Entre Borràs i Turull: dia decisiu a Junts

Fa temps que Laura Borràs llança missatges polítics mitjançant citacions literàries. I ahir a la matinada, quan s’exhaurien les hores del termini per a formalitzar les candidatures al congrés de Junts, a les quatre de la tarda, va publicar un missatge per a qui el volgués entendre. Eren versos de Montserrat Abelló: “Obscur moment de decisió/ de lluita, quan la voluntat/ es concentra, petita, densa/ de cremants preguntes.” La presidenta del parlament ha prioritzat l’intent de tancar una candidatura conjunta amb l’ex-conseller Jordi Turull, i ahir continuaven les converses amb l’objectiu d’arribar a un acord. Aquesta és la voluntat de la majoria de la cúpula i dels càrrecs institucionals del govern, bona part dels quals ja va subscriure el manifest en què es propugnava Borràs a la presidència i Turull a la secretaria general. Un moviment que pretenia pressionar Borràs per a arribar a un acord que no garantia el poder executiu que ella aspira a assumir. No el garantia, llevat que l’entesa inclogui una reforma dels estatuts o inverteixi els càrrecs que demanava el manifest.

Però les bases afins no li demanen pas un acord amb Turull, de fet, sinó que són partidàries que sigui ella, tota sola, que agafi les regnes del partit, segons diverses fonts consultades per VilaWeb. El missatge gairebé unànime que sembla haver rebut d’afiliats i consellers nacionals és que presenti una candidatura tota sola: els qui en són defensors hi veuen una oportunitat perquè Borràs pugui fer fer un tomb al partit que aparti dels nuclis de decisió els dirigents provinents del PDECat i de l’antiga Convergència. Estan convençuts que guanyaria en vots Turull, en cas que ell mantingués la determinació de presentar candidatura, malgrat no ser partidari d’un enfrontament com aquest. Consideren que seria un primer pas perquè Junts prioritzés la consecució de la independència i supedités tota la seva acció, incloent-hi el manteniment al govern, a aquest objectiu, lluny d’una gestió autonomista del “mentrestant” que perpetuaria l’status quo.

Aquesta anàlisi parteix de la percepció que entre la militància de Junts hi ha una majoria clara de partidaris de Borràs, i és sabut que són els afiliats que votaran els màxims càrrecs del partit telemàticament. En canvi, a diferència de la presidenta del parlament, Turull compta amb molt més suport als nuclis de decisió política més destacats, tant al grup parlamentari com al govern, com es va visualitzar en les adhesions al manifest. Hi va haver alguns dirigents i membres del govern de pes, malgrat això, que no van signar-lo, com Elsa Artadi –ara ja allunyada de la primera línia política–, Josep Rius, Gemma Geis i Jordi Puigneró, a banda del seu nucli més acostat, integrat per Aurora Madaula, Jaume Alonso-Cuevillas i Francesc de Dalmases.

Potser perquè les bases li demanen això, Borràs ha defensat la legitimitat dels militants per a triar la direcció a les urnes sempre que li ho han preguntat. I aquest ha estat, de fet, el seu punt fort en la negociació amb Turull. Si no hi hagués pacte, Borràs podria aspirar a la secretaria general per a assegurar que realment comandarà el partit. No obstant això, Jordi Sànchez insistia ahir, en una entrevista a RAC1, en la necessitat que hi hagi una candidatura unitària al congrés. Sànchez, de fet, preveu continuar lligat a Junts com a director de la Crida, que esdevindria la fundació vinculada al partit.

Sigui com sigui, tant si Borràs i Turull presenten una candidatura conjunta com si van separats, hauran de tancar la llista de l’executiva. El president ha de proposar noms per a les vice-presidències (un màxim de quatre, paritàries), i el secretari general ha de proposar el secretari d’organització, el de finances i els vint membres de l’executiva. Una candidatura unitària evitaria de projectar una possible imatge de trencadissa, però tot plegat no obeiria a res més que al compliment dels estatuts del partit, que preveuen la concurrència competitiva per als càrrecs. Borràs ha de decidir, per tant, si acaba de prioritzar un pacte que s’ajustaria més a les demandes dels nuclis de poder i que evitaria una imatge de disputa interna després de l’enretirada de Carles Puigdemont, o bé fa cas de les peticions de les bases que l’han propulsada fins on és.