04.02.2017 - 02:00
Diverses entitats i col·lectius de Xàtiva (Costera) han impulsat un manifest sota el lema ‘Baltasar Garzón, encobridor de la tortura’ en què s’oposen que l’ex-magistrat espanyol participi en l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva durant la guerra del 36-39. Demanen que els organitzadors rectifiquin i no convidin Garzón, ja que consideren que no és una personalitat idònia per a participar en l’homenatge, que es farà el 12 de febrer.
‘Baltasar Garzón ha estat un jutge que s’ha caracteritzat durant la seva trajectòria professional per la intervenció en processos molt mediàtics, alguns d’aquests molt polèmics, i tenyits d’una persecució més aviat política que jurídica’, diu el manifest, que recorda especialment l’operació dirigida per Garzón contra l’independentisme català l’any 1992.
Podeu llegir el manifest ací:
«Davant l’anunci de la participació de Baltasar Garzón en l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva en la guerra civil, les persones i els col·lectius sotasignats manifestem el nostre enèrgic rebuig i demanem a l’organització de l’acte que retire la convidada a aquesta persona a participar en l’acte en què, cada any, Xàtiva recorda la barbàrie franquista i els abusos de la repressió.
Considerem que el senyor Garzón no és una persona gens idònia per a participar en aquest homenatge. La repressió franquista era política i era ideològica. Es detenien, es torturaven i s’afusellaven les persones per les seues idees polítiques. Baltasar Garzón ha estat un jutge que s’ha caracteritzat durant la seua trajectòria professional per la intervenció en processos molt mediàtics, alguns d’ells molt polèmics, i tenyits d’una persecució més aviat política que jurídica. Entre més, aquest personatge, des del seu despatx de l’Audiència nacional, el juliol de 1992 va dirigir una operació contra l’independentisme català, ordenant la detenció de més de seixanta persones arreu dels Països Catalans (València, Alginet, Monòver, Benicarló, Barcelona, Mataró, Manresa i Palamós) a qui els aplicava la llei antiterrorista acusant-los de pertànyer a Terra Lliure. La majoria de detinguts foren torturats a les casernes de la Guardia Civil i denunciaren davant el, llavors, jutge Garzón haver signat les declaracions policials sota tortura, sense que per part d’aquest es fes res per investigar les tortures denunciades. En aquesta operació, a més, es varen escorcollar seus d’organitzacions polítiques com el Moviment de Defensa de la Terra, o les de mitjans de comunicació, com la del setmanari El Temps. A banda d’aquest cas i casos similars que afectaren detinguts per suposada pertinença a ETA, el senyor Garzón fou famós també per tancar mitjans de comunicació: el 1998 Egin i el 2003 Ardi Beltza, dos publicacions que, posteriorment, les respectives sentències van considerar que desenvolupaven una activitat legal.
És per aquesta trajectòria de l’ex-jutge de l’Audiència nacional que considerem que la seua presència a l’acte del proper dia 12 de febrer és una vergonya per a la memòria de les víctimes de la repressió franquista. La tortura és tortura tant si la duia a terme la policia franquista com si la duen a terme els cossos policials posteriors. I ignorar les denúncies de tortura és contribuir a la impunitat i a la vulneració sistemàtica dels drets humans. És complicitat. I no es pot honrar la memòria de les víctimes de la repressió franquista amb un personatge que té al seu currículum operacions policials contra persones per la seua pertinença a una ideologia concreta o contra mitjans de comunicació també per la seua adscripció ideològica.
És per això que fem una crida a la societat civil xativina a mostrar el rebuig a la participació del senyor Garzón en l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig, i a l’organització de l’acte a retirar la seua participació en aquest.
Xàtiva, febrer de 2017»
