26.06.2023 - 11:33
Diverses entitats de defensa dels drets humans han lliurat a les Nacions Unides (ONU) un informe que analitza una per una totes les vulneracions d’Espanya de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, un document signat per l’estat espanyol i que, per tant, ha de complir. L’informe de la societat civil forma part del procés d’anàlisi periòdic que el Comitè contra la Tortura de l’ONU fa periòdicament a tots als estats, i que enguany li toca passar a Espanya. Per fer-ho, l’ONU demana a l’estat un informe perquè faci autocrítica, però, sabent que no reconeixerà les vulneracions, també n’encarrega un a les principals entitats de defensa dels drets humans. És l’anomenat Informe Ombra, que es presenta paral·lelament a l’informe oficial.
A partir d’aquesta informació, els representants de l’estat són interrogats en un examen d’una hora i mitja a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, en què participen els representants dels quaranta-set estats membres del Consell de Drets Humans de l’ONU. L’Informe Ombra ja ha estat lliurat al Comitè contra la Tortura i s’ha presentat aquest matí a Madrid, i al juliol serà exposat a Ginebra. L’han redactat membres d’Irídia, Amnistia Internacional, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el centre Sira, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, i més, que han tingut en compte les primeres respostes de l’estat espanyol a les preguntes del Comitè contra la Tortura, però sense haver arribat a accedir al document final que defensarà Espanya.
Les organitzacions denuncien que l’estat espanyol incompleix la convenció contra la tortura quan fa les devolucions d’immigrants en calent, quan fa servir material antidisturbis perillós, com les bales de goma; o quan no investiga les denúncies de tortura, entre més.
La definició de tortura al codi penal espanyol
Un dels punts que denuncia el report és la manera com apareix tipificada la tortura al codi penal espanyol a l’article 174, ja que no coincideix amb la manera com la defineix la convenció contra la tortura i en deixa fora un supòsit: la tortura intimidatòria. És una qüestió que ja havia assenyalat el comitè contra la tortura en informes anteriors, i el govern espanyol ha respost en unes altres ocasions que la intimidació és penalitzada a l’article contra les intimidacions i coaccions. Ara, l’Informe Ombra deixa clar que no és igual, que no hi ha problema jurídic a reconèixer també la intimidació en el marc de la tortura, i que la situació actual impedeix de perseguir, per exemple, la intimidació contra els immigrants en situació irregular com una manera d’amenaçar la resta del col·lectiu, o la intimidació d’un policia per a impedir que algú enregistri una situació compromesa per a ells.
També exposen que la tipificació del delicte de tortura no persegueix qui pugui donar l’ordre o permeti que algú altre torturi. Per tot plegat, demanen una modificació legislativa perquè el codi penal espanyol inclogui aquestes dues qüestions.
Falten mecanismes per a impedir la tortura
Una altra de les qüestions que l’informe reclama és que l’estat espanyol reforci les mesures administratives, legislatives i judicials per a impedir la tortura, i fa propostes concretes. En primer terme, reclama que els agents antiavalots dels cossos policíacs no tinguin accés a instruments lesius, o fins i tot letala, com ara les pilotes de goma o els projectils de foam. Reclamen que es prohibeixin aquests projectils, que són inestables i poden causar lesions importants, o fins i tot afectar objectius no volguts, i que es garanteixi que totes les armes i eines policíaques tinguin un protocol d’ús per assegurar que els agents no cometen actes de tortura, cruels, inhumans o degradants.
També diuen que falten normes clares i vinculants contra la tortura, i que la societat civil no té accés a la normativa sobre l’ús de la força, cosa que causa indefensió i estalvia la rendició de comptes per part dels cossos policíacs. Per això demanen una regulació general amb una llei orgànica que defineixi els protocols d’ús de la força per la policia, i un règim sancionador en cas que els incompleixi; i alhora reclamen que els ciutadans tinguin accés als protocols i a la normativa vigents.
Sí que hi ha mecanismes de control de la policia, però els veuen ineficaços i no prou independents. Per això les entitats signants de l’Informe Ombra demanen de crear un mecanisme independent que investigui amb rapidesa, imparcialitat i exhaustivitat totes les denúncies de tortures i maltractaments comesos per agents de la policia.
