13.09.2016 - 15:58
Diverses entitats, sindicats i partits polítics, agrupats en la Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià, ha demanat al govern de la Generalitat que elabori una Llei d’Igualtat Lingüística que reguli la implantació de la plena competència lingüística com a requisit per treballar en les administracions públiques. Segons que ha expressat el seu portaveu, el president d’Escola Valenciana Vicent Moreno, la plena competència lingüística ‘evitarà que cap ciutadà se senti menyspreat i vegi vulnerats els seus drets humans per adreçar-se en valencià a qualsevol funcionari’. A més, Moreno ha assenyalat que es tracta d’una millora en la qualitat del servei públic i ha constatat que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) del 1984 ‘ la normalització de la nostra llengua està lluny de ser una realitat’.
El document ‘Pel nostres drets lingüístics’ es presentarà per registres d’entrada al govern a l’espera d’una futura reunió. ‘Els valencians no podem esperar 30 anys més la modificació de lleis per millorar la salut de la nostra llengua i identitat com a poble’, ha manifestat Moreno.
Al document, la plataforma entén que el coneixement dels dos idiomes oficials ha d’estar associat a les competències professionals de qualsevol càrrec o lloc de treball públic. La capacitació lingüística dels treballadors s’ha d’adaptar a la realitat de cada lloc de treball i a la funció que s’hi desenvolupa. Així, cal establir una catalogació del nivell d’estabilització i de coneixements tècnics i lingüístics proporcionals a les funcions professionals.
El document reclama que totes les administracions atenguin en català, sense excepcions, i que a les comarques castellanoparlants es garanteixi la informació i formació necessària per implantar el requisit lingüístic, adaptant-se als estatus lingüístics de cada comarca, amb estratègies i pedagogies adaptades a cada realitat.
Així mateix, la plataforma assenyala que el català ha de ser segell de qualitat de les empreses i entitats que ofereixin els seus serveis en la llengua pròpia i que la Generalitat pot establir convenis amb l’administració estatal perquè a les bases dels concursos de trasllats en l’àmbit judicial es valori i es puntuï el coneixement de la llengua com a condició indispensable per exercir la funció pública.
Exempció lingüística
Al sector educatiu, la catalogació dels llocs la catalogació dels llocs de treball docent i no docent seguint el criteri i els plantejaments de la implantació del requisit lingüístic estarà associada ineludiblement a la implantació de programes d’ensenyament en català, atenent l’objectiu de generalitzar aquests programes a tot el sistema educatiu i, sobretot, al sector de centres educatius concertats, i la supressió de les exempcions de l’ensenyament del català a les comarques castellanoparlants.
Sobre aquesta darrera qüestió però Vicent Moreno ha reconegut que es tracta d’una qüestió ‘complicada’ perquè les exempcions estan emparades la Llei d’ús i qualsevol pare d’alumnes de les comarques castellanoparlants pot demanar que el seu fill no estudii més que l’assignatura obligatòria en català.
En opinió de Moreno, el conseller ha d’intentar ‘seduir’ la ciutadania d’aquelles comarques perquè si bé la LUEV del 1984 ho regula així ‘ara estem en un altre moment i totes les zones haurien de ser tractades en igualtat de condicions per un dret que tenen els ciutadans per aprendre en igualtat de condicions’. El president d’Escola Valenciana ha afegit que s’ha de convèncer els ciutadans de les comarques castellanoparlants que aprendre català ‘és positiu i que l’exempció no porta enlloc’.
La Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià està formada per les entitats: Escola Valenciana, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir; els sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana, UGT PV; i els partits polítics: Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.
