Entitats de defensa del català, el basc, el gallec, l’asturià i l’aragonès critiquen que la llei de l’audiovisual és insuficient

Entitats de defensa del català, el basc, el gallec, l’asturià i l’aragonès critiquen en un manifest conjunt que la llei de l’audiovisual espanyola –aprovada ahir a la comissió d’afers econòmics del congrés espanyol i que ara haurà d’anar al ple– no protegeix prou aquests idiomes i que, en canvi, prioritza el castellà en el seu redactat. Diuen que els canvis introduïts arran de la pressió política i social són insuficients i testimonials, i que la referència a les llengües diferents del castellà es fa amb l’expressió “alguna de les llengües de les comunitats autònomes”, cosa que els fa témer que amb només una de les llengües es pugui complir la norma i s’exclogui la diversitat lingüística. El manifest el subscriuen la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, FOLC, ACV Tirant lo Blanc, A Mesa pola Normalización Lingüística, Euskalgintzaren Kontseilua, Asociación Cultural Nogará i Iniciativa pol Asturianu.

“Les quotes que s’establiran amb el pretès objectiu de garantir la pluralitat lingüística són clarament insuficients i testimonials; a més a més, la llei redueix la seua incidència en deixar fora de la regulació plataformes internacionals com Netflix, HBO, Prime o Disney, que se cenyiran a l’autoregulació que tenen establerta”, denuncien.

També critiquen que la llei que es votarà el 26 de maig per a l’aprovació definitiva no contempla l’obligatorietat que els subtítols, l’audiodescripció i les interfícies de les plataformes siguin en idiomes diferents del castellà, cosa que, consideren, a la pràctica impedirà l’ús de qualsevol llengua que no sigui el castellà per a visualitzar versions originals subtitulades de films i sèries. A més, diuen que tampoc no s’estableix una presència mínima de totes les llengües en els doblatges oferts, sinó que la llei es limita a dir que cal afegir continguts en llengües diferents de l’espanyol.

També es fan seva la crítica de les productores independents, que van criticar un canvi en el redactat que afavoreix el gran duopoli televisiu espanyol –Mediaset i Atresmedia– perquè les productores que hi estan vinculades també seran considerades independents si treballen per a alguna plataforma i no per a un canal propi, cosa que farà que puguin optar a rebre diners reservats per a productores sense aquestes vinculacions.

“Ara per ara, la legislació general de l’audiovisual només ha establert percentatges obligatoris de continguts mínims i de finançament per al castellà, sense indicació ni reconeixement, fora de la retòrica buida de continguts, d’altres llengües existents a l’estat espanyol”, denuncien les entitats lingüístiques. Això, diuen, impedeix que infants, joves i públic en general puguin gaudir de programes de televisió, sèries i films en la seva llengua.

Les entitats demanen al govern espanyol i els partits que hi donen suport que reconegui totes les llengües en igualtats de condicions, i anuncien que seran al debat del ple del congrés espanyol quan es voti la llei i que, prèviament, faran una concentració a la porta.