En quart terme, critiquen l’ús excessiu de la força d’agents de la policia per motiu racista, sovint contra grups de persones d’especial vulnerabilitat perquè no tenen ni la xarxa social ni els recursos per a plantar-hi cara. Això s’aplica tant en situacions de violència desproporcionada o indeguda per les circumstàncies, com quan la violència física va acompanyada d’insults per motius ètnics. El report proposa que l’estat habiliti un mecanisme de denúncia específic i independent que abordi l’ús excessiu de la força per racisme, que adopti mesures de prevenció institucionals i que apliqui la legislació adequada per assolir els estàndards internacionals en l’ús excessiu de la força, en concordança amb el principi de no-discriminació.
En la mateixa línia, censura els escorcolls motivats pel perfil ètnic dels sospitosos, que consideren un tracte cruel, inhumà o degradant. També demanen un mecanisme de denúncia eficaç, que el govern difongui públicament que no es poden fer aquestes pràctiques i que es deixin de fer perfils racials dels sospitosos, que –denuncien– són una pràctica discriminatòria.
A banda, demanen que l’estat espanyol adopti els principis Juan Méndez –que prenen el nom de l’antic relator de les Nacions Unides sobre la tortura–, que defineixen com ha de ser un interrogatori adequat i respectuós. Per això reclamen que Espanya els ratifiqui i els adopti com a formació dels agents de tots els cossos policíacs.
Expulsions a països amb risc de tortura
Les entitats de defensa dels drets humans dediquen tot un capítol de l’informe a tractar de l’expulsió, devolució o extradició de persones quan hi ha risc de tortura, que vulnera l’article 3 de la convenció contra la tortura. D’una banda, demanen que Espanya posi fi a les devolucions en calent a les autoritats marroquines dels immigrants que arriben a les fronteres de Ceuta i Melilla, sense analitzar individualment si poden patir maltractaments al Marroc ni valorar les peticions d’asil.
També demanen que es permeti de tramitar les peticions de protecció internacional a ambaixades i consolats espanyols arreu del món com una manera de garantir que aquells que tenen risc de ser torturats puguin fer el tràmit sense fer perillar la seva integritat. Així mateix, reclamen que es permeti de tramitar les peticions a les fronteres terrestres i marítimes de Ceuta i Melilla, per tal d’identificar adequadament qui denuncia haver estat víctima de tortures.
Inclouen en el report els maltractaments i el tractament degradant dels agents de policia que expulsen els immigrants que proven de passar la frontera, amb una violència que a vegades arriba a causar-los la mort. Per això reclamen que s’investiguin d’ofici els fets denunciats, que es garanteixi a aquells que han rebut maltractament que no seran expulsats, i que facilitin vies d’accés legal efectives i reals per evitar que els que travessen les fronteres s’exposin a riscs per a la seva integritat. També demanen que les persones que són als centres d’internament d’estrangers (CIE) puguin tramitar amb plenes garanties la petició de protecció internacional, especialment d’aquells que denuncien ser víctimes de tortures.
A banda, denuncien com una vulneració la devolució als seus països de víctimes del tràfic de persones, cosa que fa que molts cops no ho denunciïn per por de ser expulsades. En relació amb això, reclamen a l’estat espanyol que elabori i publiqui estatístiques oficials de víctimes del tràfic de persones que hagin obtingut la protecció internacional, que millori els sistemes de detecció de víctimes del tràfic, que no torni una víctima de tràfic al seu país d’origen, perquè pot significar una amenaça per a la seva vida, integritat o llibertat si és detectada per la xarxa de tràfic de persones. Finalment, reclamen que deixi de ser una condició per a accedir a la regularització de víctimes del tràfic en situació irregular el fet que cooperin amb la policia per identificar els responsables del tràfic de persones.
Persecució judicial dels autors de la tortura
Per garantir que la justícia pot perseguir els autors de tortura, el report reclama, en primer terme, la derogació de la llei d’amnistia del 1977, que fa que els crims del franquisme quedin impunes. Com a alternativa, proposen de modificar la llei de memòria democràtica i s’hi inclogui que cap disposició normativa no pugui interpretar-se com una norma d’impunitat ni tenir com a efecte d’obstaculitzar les investigacions i l’accés a la justícia, la veritat i la reparació de les violacions de drets humans comesos durant la guerra de 1936-1939 i el franquisme.
