02.06.2016 - 13:33
|
Actualització: 03.06.2016 - 07:44
Moviment contra la intolerància, Acció Cultural del País Valencià i més associacions en favor de la diversitat i contra els crims d’odi han presentat una instància a l’Ajuntament de València perquè dediqui un carrer a Guillem Agulló, jove independentista assassinat l’any 1993 per l’extrema dreta. En la carta, adreçada al batlle, Joan Ribó, demanen que la mesura sigui un símbol de la memòria de totes les víctimes de crims d’odi.
Segons que ha explicat als mitjans el secretari general d’ACPV, Toni Gisbert, la iniciativa neix amb l’objectiu de reparar la injustícia que ha pesat sobre Guillem Agulló i més víctimes dels crims d’odi durant els darrers 20 o 25 anys a València, ‘on s’ha partit una situació d’impunitat de les agressions i la violència feixista’.
La petició formal l’han presentada al registre de l’ajuntament Gisbert, Esteban Ibarra, president de Movimiento contra la Intolerancia, i els representants de les entitats que signen en qualitat d’adherides: Comunidad Israelita de Valencia, Federación Maranatha de Asociaciones Gitanas, Lambda, Plataforma Ciudadana contra la Islamofobia, Centro Cultural Islámico de València i Ververipén Rroms por la Diversidad.
Fa 23 anys, el jove valencià Guillem Agulló, de 18 anys, va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor. Guillem era un jove amb inquietuds socials i polítiques, que el portaren a formar part de l’organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, i a participar en moltíssimes mobilitzacions i convocatòries a favor dels drets nacionals i socials del País Valencià.
La nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló era a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell. Entre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li clavés una ganivetada mortal al cor. Immediatament, van marxar cridant ‘Arriba España!’, mentre els amics d’Agulló intentaven cercar ajut. Els fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.
D’aquesta manera, l’assassinat produí una onada d’indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes. Així mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedés impune i per evitar que un altre jove valencià pogués ser també víctima dels crims d’odi.
Moltes organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics denunciaren el cas i convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià. Cal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.
L’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota que va fer el cos, a vendre armes prohibides i organitzar ‘caceres’ contra immigrants i militants d’esquerres. L’operació va permetre de detenir 27 persones, entre les quals l’assassí de Guillem Agulló. Fou llavors que es va formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals. La plataforma va fer arribar al congrés espanyol i a la Comissió Europea les seves denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.
Durant aquests 23 anys ha estat la societat que ha mantingut viu el record i la denúncia de l’assassinat de Guillem Agulló, amb centenars d’actes, cançons de coneguts grups musicals i campanyes de denúncia.
Els recents exemples de les ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna al País Valencià, que han acordat de dedicar un carrer a Guillem Agulló, i de l’Ajuntament de Madrid, que ha posat a un carrer el nom de Carlos Palomino (un altre jove assassinat pel feixisme), reforça la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de demanar a l’Ajuntament de València que expliciti el seu compromís amb la llibertat i la democràcia dedicant un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a reconeixement institucional a un jove valencià que no va cometre cap més delicte que defensar unes idees de llibertat i democràcia, i a totes les víctimes dels crims d’odi.
La representativitat de les entitats adherides deixa clara l’àmplia base social de la demanda, com també la necessitat que les institucions es pronunciïn a favor de la pluralitat, la diversitat, el respecte, la igualtat i la democràcia.
