24.05.2017 - 14:55
“La dieta mediterrània és patrimoni de la Humanitat, però de la Humanitat rica”
BARCELONA, 24 (EUROPA PRESS)
Un informe d’Entitats Catalans d’Acció Social (Ecas) veu necessari recuperar el monitoratge nutricional que va deixar si es fes en Catalunya per la crisi, davant les sospites que s’han incrementat les famílies afectades per “fam oculta”, una deficiència crònica de micronutrients vinculada a pocs recursos i mals hàbits alimentaris.
Ho han explicat aquest dimecres en roda de premsa la presidenta d’Ecas, Teresa Crespo, i el doctor en medicina i nutrició Lluís Serra Majem, que ha remarcat que l’últim estudi bioquímic del 2003 xifrava en un 4% la falta de nutrients en nens –excepte el ferro, més habitual– i creu que “probablement s’ha duplicat” encara que no es disposa de dades actuals.
En incloure l’obesitat, la malnutrició podria disparar-se actualment fins al 30%-40%, i Serra ha alertat que l’adherència a la dieta mediterrània ha baixat durant la crisi: una disminució paral·lela a l’increment de l’atur i vinculada a l’obesitat infantil.
L’estudi ‘Fam oculta a Catalunya, un obstacle en la igualtat d’oportunitats’ explica que aquest fenomen és una forma de malnutrició generada per la deficiència crònica de vitamines, oligoelements i minerals –sobretot vitamina A i B, zinc i ferro– i influeix directament en el desenvolupament físic i mental, a més de repercutir en malalties cròniques i salut mental.
La periodista Mònica Bertran –presentadora de l’acte– ha explicat que se sospita que la crisi ha fet augmentar la fam oculta entre les famílies, afectant el rendiment escolar de nens i fins i tot el seu creixement, però no s’ha pogut quantificar per la falta d’estudis: “El que sí s’ha comprovat és que les famílies han canviat els seus hàbits de compra i processament d’aliments”.
Teresa Crespo (Ecas) ha remarcat que la mala alimentació es dóna en moltes ocasions per la complexitat de la situació socioeconòmica de les persones, i que l’estrès de moltes famílies amb problemes econòmics i amb molts fronts oberts fa que no es prioritzi el de l’alimentació.
1,2 EUROS DIARIS
Serra ha dit que la dieta mediterrània és patrimoni de la Humanitat “però de la Humanitat rica, culta. No està sent el patrimoni de tota”, i ha xifrat en 1,2 euros per persona i dia l’increment de la despesa alimentosa per seguir la dieta mediterrània –segons un estudi realitzat a Girona–, encara que ha dit que hi ha més raons que l’econòmica.
L’estudi reivindica sensibilitzar sobre l’existència de ls ‘fam oculta’ i reclamar polítiques que eradiquin bona part d’aquest problema alhora que repensin l’aprofitament alimentari, però també un canvi cultural, d’horaris i d’organització econòmica i social.
Entre les possibles solucions, han reclamat evitar que la dona tingui dobles jornades, distribuint la feina en la llar entre home i dona, i promovent que les famílies tinguin temps de comprar producte fresc i l’hàbit de cuinar-ho i menjar-ho amb els nens, segons l’adjunta d’acció social de Càritas Diocesana de Barcelona, Mercè Darnell.
Han celebrat l’anunci de dues mesures recents: incloure nutricionistes als centres d’atenció primària i aprovar un acord per a la renda garantida de ciutadania (RGC), al que el director de Fundació La Vinya, Xavi Pisa, ha afegit la necessitat que les entitats socials puguin accedir a tots els excedents alimentaris.
CULTURA DEL SABOR
Serra ha reflexionat sobre que hi ha una cultura del sabor de la dieta mediterrània, però cal introduir el mateix missatge educatiu a tota la població: “Hi ha tomàquets per als pobres i uns altres que són perquè la gent que té diners i pot pagar-los”.
“No es pot parlar de dieta mediterrània quan en moltes famílies el peix de la seva elecció és la panga”, amb pocs micronutrients, ha explicat el també catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la ULPGC i president de Nutrició sense Fronteres.
També ha explicat que entre els migrants es dóna una transició molt brusca entre el model alimentari anterior i el del país al que arriben, i, sovint, amb un increment del poder adquisitiu es dóna un major consum d’aliments processats.