En un sentit similar, l’Informe ombra continua afirmant que la llei de memòria democràtica té limitacions que dificulten l’accés de les víctimes a la investigació i el processament dels responsables de tortures. Demanen que l’estat espanyol garanteixi a les víctimes l’accés a la via penal en les denúncies per tortura o mals tractes durant el franquisme; que s’asseguri que la fiscalia impulsi la investigació de casos de tortura en aquests períodes, que es deixin sense efecte les disposicions de la llei de l’amnistia que impedeixen les investigacions en les violacions greus dels drets humans i assegurar que es reconeixi normativament l’accés a indemnitzacions a les víctimes de tortures durant el franquisme.
Manca de formació contra la tortura
L’Informe Ombra també assenyala que l’estat espanyol no ha complert el deure de formar sobre la prohibició de la tortura als encarregats d’aplicar la llei, tant civils com militars. Exposa que no ha fet passos efectius al reconeixement ni l’aplicació del Protocol d’Istambul, un manual marc per a la investigació i documentació de la tortura i més tractes cruels i degradants.
Reclama que siguin implantats i que els ministeris de Justícia, d’Interior i de Salut garanteixin l’existència de protocols específics per a documentar les denúncies de maltractaments o tortura. També reclamen que el personal que treballa en centres de privació de llibertat, inclosos els CIE, facin formacions sobre el Protocol d’Istambul.
Absència d’investigacions exhaustives
En el sisè punt remarquen la manca d’investigacions exhaustives sobre els casos d’ús de la força. Primer de tot, exposen les traves que la policia posa a les anàlisis mèdiques dels detinguts. Per això reclamen que es garanteixi la independència dels informes clínics sobre possibles maltractaments durant la detenció, que es donin ordres explícites als cossos policíacs que custodien o traslladen detinguts sobre les condicions amb què s’ha de fer l’avaluació mèdica, i que el Ministeri de Salut emeti un document tècnic i amb instruccions per a tots els centres mèdics sobre les condicions de l’examen mèdic i el deure de privadesa i confidencialitat del pacient que diu ser víctima de maltractaments.
També demanen que es garanteixi que qui compleix pena de presó ho pugui fer prop del seu lloc d’origen o residència, i que si s’han de traslladar els presos, que es limiti a aquells que ho sol·liciten voluntàriament o que sigui durant un temps breu.
El report critica durament les contencions físiques a les presons, especialment quan es conceben com un càstig, i demanen que siguin suprimides del tracte habitual. També demana que es prohibeixi l’aïllament continuat dels presos, i que es deixi de concebre l’aïllament provisional com una mesura de sanció. Especialment, demanen que es prohibeixi tot aïllament de presos amb un trastorn mental greu. En cas que no es prohibeixi l’aïllament, l’informe demana que s’estableixin límits temporals clars i restriccions.
A banda, assenyalen la necessitat que els professionals mèdics de les presons formin part del servei espanyol de salut, com ja passa a Catalunya i al País Basc, però que mentrestant s’adoptin mesures perquè els metges de les presons puguin complir el deure d’informar de maltractaments als interns.
Critiquen que no hi ha prou mecanismes per a investigar les denúncies d’agressions físiques i maltractaments als CIE, i que en molts casos l’internament excedeix la consideració de mesura cautelar, com preveu la llei. Per això reclamen que els jutjats i la fiscalia investiguin aquestes denúncies, aturant les ordres d’expulsió o posant en llibertat els afectats, i que es despleguin mesures alternatives a l’internament o que s’estableixi un termini d’internament com correspondria a una mesura cautelar. A banda, reclamen mesures per a garantir els drets dels interns que siguin dones o del col·lectiu LGBTI.
També, reclamen instruccions directes a la fiscalia perquè impulsi investigacions sobre la tortura, que els jutjats de vigilància penitenciària controlin els possibles casos de tortura i que es possibiliti a les víctimes l’accés a les imatges enregistrades de les presons que poden haver recollit casos de tortura, entre més qüestions.
Indemnització a les víctimes de tortures
Per acabar, reclamen una modificació de l’estatut de la víctima de delicte perquè inclogui específicament la reparació de víctimes de tortures i maltractaments, i s’estableixi un barem d’indemnitzacions específiques pels mals físics i psicològics.
A més, reclamen que la llei de memòria democràtica també inclogui la reparació a les víctimes del franquisme amb una indemnització econòmica, tant en el cas de tortures com en més supòsits.
