, perquè no creem res nou, res que no existisca, i no hi ha cap diferència entre llengües. No és el mateix valencià el que es parla a Catalunya i el que es parla al País Valencià, com tampoc no ho és el que es parla a Castelló o a Alcoi, el meu poble. La llengua és comuna. Això és el que vaig voler dir.
Però es va interpretar com un atac als valencians. La diputada d’Unides Podem va més enllà en la reflexió i encara aporta un parell de punts de vista més que ajuden a confegir aquest mapa de la maldat i l’atreviment.
Un és Catalunya. La situació política a Catalunya. “La llengua sempre ha estat tema de discussió, i ara, amb el cas de Catalunya tan calent, sembla que és una catalanofòbia més que una altra cosa. És irracional, aquesta fòbia a dir que parlem una llengua comuna que és el català”.
L’altra és la cortina de fum, la tinta del calamar, el ventilador, per a tapar la corrupció. La veu que més se sentia era la de la síndica del PP, Isabel Bonig. Ella era qui demanava la dimissió del president de les Corts. “Entenem que el PP volguera fer soroll, perquè acabava de fer-se públic el processament d’Alfonso Rus i d’uns altres vint-i-sis alts càrrecs del partit per pertinença a organització criminal. Volen desviar els temes i que no es parle del que s’hauria de parlar”.
Són temes superats, diu Estefania Blanes, que recorda que ella s’havia preparat una defensa de la llei de la funció pública i volia parlar del dret a la igualtat de gènere i a totes les millores que, quaranta anys després, representarà la llei tant per als treballadors públics com per als administrats.
