El Consell Europeu per als Refugiats i EuroMed Rights alerten que el blocatge de vaixells va ‘en contra de l’estat de dret’

El Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats (ECRE, en les sigles en anglès) i EuroMed Rights denuncien que la criminalització de les ONG de salvament a la Mediterrània és un intent de ‘reprimir la societat civil’ per ‘impedir que s’actuï’. En declaracions a l’ACN, la secretària general d’ECRE, Catherine Woollard, critica que aquestes mesures són ‘accions que van en contra de l’estat de dret’ i exigeix a la Unió Europea que defensi la societat. Per Sara Prestianni, responsable d’immigració d’EuroMed Rights a Itàlia, el blocatge dels vaixells de salvament que ha fet Matteo Salvini pretén, en el fons, impedir que les organitzacions siguin ‘testimonis’ de ‘les violacions de drets humans’ en països com Líbia.

‘Les ONG veuen els actes de devolució a Líbia en contra del dret internacional’, diu. Per això, augura que la criminalització d’aquestes entitats ‘continuarà creixent’. Davant l’amenaça de sancions dels governs italià i espanyol, Prestianni reivindica ‘deixar clar quin és l’objectiu de vaixells com l’Open Arms i el Sea Watch‘. ‘L’objectiu és protegir la vida, estan respectant els convenis del mar, que diuen que salvar vides humanes i portar-les a un lloc segur és una obligació’, remarca.

Woollard lamenta les ‘acusacions falses’ contra les ONG que salven vides ‘quan en realitat són els estats que no compleixen les seves responsabilitats d’acord amb el dret internacional’.

Blindatge de fronteres

Segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), entre el gener i final de juny, prop de 26.000 persones migrades van arribar a Europa per via marítima, un 35% menys que durant el mateix període l’any anterior. Woollard critica que la política migratòria de la Unió Europea s’hagi basat en l’objectiu d’impedir les arribades d’immigrants i refugiats perquè ‘molta gent té necessitats de protecció’. ‘L’èxit de l’estratègia no es pot mesurar mirant lex xifres de persones a les quals se’ls ha impedit d’assolir la seguretat’, reflexiona.

En aquest sentit, Prestianni es demana quin és ‘el preu’ de la disminució d’arribades. ‘On són aquestes persones? Blocades en els països de trànsit, al desert de Níger, buscant rutes més perilloses o detingudes a centres d’internament a Líbia’, recorda. Segons Euromeds Rights, el tancament de ports a Itàlia i els obstacles a les ONG de salvament ha generat ‘un augment de la violació de drets humans i morts a terra i al mar’.

Només els primers sis mesos del 2019 s’han registrat gairebé 600 morts a la Mediterrània i l’ACNUR calcula que des del 2014 més de 14.500 persones han desaparegut o han perdut la vida provant de travessar la Mediterrània central per arribar a costes europees.

Cas al Tribunal Penal Internacional

El drama a la Mediterrània ha portat un grup d’advocats a denunciar la UE i els seus estats davant el Tribunal Penal Internacional per haver comès ‘crims contra la humanitat’ amb la seva política migratòria i d’asil. ‘La UE no ha estat capaç de trobar una solució que no passi per la mort de milers de persones’, diu a l’ACN un dels impulsors del cas, Juan Branco.

L’advocat admet que el procés pot allargar-se, però que els crims ‘són imprescriptibles’ i que, per tant, ‘en un moment o un altre’ els dirigents europeus ‘hauran de pagar el preu d’haver jugat amb vides humanes’. Branco també coincideix amb ECRE i EuroMed Rights que la ‘criminalització de les ONG és part de l’estratègia de la UE’ perquè estaven ‘blocant’ la seva política de ‘dissuadir’ les travesses i contenir les persones a països en guerra com Líbia.

Vies legals i reforma d’asil

Per a Woollard, un pla de contingència a la Mediterrània, com les anomenades ‘plataformes de desembarcament’ o acords entre un grup d’estats europeus d’acollida, seria només ‘una mesura a curt termini’. ‘A llarg termini calen vies segures i legals perquè la gent que necessita protegir-se eviti d’emprendre viatges traumàtics a través del mar’, defensa, reiterant la demanda d’una reforma de la llei europea d’asil.

Segons l’experta, un dels problemes ‘clau’ és la regulació de Dublín, que crea un principi ‘injust’ en què la responsabilitat d’acollida recau en primera instància en els països fronterers, que són els d’arribada, com Espanya o Itàlia. ‘Un sistema just per a compartir responsabilitats entre estats és necessari’. Prestianni també reclama a Brussel·les que treballi per obrir vies legals i segures al territori europeu per evitar que els immigrants i refugiats no hagin de ‘pagar un preu tan alt’.

Discrepàncies dins el bloc

La crisi a la Mediterrània ha confrontat estats i sectors polítics europeus per les diferents visions respecte a la gestió dels refugiats i immigrants a Europa. Al Parlament Europeu el grup conservador aposta pel blindatge de fronteres i el retorn de persones com a prioritat, mentre que l’esquerra reclama un plantejament més ‘humà’.

L’eurodiputada del partit flamenc N-VA Assita Kanko defensa el model austríac de dissuasió i devolucions, un control més estricte a les fronteres externes de la UE i lluitar contra el tràfic de persones. Membre del grup conservador ECR on s’integra Vox, Kanko diu que Brussel·les ha de ‘garantir que no es dóna suport a l’activitat criminal com la que fan les ONG’ al Mediterrani. ‘Poden pensar que salven persones però alimenten el negoci dels traficants de persones’, afirma.

Per contra, l’eurodiputat ecologista britànic i refugiat somali Magid Magid felicita entitats com ACNUR per la feina que fan sobre el terreny i lamenta que continuïn trobant obstacles dels governs i de la UE. ‘Em pregunto com podem dormir a la nit sabent que rebutgem persones i que el Mediterrani és un cementiri?’ A més, lamenta que s’oblidi que els refugiats i immigrants són éssers humans i se’ls tracti només ‘com a xifres’. ‘Ningú tria deixar els seus amics, família o comunitat’, recorda Magid, que també va haver d’abandonar el seu país quan només era un nen.

Tancament de ports

Fa poc més d’un any, el ministre italià d’extrema dreta Matteo Salvini va ordenar el tancament de ports als vaixells amb persones salvades al mar. Kanko creu que Itàlia té ‘un gran repte perquè és una de les principals entrades a la UE per a la migració il·legal’ i defensa que els socis europeus haurien de discutir com gestionar això conjuntament. ‘Sense una política comuna, cada estat farà com pot’, assegura.

Per la seva banda, Magid veu ‘perillós’ el silenci de Brussel·les davant el tancament de ports a Itàlia perquè ‘legitima’ i ‘normalitza’ les accions de Salvini. ‘Hem de desafiar-lo a ell i a la gent com ell, no ho podem tolerar.’