07.04.2022 - 16:35
|
Actualització: 07.04.2022 - 18:35
La seixantena d’entitats que formen part de la plataforma Somescola han acordat un text de mínims contra la manera com el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem van pactar la modificació de la llei de política lingüística com a reacció a la sentència del TSJC que obliga a fer un mínim del 25% de les classes en castellà. El comunicat –que segons fonts presents a la reunió reflecteix el consens mínim assolit per les entitats de Somescola, que diuen que caldrà continuar treballant-hi– es fixa sobretot en les formes de com els partits polítics van pactar la modificació de la llei, d’esquena a les entitats civils. En canvi, no diu res sobre la introducció del castellà com a llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana.
D’una banda, el comunicat manifesta sis punts compartits per les entitats, i posteriorment demana al govern i el parlament cinc altres qüestions. Les entitats exposen la seva indignació i rebuig a la intromissió dels tribunals en el sistema educatiu i en la política lingüística del país que, diuen, respon a criteris ideològics. Així mateix, critiquen que la proposta de modificació de la llei es va elaborar sense debat públic, i especialment sense comptar amb el conjunt de la comunitat educativa i les entitats de defensa del català. “L’endarreriment del ple on es tractarà la proposta a finals d’abril obre la porta a poder tenir el debat social necessari i a poder presentar aportacions i esmenes“, destaquen.
Després, en termes genèrics, diuen: “El contingut d’aquesta proposta genera grans preocupacions i incerteses entre la comunitat educativa i la societat civil pel que fa a la seva eficàcia per garantir el blindatge del català a l’escola i per protegir jurídicament els centres.” I afegeixen: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és i ha de continuar sent la llengua vehicular, d’acollida i d’aprenentatge en tots els nivells i en totes les modalitats del sistema educatiu. En l’actual situació de minorització que pateix el català, l’escola ha d’exercir de força compensadora i ser un referent en la normalització lingüística.”
En la mateixa línia, reivindiquen que la immersió lingüística actual ja garanteix l’assoliment de competències en català i castellà, i alhora que no se segreguen els alumnes segons la llengua familiar. “És imprescindible que s’eviti qualsevol possibilitat d’obrir la porta a la segregació o la creació de comunitats lingüístiques separades a les escoles”, diuen.
Per tot plegat, reclamen al govern i al parlament que tot acord o proposició legislativa que afecti substancialment l’escola en català tingui un ampli consens polític i social. En conseqüència, reclamen que s’obri “un espai de diàleg honest” amb Somescola i que l’acord dels partits s’ampliï a l’àmbit social incorporant les esmenes i compromisos paral·lels que calgui per a assolir un acord de màxim consens. Seguidament, diuen que qualsevol proposta legislativa, decret o política en l’àmbit de l’escola en català ha d’oferir garanties clares per blindar el català com a llengua vehicular i vertebradora del sistema educatiu.
També exigeixen que el Departament d’Educació doni instruccions clares i comunes a tots els centres educatius de cara a l’elaboració dels projectes lingüístics per garantir a tots els alumnes l’accés a l’aprenentatge i ús del català, i que ofereixi als equips directius i docents seguretat i protecció jurídica davant les intromissions judicials. Per últim, reclamen al govern i el parlament que destinin recursos a millorar la qualitat de l’escola catalana i avançar en el coneixement i l’ús del català a l’escola, potenciant les aules d’acollida, el material didàctic i els plans per a revertir la segregació, entre més. A més, els demanen que actuïn en la protecció del català més enllà de l’àmbit escolar.
Podeu consultar ací el manifest íntegre:
