“La nostra aliança és la nostra força”: les entitats sobiranistes dels Països Catalans es reuneixen a Palma

Donar una resposta conjunta a les ofensives contra la llengua i la cultura catalanes que viuen els Països Catalans. Aquest ha estat un dels objectius principals de l’aplec entre entitats sobiranistes que s’ha fet aquest matí a Can Alcover, a Palma. Els representants de l’ANC –també de Catalunya Nord–, Decidim –per part del País Valencià– i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca han denunciat la greu situació de vulnerabilitat que viu el català.

“Ningú no promourà una situació favorable a la nostra llengua ni ens cedirà sobirania si no la reivindiquem ni lluitem.” Així s’ha mostrat Consol Barberà, de Decidim, que també ha recordat que la llengua era l’element més definitori de la nostra personalitat i que defensar-la i la plena sobirania són dos eixos íntimament lligats. En aquest sentit, ha ressaltat la situació desfavorable que viu el País Valencià, en concret, però que també viuen la resta de territoris de parla catalana, i que s’ha agreujat amb l’entrada de l’extrema dreta i la dreta a les institucions. “Si bé sovint es parla de més coneixement acadèmic, es constata un empobriment lèxic i sintàctic en la llengua parlada. Hi ha molta influència del castellà i una forta reculada en l’ús social”, ha entonat davant la resta de representants, alhora que ha fet una crida a un compromís social i decidit per revertir la situació.

El manifest llegit anava en aquesta mateixa direcció: “La llengua […] és el millor termòmetre de la salut d’un poble. Això ho sabem molt bé nosaltres i ho saben també els nostres opressors, l’estat espanyol i l’estat francès.” De fet, Barberà ha insistit que atacar la llengua era atacar l’essència com a poble i ha advertit que cada errada que havia comès el sobiranisme aquests darrers quaranta anys havia estat usada en contra seu. En aquest sentit, ha apuntat que aquests darrers anys el govern del Botànic no ha fet prou per a enfortir la llengua, com ara l’aprovació del requisit lingüístic a la sanitat i al funcionariat.

D’estat d’emergència als atacs greu i directes

De fet, aquesta és una de les denúncies que també ha fet Joan Planes, de l’ASM. Per ell, aquests darrers vuit anys de Pacte de Progrés de les Illes s’ha viscut una situació d’emergència lingüística en què no s’ha treballat prou per defensar el català. Així i tot, ha dit que amb el nou govern del PP –amb el suport de Vox– s’havia passat d’una situació d’emergència a viure “un atac greu i directe”. I una prova n’han estat mesures com ara l’eliminació del requisit del català a la sanitat, la substitució de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics per una Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística en mans de l’extrema dreta o com els representants públics fan ús del castellà a totes les institucions.

Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, sobre els atacs que han denunciat avui, es facin en un territori o un altre, ha valorat: “Tots els sentim com a propis.” Respecte de la situació de Catalunya, ha recordat el foment del castellà com a llengua vehicular, el pràcticament inexistent ús del català a l’àmbit de la justícia o l’avenç de la castellanització de la societat. “És el resultat d’unes polítiques de minorització i assimilació. L’estat espanyol ni protegeix ni promociona la llengua catalana i tracta el castellà com si fos la minoritària”, ha dit. I a conseqüència de tenir un estat que no protegeix la llengua, ha reivindicat que no poden existir fronteres en la comunitat lingüística: “La nostra aliança és la nostra força.” En aquesta línia, ha argumentat que l’única manera de defensar la llengua i la cultura era la independència: “En aquests moments, ha de ser la societat civil la que s’ha de moure i fer un pas endavant. Hem de ser nosaltres!”

Sobre la iniciativa de permetre l’ús del català, l’èuscar i el gallec al congrés espanyol i la sol·licitud que aquestes llengües siguin oficials a l’àmbit europeu, les entitats sobiranistes consideren que és un pas necessari en el procés de normalització lingüística i que, alhora, ha reviscolat el secessionisme –“que aprofita la demagògia de la falsa defensa del ‘valencià’ per torpedinar qualsevol avanç efectiu de la llengua catalana”. “No hem de caure ni en la guerra dels noms ni en els paranys que l’espanyolisme fan servir en la seva guerra contra el català”, diu el manifest.

Usurpació d’identitat a Catalunya Nord

Tant Andreu Laurent com Daniela Grau han exposat també la situació que viu Catalunya Nord. “Hi ha un país català més enllà de la frontera. La història prova que som el bressol de Catalunya”, ha dit Grau. “A causa de la radical substitució demogràfica que patim, tot just som el 30% del conjunt de la població.” També ha criticat la denominació de la regió com a Occitània, i l’ha titllada d’usurpació de la identitat i ignomínia. “S’ha culminat amb total impunitat el procés d’eradicació de la catalanitat”, ha manifestat.

“Dins un estat centralista i jacobí com el francès no gaudim d’autonomia ni cooficialitat de la nostra llengua. Som víctimes del colonialisme interior francès”, ha continuat Grau, que també ha denunciat la persecució a la llengua, que solament un 2% de l’alumnat tingui la possibilitat d’aprendre català fins a quinze anys i que a l’àmbit públic sigui ignorada.

Més enllà de la llengua: 35.500 milions d’espoli fiscal

Ha estat Joan Planes qui també ha insistit en el fet que l’única solució possible és amb un estat propi en forma de república. “Espanya no és reformable, les seves estructures sempre ho impossibilitaran. No té remei. I per tenir un país social i econòmicament com voldríem, calen recursos financers”, ha dit. En concret, s’han posat un seguit de xifres damunt la taula: sumant l’espoli fiscal de les Illes (4.700 milions d’euros), del País Valencià (7.200 milions d’euros) i del Principal (23.500 milions), són més de 35.500 milions d’euros amb què es finança l’estat espanyol.

De fet, Planes ha recordat que les Illes són el segon territori en aportació per càpita a l’estat espanyol i el novè a rebre recursos per càpita. També ha denunciat les polítiques de monocultiu turístic i l’augment de la població, que fa de les Illes un territori insostenible. Aquests darrers quaranta anys s’ha duplicat la població i en els mesos de temporada alta, segons l’Índex de Pressió Humana, la població flotant és del doble que la resident. “Hi ha una sobreexplotació de recursos, de residus generats i de contaminació ambiental que posen en risc la qualitat de vida dels ciutadans d’aquesta terra”, ha sentenciat.

Per tots aquests motius, les entitats sobiranistes fan una crida al conjunt de les societats i, especialment, a les entitats de defensa del català, partits i sindicats, associacions d’escriptors, institucions d’autogovern, universitats i acadèmies i a la societat civil d’arreu a unir els esforços en defensa dels drets lingüístics i nacionals. “La nostra llengua comuna és la principal eina de reconstrucció nacional i social de què disposem, hem d’enfortir una línia roja col·lectiva, infranquejable.”