Entitats pels drets humans demanen a l’Ajuntament de Barcelona aturi la compra de pistoles Taser

Un grup d’entitats i col·lectius pels drets humans ha fet públic un comunicat contra la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de comprar vint-i-dues pistoles Taser per a la Guàrdia Urbana. Els dispositius conductors d’energia (DCE), més coneguts com a pistoles Taser, són armes d’electroxoc, és a dir, que alliberen descàrregues elèctriques per immobilitzar persones, i les entitats alerten del risc que impliquen per a la salut, a vegades amb risc de mort.

Entre les entitats signants del comunicat hi ha Amnistia Internacional, Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, SOS Racisme Catalunya i Alerta Solidària, que critiquen la decisió de l’ajuntament d’introduir aquestes armes sense cap debat públic ni estudi independent que n’avaluï els riscs per als drets fonamentals i la salut de les persones. Sobre això, assenyalen que l’ús de les Taser pot fer augmentar el risc de mort o lesions greus, i recorden que, d’ençà de l’any 2009, la Comissió Contra la Tortura de Nacions Unides n’ha desaconsellat l’ús per part de les policies locals.

Les entitats reclamen la suspensió immediata de la compra de les armes d’electroxoc i l’obertura d’un procés transparent en què es justifiqui la necessitat d’introduir-les. A més, exigeixen un estudi independent per a avaluar els efectes d’aquestes armes en el cos policíac de la ciutat. També demanen un grup de treball amb les organitzacions de la societat civil per a abordar-ne les preocupacions principals.

A banda del risc físic que poden representar aquestes armes, les organitzacions també alerten sobre l’ús discriminatori que se’n podria fer. Segons el comunicat, col·lectius vulnerables com ara les persones racialitzades i amb patiment psíquic corren un risc més gran de ser víctimes de l’ús d’aquestes pistoles, atès que solen ser objecte de més identificacions i escorcolls per part de les forces de seguretat.

El comunicat també recorda que ja es va debatre sobre l’ús d’aquestes armes al Parlament de Catalunya i diverses organitzacions van expressar les seves preocupacions sobre l’impacte que podrien tenir en la salut pública i els drets humans.